Joan Ventosa i Calvell

polític i economista català

Joan Ventosa i Calvell (Barcelona, 7 de març de 1879 - Lausana, 1959) fou un polític i economista català.

Plantilla:Infotaula personaJoan Ventosa i Calvell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 març 1879 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 1959 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1955 – 1959
← Antoni Borrell i SolerJosep Maria Trias de Bes i Giró →
Procurador a Corts
16 març 1943 – 21 febrer 1946
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat a les Corts republicanes
3 gener 1934 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat al Parlament de Catalunya
1932 –
Ministre d'Hisenda
18 febrer 1931 – 14 abril 1931
← Julio Wais SanmartínIndalecio Prieto Tuero →
Ministre d'Abastiments
3 setembre 1918 – 9 novembre 1918
← cap valor – Pablo Garnica y Echevarría →
Ministre d'Hisenda
3 novembre 1917 – 2 març 1918
← Gabino Bugallal AraujoJosep de Caralt i Sala →
Diputat a Corts
28 abril 1907 – 15 setembre 1923
← Ramiro Alonso Padierna de Villapadierna
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1905 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, economista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Regionalista
Solidaritat Catalana
Lliga Catalana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParellaVa contreure matrimoni el 1910 amb Maria Despujol Ricart, amb la qual va tenir cinc fills: Mariano, Juan María, Ignacio, Isabel i Rosa María. Modifica el valor a Wikidata
Ventosa vist per Ramon Casas (MNAC).

Biografia

modifica

Fill de Marià Ventosa i Rabassa natural de Tarragona (1822-?) i de Isabel Calvell i Julià natural de Barcelona (+1903).[1][2] Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i el 1903 fou fundador i secretari de la Lliga Regionalista, i el 1904 primer director del diari El Poble Català. El 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i a les eleccions generals espanyoles de 1907 diputat a Corts per Santa Coloma de Farners, càrrec que ocupà fins al 1923. Era membre de la comissió d'acció política de la Lliga Regionalista, destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives. El gener del 1917 va fer un viatge a València per tal d'organitzar una aliança amb el valencianisme conservador, però fou un fracàs.

Fou ministre de finances en el govern de concentració de Manuel García Prieto, sorgit després de la crisi provocada per l'Assemblea de Parlamentaris, del novembre del 1917 al febrer del 1918, comissari de prove��ments, i després ministre, en el govern de concentració d'Antoni Maura de setembre a novembre del 1918. Fou un col·laborador íntim de Francesc Cambó, tant políticament com financera -bona part de les cartes que li envià Cambó es conserven a la Biblioteca de Catalunya-, i també ocupà importants càrrecs empresarials com a vicepresident de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad i del Banc Vitalici, membre del consell d'administració de Riegos y Fuerza del Ebro,[3] president de Llum i Forces de Llevant i de la Societat Financera de la Indústria i Transport.

Partidari de la participació dins la política espanyola i de la monarquia d'Alfons XIII, fou el dirigent màxim de la Lliga quan Cambó es retirà temporalment de la política. Ocupà el ministeri de finances novament en l'últim govern de la monarquia, presidit per Juan Bautista Aznar-Cabañas, de febrer a abril del 1931

Quan es va proclamar la Segona República Espanyola i la República Catalana marxà a França. Va tornar nou mesos després i fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 i a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936, i actuà sempre com a portaveu de la minoria regionalista. Durant la guerra civil espanyola col·laborà amb Francesc Cambó en l'organització de l'ajut financer al general Francisco Franco des de l'Oficina de Propaganda i Premsa a París, i des de la fi del 1936 residí a Burgos. Va aconseguir la repatriació de capitals que s'havien fugat després del triomf electoral del Front Popular (febrer de 1936), i va gestionar un crèdit de 60 milions de dòlars (l'equivalent actual a 6.000 milions d'euros) que la Banca Morgan de Nova York va concedir al bàndol franquista.[4]

El 1943 fou nomenat procurador a les primeres corts franquistes, i va ser un dels signants del Manifest dels Vint-i-set, lletra de 30 procuradors que demanaven a Francisco Franco la restauració monàrquica. Posteriorment, el 1947 fou membre del consell privat de Joan de Borbó, participà en diverses empreses financeres amb Joan March i Ordinas i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

  • La situación política y los problemas económicos de España (1932)

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Gabino Bugallal Araujo
Ministre d'Hisenda
 

1917-1918
Succeït per:
Josep de Caralt i Sala
Precedit per:
Nou càrrec
Ministre d'Abastiments
 

1918
Succeït per:
Pablo Garnica y Echevarría
Precedit per:
Julio Wais Sanmartín
Ministre d'Hisenda
 

1931
Succeït per:
Indalecio Prieto Tuero
Precedit per:
Antoni Borrell i Soler
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1955-1959
Succeït per:
Josep Maria Trias de Bes i Giró
Premis i fites
Precedit per:
Joaquín Sánchez de Toca Calvo
 
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 1

1942-1959
Succeït per:
José María de Oriol y Urquijo