Jiajing
No s'ha de confondre amb emperador Jiaqing. |
Nom de temple | 世宗 |
---|---|
Nom pòstum | 欽天履道英毅聖神宣文廣武洪仁大孝肅皇帝 |
Biografia | |
Naixement | 16 setembre 1507 Zhongxiang City (RP Xina) (en) |
Mort | 23 gener 1567 (59 anys) Pequín (RP Xina) |
Causa de mort | homicidi, Chinese alchemical elixir poisoning (en) |
Sepultura | Tombes de la dinastia Ming Yongling Mausoleum (Ming dynasty) (en) |
12è Emperador de la Xina Ming | |
20 abril 1521 – 23 gener 1567 (mort en el càrrec) ← Emperador Zhengde – Emperador Longqing → | |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Família | |
Família | Dinastia Ming |
Cònjuge | Empress Xiaojiesu (1522–1528), mort del cònjuge Empress Xiaolie Consort Duan Empress Xiaoke Empress Zhang Wang Ningpin |
Fills | Zhu Zaiji () Princess Chang'an () Consort Duan Zhu Zaihe () Zhu Zaizhen () Prince Shang of Ying () Prince Qihuai () Emperador Longqing () Empress Xiaoke Princess Sirou () Zhu Zaikui () Princess Ning'an () Consort Duan Prince Junsi () Princess Guishan () |
Pares | Zhu Youyuan i Empress Cixiaoxian |
Germans | Zhu Houxi Princess Yongchun Princess Yongfu Princess Shanhua Princess Changning |
Zhu Houzong - 朱厚熜 en xinès - (Pequín, 16 de setembre de 1507 - 23 de gener de 1567[1]) prengué el nom de Jiajing (嘉靖 en xinès) en esdevenir l'onzè emperador de la Dinastia Ming (1368-1644) a la Xina. Va regnar durant 45 anys i va ser el segon regnat més llarg en la història de la dinastia (1521-1567).[2]
Zhu Houzong (朱厚熜) va néixer a Pequín el 16 de setembre de 1507.[1] Era el quart fill de Zhu Youhang i cosí de l'emperador Zhengde que va morir sense deixar descendència, i sobre la base de les maniobres de l'emperadriu vídua i del conseller Yang Tinghe, Zhu va ser nomenat successor i va regnar amb el nom Jiajing, que significa "Pau Excel·lent".[3]
Durant la seva primera etapa de regnat va actuar contra la burocràcia de l'administració imperial i els funcionaris que no acceptaven les reformes. Nomenà ministres eficients i malgrat les seves actuacions de caràcter cruel[1] amb centenars de funcionaris degradats, torturats o morts,[4] el país va assolir una gran estabilitat, però en els darrers vint anys va abandonar els seus deures oficials[4] i el govern va caure en mans de funcionaris corruptes, que conjuntament amb les agressions militars dels mongols i l'acció dels pirates japonesos va iniciar un procés de decadència de l'Imperi.[2]
Va tenir vuit fills i cinc filles.
Va ser un fidel seguidor del taoisme i contrari al budisme.[1]
Va morir el 23 de gener de 1567[1] i està enterrat amb les emperadrius Chen, Feng i Du a la part oriental del cementiri Ming de Shisanling, amb el nom pòstum de Shizong.[2] El va succeir el seu fill Zhu Zaihou amb el nom d'emperador Longqing.[3]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Gallery of Historical Characters. Ming Dinasty emperors wo liwed in the Forbiden City» (en anglès). [Consulta: abril 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Jiajing Emperor of Ming» (en anglès). Monarchus The Monarch Encyclopedia, 12-01-2011. [Consulta: abril 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Theobald, Ulrich. «Persons in Chinese History. Ming Shizong» (en anglès), 17-01-2014. [Consulta: abril 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Jiajing» (en anglès), 04-07-2008. Arxivat de l'original el 2021-01-15. [Consulta: abril 2017].