Vés al contingut

Canapè (gastronomia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Canapè (menjar))
Infotaula menjarCanapè
Característiques
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipussnack, menjar amb els dits i llesca Modifica el valor a Wikidata
Safata de canapès

En matèria culinària, un canapè o canapé[1] designa aperitius elaborats, de mida petita, consistent generalment en un tall de pa petit sobre la qual es diposita diferents ingredients[2] per tal de realitzar entremesos sota forma d'amuse-gueule. Per extensió, «canapè» designa igualment l'entremès així preparat. El pa utilitzat és sovint del pa de motlle, que de vegades és torrat o fregit.

Els canapès generalment decorats que s'agafen amb els dits i sovint es mengen d'un mos. Són delícies tradicionals de festes i celebracions on se serveixen dempeus abans de l'àpat principal.[3]

Etimologia

[modifica]

El nom prové de la paraula francesa que designa un sofà,[4] basant-se en l'analogia que la guarnició s'assenta damunt del pa com ho fa la gent en un sofà.[5]

Característiques

[modifica]

Els canapès consten de galeta, torrada o petites llesques de pa en diverses formes que serveixen com a suport per a altres saborosos aliments com ara carn, formatge, peix, caviar, paté, puré, polenta, o condiments.[6]

Tradicionalment, els canapès es fan de pa de motlle, retirant l'escorça i tallant el seu interior en diverses formes amb un tallador o ganivet. Les formes poden incloure cercles, anells, quadrats, tires o triangles.[6] Aquests trossos de pa llavors són preparats amb una de les següents tècniques:

  • Fregir en oli i assecar-los en paper absorbent
  • Untar-los a mantega o altre greix
  • Torrar

Els aliments de vegades són altament elaborats abans de la seva col·locació i s'apliquen amb una mànega pastissera. Llavors, s'apliquen adorns decoratius. Els canapès se serveixen en safates assortides que són ofertes per cambrers o col·locades sobre les taules.[7][8]

Referències

[modifica]
  1. Canapè segons la pronúncia occidental i canapé segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil
  2. Diccionario de la lengua española. Vigesimotercera edición, Edición del Tricentenario, 2014. ISBN 978-84-670-4189-7. 
  3. Smith, Andrew F. The Oxford Companion to American Food and Drink (en anglès). Oxford University Press, USA, 2007-05, p. 89. ISBN 978-0-19-530796-2. 
  4. James Beard, "Hors d'Oeuvres and Canapés" (William Morrow & Co., Nova York, 1943), 1963, 1985), pàg. xiii.
  5. «The Food Timeline: history notes--sandwiches». [Consulta: 18 abril 2021].
  6. 6,0 6,1 von F. Jürgen Herrmann, Thea und Dieter Nothnagel. Lehrbuch für Köche [Hauptbd..], 1999. ISBN 978-3-582-40055-0. 
  7. Espinàs, Josep. «Paciència, la pluja és lliure», 21-10-2006. [Consulta: 18 abril 2021].
  8. «Setembre era una festa | Opinió». EL PAÍS Catalunya. [Consulta: 18 abril 2021].

Vegeu també

[modifica]