Mangosta de potes negres

La mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes) és una espècie de mangosta de l'Àfrica central. A diferència de moltes espècies similars, la mangosta de potes negres només té quatre dits a cada pota en lloc de cinc.[1]

Infotaula d'ésser viuMangosta de potes negres
Bdeogale nigripes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima15,8 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN41592 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaHerpestidae
GènereBdeogale
EspècieBdeogale nigripes Modifica el valor a Wikidata
Pucheran, 1855
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

El seu cos és allargat i té una mida que varia entre 37,5 i 60 centímetres, la seva cua fa entre 17,5 i 37,5 centímetres, i el seu pes varia entre 0,9 i 3 quilograms. Un adult té una alçada a l'espatlla entre 15 i 17,5 centímetres. Els pèls del seu pelatge són llargs i aspres a la capa exterior, i suau i densos a l'interior. Té els pèls de color blanc al naixement i de color marró fosc a la punta. El color que predomina en el seu pelatge és el marró grisenc, color que es va enfosquint a cada muda, a mesura que va el canviant.

Té 4 dits, lleugerament encoixinats per la part inferior, amb urpes no retràctils. Les glàndules odoríferes es troben a la regió anal. La seva dentadura està formada per tres incisius, una dent canina, tres o quatre premolars, i dos molars, i juntament amb el crani, són menys especialitzades que la de la resta de mustèlids carnívors.[2][3]

Distribució i hàbitat

modifica

La mangosta de potes negres viu al boscos de l'Àfrica, des del sud-est de Nigèria fins a nord de la República Democràtica del Congo, i també al nord d'Angola.

Sovint se les pot veure prop de l'aigua.[3]

Comportament

modifica

Són animals nocturns i, tot i que poden enfilar-se als arbres, són principalment terrestres. Sovint se les veu en parelles, encara que es tracta d'una animal solitari. Malgrat el seu comportament solitari a la natura, en captivitat poden viure amb altres de la seva espècie sense mostrar-se hostils.[4]

La seva esperança de vida és d'aproximadament uns 15 anys.

Es tracta principalment d'un animal insectívor que s'alimenta de tèrmits, formigues i escarabats. També s'alimenta de serps, petits mamífers i carronya. Els espècimens que viuen en captivitat també mengen amfibis.[4][3]

Reproducció

modifica

L'aparellament té lloc durant la temporada seca, i les cries neixen entre novembre i gener. Les ventrades són d'un sol cadell. Tot i que no s'ha estudiat prou, és raonable suposar que la mare cria el seu cadell com succeeix amb la majoria dels mamífers. Les cries neixen altricials, i les mares les crien en caus.

Depredació

modifica

Amb l'excepció d'alguns humans que les cacen per alimentar-se, no se li coneixen predadors. Malgrat això, és raonable pensar que són preses dels grans carnívors dels boscos.

Estat de conservació

modifica

Encara que no s'ha descrit un estat de conservació especial es troba en situació de risc, donat que viu als boscos, que són hàbitats amenaçats pels humans que els desforesten i els envaeixen.

Referències

modifica
  1. (anglès) «Mongoose - MSN Encarta». Arxivat de l'original el 2009-10-31. [Consulta: 10 juny 2010].
  2. (anglès) Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World 6th Edition. Baltimore and London: Johns Hopkins University Press.
  3. 3,0 3,1 3,2 (anglès) Rosevear, D. 1974. The Carnivores of West Africa. London: Trustees of the British Museum (Natural History).
  4. 4,0 4,1 (anglès) Ray, J., M. Sunquist. 2001. Trophic relations in a community of African rainforest carnivores. Oecologica, 127: 395-408.