Tina de Jarque
Constantina de Jarque Castro (Barcelona, 25 de gener de 1906 - València, 23 de gener de 1937), més coneguda com a Tina de Jarque, va ser una actriu i cantant espanyola.[1][2] Va ser una de les vedets més populars en les primeres dècades del segle xx, gravà discos amb els seus grans èxits i participà en revistes i pel·lícules a Sud-amèrica, Alemanya o els Estats Units. Practicant del naturisme, va ser de les primeres artistes a portar el jazz, la bossa nova i la samba a Espanya i a mostrar el cos nu a l'escenari i a la pantalla.[3][4][5]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 gener 1906  Barcelona | ||
| Mort | 23 febrer 1937 (31 anys) València | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, vedet, actriu, model | ||
| Activitat | 1920 - | ||
| Instrument | Veu | ||
| |||
Biografia
modificaVa néixer en el barri d'El Poble-sec, de Barcelona, en el si d'una família d'artistes circenses molt coneguda en l'època, que provenia d'una gran dinastia de trapezistes i equilibristes; ella era neta del clown Santiago Jarque –Santiaguini– i filla d'Antonio de Jarque, conegut com el pallasso Tonitoff. Parlava quatre idiomes i des de molt petita va mostrar talent.[6][7]
Als 16 anys va guanyar un concurs de bellesa al teatre Novedades i, gràcies a la seva bonica veu, va començar a cantar cuplets i a treballar com a artista de varietats. Va debutar a l'Edèn Concert, després va treballar al café-restaurante Au Lyon d'Or i aviat es va fer una carrera en el món de la revista, el teatre i el cinema. Va fer la presentació a Madrid el 1921, al teatre Romea del carrer de Carretas, i al Teatre Novedades, i tot seguit es va incorporar a la companyia d'Eulogio Velasco, la més important de l'època.[3]
Durant els anys 20 va actuar en espectacles com En plena locura (1926) i La orgía dorada (1928), dues revistes d'èxit, després de les quals va fer gires a Hispanoamèrica i els EUA (1932). A Europa va treballar a Barcelona, San Sebastià, Biarritz, París, Berlín… Durant els anys trenta va aconseguir un gran triomf amb ¡Como están las mujeres!, de Pablo Luna, i amb la nova versió de Las corsarias, d'Alonso.
El 1922 va rodar a Alemanya la pel·lícula Bigamia, a la qual seguiren La medalla del torero (1924), la tragèdia La mala ley (1925) i Carne de fieras (1936), una pel·lícula que no s'estrenaria fins al 1992.[3][8][9]
A Nova York va ser amant del boxejador més cèlebre del moment, Paulino Uzcudun; va mantenir una relació sentimental amb l'actor còmic Carles Saldaña –Alady– i també fou amant del banquer Joan March.[1]
Durant la Guerra Civil
modificaVisitaven sovint Tina de Jarque al seu camerino molts admiradors, entre els quals hi havia militars d'alta graduació i homes de l'alta burgesia. Aquest fet va fer sospitar als anarquistes que practicava un doble joc i era, en realitat, una espia.[9] Així, malgrat que al llarg de l'any 36 va participar en festivals en suport de la República, al mes de novembre va ser detinguda a Madrid per Abel Domínguez, un milicià andalús, anarquista i exlegionari, secretari de la Federació Regional Andalusa de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Posteriorment, mentre fugia amb ell, que duia joies i objectes de valor, va ser detinguda i acusada de robatori de joies i espionatge, per la qual cosa va ser afusellada. Tenia 31 anys.[1][3][9]
Personatge incòmode per a tots dos bàndols enfrontats durant el conflicte, tot i que va ser afusellada pels republicans, no va ser reivindicada pels guanyadors, i va ser oblidada.[1][5]
Controvèrsia
modificaHi ha discrepàncies sobre la història que envolta la polèmica vedet, ja que algunes persones van afirmar en el seu moment que havia pogut escapar cap a França amb una identitat falsa.[9] La investigació duta a terme per Alfonso Domingo, que culminà en l'edició d'un llibre el 2013, va revelar aquestes incògnites i se sap que les seves restes mortals van ser dipositades en el Cementiri de València.[10][11]
Filmografia
modifica| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1922 | Bigàmia | Gitana | Pel·lícula rodada a Alemanya |
| 1924 | La medalla del torero | Empar | Tragèdia |
| 1925 | La mala llei | María | Tragèdia |
| 1936 | Carn de feres | Adúltera | Estrenada en 1992 |
Discografia
modifica- Al Uruguay (amb Alady i La Yankee), Gramòfon 110770.
- La orgía dorada, CD (La revista musical española Vol. 11. Sonifolk 20134, 1999).[12]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «El misterio de la vedette Tina de Jarque». ABC, 20-04-2013.
- ↑ «Tina de Jarque» (en castellà). La Vanguardia, 11-05-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Tina de Jarque, la vedette libertaria, fusilada durante la Guerra Civil» (en castellà). El mundo entre nosotras, 15-05-2020. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «El enigma de Tina - Alfonso Domingo». Adivina quien lee, 25-04-2013. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 TV3. «Telenotícies - Tina de Jarque, la biografia de la vedette oblidada». [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ Barreiro, Javier. «Constantina de Jarque Santiago». Real Academia de la Historia. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ Guixà, Pere. «La vedet entre les bèsties». La Vanguardia, 11-09-2013. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ Ríos Carratalá, Juan A. El tiempo de la desmesura: historias insólitas del cine y la Guerra Civil Española. 1. ed. Barcelona: Barril & Barral Editores, 2010. ISBN 978-84-937707-1-6.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 García Albi, Ines «Misterios que guarda una vieja película» (en castellà). El País [Madrid], 11-04-2009. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Domingo, Alfoso. El enigma de Tina. Algaida Editores, 2013.
- ↑ Llagües, J. L. «La tumba de la "vedette" olvidada por el franquismo» (en castellà). Levante, 28-04-2013. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Tina de Jarque» (en castellà). Javier Barreiro, 05-06-2013. [Consulta: 31 octubre 2022].
Enllaços externs
modifica- «Tina de Jarque,1936, no filme "Carnes fieras" de Armand Guerra». [Consulta: octubre 2022].