Mino De Rossi

Mino De Rossi

Biografia
Naixement	21 maig 1931 Arquata Scrivia (Itàlia)
Mort	7 gener 2022 (90 anys) Quinto al Mare (Itàlia)
Nacionalitat	Itàlia
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	ciclisme en pista
Clubs professionals   1952-1953. Bianchi-Pirelli 1954. Touring-Pirelli i Bianchi-Pirelli 1955. Leo-Chlorodont 1956. Frejus 1957. Girardengo-E.R.G. i Ignis-Doniselli 1958. Asborno-Frejus 1959-1960. Individual 1961. Fides 1962. Ignis-Moschettieri 1963-1967. Ignis
Participà en
Principals triomfs
Curses d'un dia	Campió del món de persecució amateur (1951)
Premis
Collar d'or al Mèrit Esportiu

Medaller
Representa: Itàlia
Ciclisme
Jocs Olímpics
	Hèlsinki 1952	Persecució per equips
Campionat del Món en pista
	Milà 1951	Persecució indiv. amat.
	París 1952	Persecució indiv. amat.

Mino De Rossi (Arquata Scrivia, 21 de maig de 1931 - Quinto al Mare, 7 de gener de 2022)^[1] va ser un ciclista italià que fou professional entre 1952 i 1967.^[2]

Abans, com a ciclista amateur, va guanyar el campionat del món en persecució de 1951 i va prendre part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki de 1952, en què va guanyar la medalla d'or en la prova de persecució per equips del programa de ciclisme. Formà equip amb Marino Morettini, Loris Campana i Guido Messina.^[3][4]

• 1951
  • Campió del món amateur en persecució
• 1952
  • Medalla d'or als Jocs Olímpics de Hèlsinki en persecució per equips
  • 1r a la Coppa Caldirola
• 1958
  • 1r a Vauvert
• 1959
  • 1r als Sis dies de Buenos Aires (amb Jorge Batiz)
• 1963
  • 1r als Sis dies de Mont-real (amb Ferdinando Terruzzi)

• Fitxa de Mino de Rossi a sitiodeciclismo.net