Philipp Otto Runge

Philipp Otto Runge va néixer a Wolgast, a la Pomerània sueca, novè dels onze fills de Daniel Nikolaus Runge (1737–1825) i Magdalena Dorothea Müller (1737–1818). El pare de l'artista era comerciant i noliejador. Tot i desitjar que seguís la carrera del negoci patern, aviat els seus pares van acceptar que esdevingués artista. Ben jove va agafar la tuberculosi, malaltia de la qual finalment va morir.

Després dels cursos de disseny amb Heinrich Joachim Herterich i Gerdt Hardorff, el 1799 va començar a estudiar a l'Acadèmia Reial de Copenhaguen (Dinamarca) amb el pintor Jens Juel. De 1801 a 1804, ingressà a l'Acadèmia de les belles arts de Dresden, on va trobar-se amb els romàntics Caspar David Friedrich i Johann Gottfried Quistorp. El poeta Ludwig Tieck va ensenyar-li el místic Jakob Böhme i la filosofia de Novalis. Va trobar-se amb Johann Wolfgang von Goethe durant un viatge cap a Weimar.

El 1801 va enamorar-se de Pauline Bassenge (1786–1881), filla d'un comerciant de Dresden, d'origen hugonot. El pare de Pauline va oposar-se a la relació i només el 1803 va concedir que els casessin. El casament va celebrar-se el 3 d'aril 1804 a Dresden. Tornaren a Hamburg. La parella va tenir quatre fills, dels quals el més petit, Philipp Otto junior, va néixer l'endemà de la mort de son pare. Pauline figurà de model per a moltes obres.

Va començar la seva carrera artística com a psaligraf, l'art de retallar el paper. Així, va enviar moltes flors tallades que van servir per a la decoració d'habitacions de Goethe. Va ser un dels exponents més importants del romanticisme primerenc de l'Alemanya septentrional. La seva teoria estètica va ser revolucionària per al temps. La seva esfera de colors, el primer espai de color tridimensional, constituí una aportació major a la teoria de l'art.^[2] El seu objectiu era descriure la relació dels colors entre sí.

Els seus paisatges en els quals volia representar l'entorn complet de l'ésser humà, i prescindeix de la simbologia preestablerta, el fan un predecessor de l'obra d'art total (Gesamtkunstwerk).

La seva obra literària es divideix en dues parts: poemes i contes. Va enviar dos contes, escrits en baix alemany, la seva llengua materna, als germans Grimm: El pescador i la seva dona (en baix alemany: Van den Fischer und siine Fru) i Van den Machandelboom (en català: Conte del Juniperus), que des d'aleshores va formar part del patrimoni literari germànic.

L'escriptor Günter Grass va fer-ne uns dels protagonistes de la seva novel·la Der Butt (El Turbot). La seva correspondència epistolària amb Clemens Brentano es va publicar el 1974.

•  
  Psaligrafia de lliri i matthiola
•  
  Els fills Hülsenbeck
•  
  El petit matí
•  
  Nosaltres tres: el seu germà Daniel, la seva esposa i el pintor
•  
  Autoretrat
•  
  Els pares de l'artista, 1806

• La seva casa nadiua a Wolgast va convertir-se en un petit museu.
• La seva tomba fou transferida al cementiri principal d'Hamburg a Ohlsdorf.
• El 2001, l'institut Wolfgaster Gymniasium va canviar el seu nom pel de Runge-Gymnasium Wolgast.^[3]

Una part important de la seva obra pictòrica va cremar-se el 1931 en l'incendi del museu Glaspalast de Múnic.

• Autoretrats (1799, 1802, 1806, 1810)
• Vier Tageszeiten (TRAD.: Les quatre estacions)
• Triomf de l'amor (1800)
• Die Heimkehr der Söhne (1800) (El fills tornen a casa)
• Aiguaforts per a il·lustrar l'edició dels Minnelieder aus dem schwäbischen Zeitalter (Trad.: Cançons d'amor del temps de Suàbia) (1803), de Ludwig Tieck.
• Die Zeiten (Quatre aiguaforts), 1803
• Die Lehrstunde der Nachtigall (1803, destruït el 1931 al Glaspalast)
• Die Mutter und Kind an der Quelle (1804, destruït el 1931 al Glaspalast)
• Pauline im grünen Kleid (1804) (Pauline amb vestit verd)
• Wir drei (1805; (trad.: Nosaltres tres), retrat del pintor, la seva esposa i son germà, Daniel, destruït el 1931 al Glaspalast)
• Die Ruhe auf der Flucht (1805/1806)
• Der kleine Morgen (1808) (trad.: El matí petit). Un extret va utilitzar-se'n com a tema d'un segell de correus alemany
• Der große Morgen (Trad.: El matí llarg) (iniciat el 1808, incomplet)
• Arions Meerfahrt (1809)
• Els fills d'Hülsenbeck (1805/1806)
• Briefe und Schriften. Beck, Múnic, 1982. ISBN 3-406-08534-2 (Cartes i escrits)

La major part de la seva obra pictòrica es troba a l'Hamburger Kunsthalle; unes obres es troben al Kulturhistorisches Museum Stralsund de Stralsund.

• Carmen Gracia Beneyto, «Sturm und Drang: Philipp Otto Runge i Caspar David Friedrich» (català), en Història de l'art del segle XIX, València, Universitat de València, 2011, pàgines 48-51, ISBN 978-84-370-8358-2.
• Carles Rius Santamaría, «El pensamiento de la Bildung: de la mística medieval a Philipp Otto Runge» (castellà) en: Convivium, 2010, pàgines 49-72.
• Christoph Vitali (redacció.): Ernste Spiele. Der Geist der Romantik in der deutschen Kunst 1790−1990. Oktagon Verlag, Stuttgart, 1995.
• Jörg Traeger: Philipp Otto Runge und sein Werk. Prestel, Múnic, 1975. ISBN 3-7913-0361-9.
• Cornelia Richter (redacció): Philipp Otto Runge. Ich weiß eine schöne Blume. Schirmer/Mosel, Múnic, 1981. ISBN 3-921375-65-7, Werkverzeichnis der Scherenschnitte (Inventari de l'obra psaligràfica).
• Volker Ritter, Philipp Otto Runge: Bilder mit der rituellen verborgenen Geometrie und mit Symbolen des Freimaurer- Ordens Editorial Books on Demand, 2010, 498 pàgines, ISBN 978-3-8391-5698-8 (en català: Philipp Otto Runge: Imatges amb una geometria ritual i amb símbols de la francmaçoneria).

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philipp Otto Runge

• Obres a la Web Gallery of Art
• «Philipp Otto Runge – Leben und kunstgeschichtliche Bedeutung» (en català: Vida i significació de Philipp Otto Runge per a la història de l'art)
• Hamburger Kunsthalle, Galeria del segle XIX Arxivat 2009-12-26 a Wayback Machine.