Glutamina
La glutamina (abreujat Gln o Q) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.[1][2]
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 146,069 g/mol |
| Trobat en el tàxon | ésser humà, Chlamydomonas reinhardtii, all, pruenga de jardí, Cycas circinalis, flammulina, Ginkgo biloba, guixera, Neptunea antiqua, figuera de moro, Passiflora incarnata, Pinus densiflora, pi ponderosa, prunera, Psophocarpus tetragonolobus, Stangeria eriopus, Thymus transcaucasicus, valeriana, Streptomyces, Conillets, castanyer, bufera, Caenorhabditis elegans, api, gira-sol, espinac, col, Phaseolus vulgaris, magraner, Oryza sativa, cirerer, Capsicum annuum, tomàquet, àrnica, Trichoderma asperellum, Bacillus amyloliquefaciens, Aranja grossa, Citrus grandis, poncem i escheríchia coli
|
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₅H₁₀N₂O₃ |
| Nom sistemàtic de la IUPAC | Àcid (2S)-2-amino-4-carbamoil-butanoic |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | N[C@@H](CCC(N)=O)C(O)=O
|
| Identificador InChI | Model 3D |
Es tracta d'un aminoàcid no essencial, que vol dir que l'organisme el pot sintetitzar a partir d'altres aminoàcids presents en les proteïnes o en els aliments, de manera que no són d'ingesta obligatòria. Químicament és un aminoàcid polar i no es considera hidròfob. A la sang humana, la glutamina és l'aminoàcid lliure més abundant.[3]
En certes ocasions, com l'estrès, traumes o infeccions, pot ser considerat com a aminoàcid no essencial.[4][5]
Es troba en aliments amb alt contingut proteic; els làctics, carns i fruits secs tenen un alt contingut en glutamina.
A l'ARNm, codifica com a CAA o CAG.
La glutamina juntament amb la prolina forma part majoritària de la molècula del gluten.
Referències
modifica- ↑ «glutamina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «Glutamine» (en anglès). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ Brosnan, John T. «Interorgan Amino Acid Transport and its Regulation». The Journal of Nutrition, 133, 6, 01-06-2003, pàg. 2068S–2072S. DOI: 10.1093/jn/133.6.2068S. ISSN: 0022-3166.
- ↑ Food and Nutrition Board of the Institute of Medicine. «Protein and Amino Acids». A: Dietary Reference Intakes: The Essential Guide to Nutrient Requirements (en anglès). National Academies Press, 2006, p. 147. ISBN 978-0-309-10091-5.
- ↑ Lacey, Janet M.; Wilmore, Douglas W. «Is Glutamine a Conditionally Essential Amino Acid?». Nutrition Reviews, 48, 8, 01-08-1990, pàg. 297–309. DOI: 10.1111/j.1753-4887.1990.tb02967.x. ISSN: 0029-6643.