Vés al contingut

Constel·lació d'Aquari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Aquari (constel·lació))
Infotaula constel·lacióConstel·lació d'Aquari 
Nom en llatíAquarius
AbreviaturaAqr
GenitiuAquarii
SimbologiaL'aiguader
Ascensió recta20h 38m 19.1706s23h 56m 23.5355s[1]
Declinació03.3256676°–−24.9040413°[1]
Àrea980 graus quadrats
Posició 10a
Estels principals10, 22
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed97
Estels amb planetes12
Estels més brillants (magnitud < 3)2
Estels més propers (< 10 pc)7
Estel més brillantβ Aqr (Sadalsuud) (2,91m)
Estel més proper a la TerraEZ Aqr
11,27 a.l.
3,45 pc
Objectes Messier3
MeteorsAquàrids de març
Eta aquàrids
Delta aquàrids
Iota aquàrids
Limita ambPeixos, Pegàs, Cavallet, Dofí, Àguila, Capricorn, Peix Austral, Escultor i Balena Modifica el valor a Wikidata
Visible a latituds entre +65° i −90°.
Durant el mes d'octubre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.
Pel significat segons l'astrologia, vegeu: Aquari, un dels signes del Zodíac.

Aquari (Aquarius) és una de les constel·lacions conegudes des de l'antiguitat, pertany al zodíac, el cercle per on corre aparentment el sol. Està en una regió anomenada, a vegades, el mar per la profusió de constel·lacions relacionades amb l'aigua: Cetus, Pisces, Eridanus, etcètera. A vegades, el riu Eridanus es descriu sortint del pot d'aigua d'Aquarius.

Si bé el Sol entra dins la constel·lació zodiacal d'Aquari el 16 de febrer i surt l'11 de març, segons les creences tradicionals de l'astrologia, Aquarius correspon al signe astrològic del mateix nom que comença el 20 de gener i acaba el 18 de febrer.

Presentació

[modifica]

Aquarius és una constel·lació bastant gran (la 10a del cel), però només té algunes estrelles mitjanament lluminoses. S'hi troben algunes nebuloses planetàries remarcables. Les estrelles Sadalachbiah (γ Aqr), ζ Aqr, η Aqr, i π Aqr formen un asterisme anomenat l'Urna, que seria la gerra d'on vessen les aigües de la constel·lació.

Estrelles principals

[modifica]

Sadalsud (β Aquarii)

[modifica]

L'estrella més brillant de la constel·lació d'Aquarius és Sadalsud (β Aquarii), amb només una magnitud de 2,9. És una supergeganta vermella i el seu feble esclat relatiu prové del seu allunyament; 612 anys llum.

El seu nom prové de l'àrab i significa «la més sortada». Aquesta designació d'estrelles "sortades" és compartida per dues estrelles més de la constel·lació: Sadalmelik i Sadalachbiah.

Altres estrelles

[modifica]

R Aquarii és una variable de tipus Mira, que evoluciona amb 385 dies entre les magnituds 5,4 i 9,59. És també una estrella simbiòtica, el seu company és una nana blanca que arrabassa a poc a poc parts senceres de la seva escorça.

Estrelles notables i d'anomenada

[modifica]
BD F Noms en altres designacions magnitud aparent magnitud absoluta distància: anys llum tipus espectral Comentaris
β 22 Beta Aquarii, Sadalsuud, Sadalsud, Sad es Saud, Sadalsund, Saad el Sund 2,90 −3,47 610 G0Ib
  • < سعد السعود

sa'd as-su'ūd

Afortunada entre les afortunades
α 34 Alfa Aquarii, Sadalmelik, Sadal Melik, Sadalmelek, Sadlamulk, El Melik, Saad el Melik, Ruchbah 2,95 -3,88 760 G2Ib
  • < سعد الملك

sa'd al-malik Afortunada del rei

γ 48 Gamma Aquarii, Sadachbia, Sadalachbia 3,86 0,44 158 A0V
  • < سعد الأخبية

sa'd al-ahbiya Afortunada de les tendes (llars) [lit. refugis/recers]

δ 76 Delta Aquarii, Skat, Scheat, Seat, Sheat 3,27 − 0,18 160 A3V
  • < ? ši'at Un desig ?
  • Seat compartit amb π Aquarii
ζ¹,² 55 Dseta Aquarii 3,65 ζ² Aqr: 1,91. ζ¹ Aqr: 2,08 105 F3IV, F6IV
88 88 Aquarii 3,68 −0,60 234 K1III
λ 73 Lambda Aquarii, Hydor, Ekkhysis 3,73 −1,67 392 M2IIIvar
  • < ‘υδωρ L'aigua; εκχυσις L'efusió sentimental
ε 2 Èpsilon Aquarii, Albali, Al Bali 3,78 -0,46 230 A1V
  • < البالع albālic L'engolidor
98 98 Aquarii 3,96 0,48 162 K0III
η 62 Eta Aquarii 4,04 0,29 184 B9IV-Vn
τ² 71 Tau2 Aquarii 4,05 -1,28 380 K5III
θ 43 Theta Aquarii, Ancha 4,17 0,33 191 G8III-IV
φ 90 Fi Aquarii 4,22 0,05 222 M2III
ψ¹ 91 Psi1 Aquarii 4,24 0,95 148 K0III
ι 33 Iota Aquarii 4,29 0,67 173 B8V
99 99 Aquarii 4,38 -0,50 309 K4III
ψ² 93 Psi2 Aquarii 4,41 -0,56 322 B5Vn
k 3 3 Aquarii 4,43 -1,24 445 M3IIIvar
86 86 Aquarii 4,48 0,67 188 G8III
ω² 105 Omega2 Aquarii 4,49 1,12 154 B9V
ν 13 Ni Aquarii, Albulaan 4,50 1,00 164 G8III
  • < ? al-bulacān Els (dos) engolidors
  • Albulaan compartit amb μ Aquarii.
π 52 Pi Aquarii, Seat 4,66 -2,84 1100 B1Ve
ξ 23 Xi Aquarii 4,68 0,99 179 A7V
g 66 66 Aquarii 4,68 -1,18 485 K3III
101 101 Aquarii 4,70 -0,26 320 A0V
89 89 Aquarii 4,71 -1,31 521 A3IV:
μ 6 Mi Aquarii, Albulaan 4,73 1,34 155 A3m
  • < ? al-bulacān Els (dos) engolidors
  • Albulaan compartit amb ν Aquarii.
ο 31 Òmicron Aquarii, Kae Uh 4,74 -0,60 381 B7IVe
σ 57 Sigma Aquarii 4,82 0,27 265 A0IVs
104 104 Aquarii 4,82 -1,65 643 G2Ib/II
χ 92 Khi Aquarii 4,93 -1,54 640 M3III
ω¹ 102 Omega1 Aquarii 4,97 1,91 134 A7IV
ψ³ 95 Psi3 Aquarii 4,99 0,58 249 A0V
κ 63 Kappa Aquarii, Situla 5,04 0,76 234 K2III
  • < "la gerra d'aigua"
d 25 25 Aquarii 5,10 0,76 241 K0III
47 47 Aquarii 5,12 1,37 183 K0III
1 1 Aquarii 5,15 0,77 245 K1III
108 108 Aquarii 5,17 0,20 321 Ap Si
97 97 Aquarii 5,19 0,88 237 A3V
94 94 Aquarii 5,20 3,62 68 G6/G8IV
υ 59 Ípsilon Aquarii 5,21 74,2
106 106 Aquarii 5,24 0,20 332 B9V
68 68 Aquarii 5,24 0,68 266 G8III
HR 8987 5,27 0,60 280 K3III
107 107 Aquarii 5,28 1,21 212 F2:V+...
32 32 Aquarii 5,29 1,04 231 A5m
41 41 Aquarii 5,33 0,65 281 K1III
42 42 Aquarii 5,34 -0,52 484 K1III
ρ 46 Ro Aquarii 5,35 -1,44 ? 740; ? 743 B8IIIMNp...
103 103 Aquarii 5,36 -0,91 585 K4/K5III
e 38 38 Aquarii 5,43 -0,75 561 B5III
h 83 83 Aquarii 5,44 1,63 188 F2V
18 18 Aquarii 5,48 2,07 157 F0V
21 21 Aquarii 5,48 -0,01 408 K4III
7 7 Aquarii 5,49 -0,84 602 K5III
12 12 Aquarii 5,53
49 49 Aquarii 5,53
77 77 Aquarii 5,53
5 5 Aquarii 5,55
f 53 53 Aquarii 5,55
30 30 Aquarii 5,55
96 96 Aquarii 5,56
26 26 Aquarii 5,66
τ¹ 69 Tau1 Aquarii 5,68 260
19 19 Aquarii 5,71
44 44 Aquarii 5,75
h h Aquarii 5,76
50 50 Aquarii 5,76
51 51 Aquarii 5,79
35 35 Aquarii 5,80
74 74 Aquarii 5,80
15 15 Aquarii 5,83
16 16 Aquarii 5,87
60 60 Aquarii 5,88
45 45 Aquarii 5,96
2 2 Aquarii 5,99
17 17 Aquarii 5,99
39 39 Aquarii 6,04
82 82 Aquarii 6,18
70 70 Aquarii 6,19
78 78 Aquarii 6,20
11 11 Aquarii 6,21
81 81 Aquarii 6,23
100 100 Aquarii 6,24
56 56 Aquarii 6,36
20 20 Aquarii 6,38
29 29 Aquarii 6,39
58 58 Aquarii 6,39
61 61 Aquarii 6,40
37 37 Aquarii 6,64
24 24 Aquarii 6,66
EZ Aquarii 12,66 11,26

Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

Objectes celestes

[modifica]

A Aquari s'hi poden trobar dues nebuloses planetàries: NGC 7009, l'anomenada nebulosa de Saturn a causa de la seva forma semblant a la del planeta, i al sud-est d'η Aquarii; i NGC 7293, la famosa nebulosa Hèlix, al sud-oest de δ Aquarii.

També s'hi poden trobar els cúmuls globulars M2 i M72. També s'hi troba M73, tradicionalment catalogat com a cúmul obert, però que estaria compost en realitat d'estrelles sense cap connexió entre elles. Hi ha dos punts radiants de meteorits a la regió d'Aquari: els Eta Aquàrids (devers el 4 de maig) i els Delta Aquàrids (devers el 28 de juny), amb tots dos sumen uns 20 meteorits a l'hora.

Il·lustracions

[modifica]

A les il·lustracions, les estrelles més brillants d'Aquari es representen com la figura d'un home, mentre que les estrelles més febles a ull nu es representen com un atuell del qual s'aboca un raig d'aigua. L'aigua flueix cap al sud a la boca del peix del sud, Piscis Austrinus.

Història

[modifica]

Com les altres constel·lacions del Zodíac, Aquarius és molt antiga. Sembla que era anomenada Daulo pels caldeus.

Aquarius ha estat identificat amb diferents personatges en el curs del temps; la mitologia més coneguda vol que sigui Ganimedes, un noi encisador del qual Zeus restà enamorat. El va dur al mont Olimp per servir de coper als déus; la Crater (la Copa) és de vegades identificada com a la seva.

Durant la dècada dels anys 1960 es proclamà l'era d'Aquari, si bé sembla que no hi ha cap definició per les eres astrològiques, i l'era d'Aquarius podria començar o bé en el 2150, o bé en el 2660, segons la definició preferida.

Mitologia

[modifica]
Aquari representat al Vorstellung der Gestirne de Johann Bode (1782).

El conegut mite identifica Aquari, que també era conegut com a escanciador, amb Ganimedes. Ganimedes és fill de Laomedont, rei de Troia. El seu pare li va encarregar la tasca de guardar els ramats a les muntanyes. Era, segons els relats, un dels mortals més bonics, de tal manera que Zeus, pare dels déus, se'n va enamorar perdudament i convertint-se en àguila (una altra constel·lació) que el rapta i el porta a l'Olimp. Com a compensació Zeus va regalar al pare del noi uns corsers divins immortals. A l'Olimp Ganimedes es converteix en el coper diví encarregat de servir els déus.

Aquari generalment representa la figura d'un home, i quan es consideren les estrelles que per a un ésser humà són molt tènues o indistintes de veure, pren la figura d'un home amb una gerra que vessa un líquid.

Aquari també ha estat identificat com a Deucalió, el que es va salvar al costat de la seva esposa Pirra del diluvi universal enviat per Zeus, en la versió grega del mite.

Visualització alternativa

[modifica]

Les estrelles de la constel·lació d'Aquari poden connectar-se d'una forma alternativa, la qual mostra gràficament un portador d'aigua corrent mentre carrega un atuell del qual vessa aigua.

Diagrama d'una manera alternativa de connectar les estrelles de la constel·lació d'aquari. El carregador d'aigua es mostra corrent mentre carrega un atuell del qual vessa aigua.

El cap d'Aquari es forma pel quadriclàter d'estrelles α Aqr, γ Aqr, η Aqr, i π Aqr: sent α Aqr de tercera magnitud. L'estrella ζ Aqr, que està allotjada dins del quadrangle, representa un ull.

El tors d'Aquari es forma per les estrelles α Aqr i β Aqr, sent β Aqr de tercera magnitud.

La cama esquerra d'Aquari està formada per les estrelles β Aqr i ι Aqr; i la cama dreta, per les estrelles β Aqr (que és el punt d'unió entre les dues cames), ν Aqr, μ Aqr, i ε Aqr , aquestes dues últimes representant un peu.

El braç es forma amb les estrelles α Aqr, θ Aqr, i λ Aqr, sent λ Aqr la mà.

El portador d'aigua carrega un atuell, potser una gerra, la qual es forma amb les estrelles ψ¹ Aqr, φ Aqr, λ Aqr, τ Aqr , i δ Aqr. La part superior del atuell consta del triangle d'estrelles ψ¹ Aqr, φ Aqr, i λ Aqr.

L'aigua es vessa del vas en dues línies. La línia de l'esquerra es conforma de les estrelles ψ¹ Aqr, 98 Aqr, 99 Aqr, i 101 Aqr. La línia de la dreta es conforma de les estrelles ψ¹ Aqr, 88 Aqr, 89 Aqr, i 86 Aqr.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Aquarius, constellation boundary». The Constellations [Consulta: 30 abril 2016].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Coordenades: Sky map 23h 00m 00s; −15° 00′ 00″