Xiulet gomerenc
 Home realitzant el silbo gomero  | |
| Tipus | llengua xiulada |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 22.000 (2009 ) |
| Autòcton de | La Gomera |
| Estat | Espanya |
 | |
- ¡Servando!
- ¿Qué?
- Mira, dile a Julio que vaya y que traiga las chácaras.
- Ya voy.
- ¡Julio!
- ¿Qué?
- Que dice Lilí que avises a los muchachos y que traigan las chácaras para la fiesta.
- Bueno, bueno, bueno.
El xiulet gomerenc (anomenat silbo gomero en castellà) és un llenguatge xiulat practicat per alguns habitants de La Gomera (Illes Canàries) per a comunicar-se a través de barrancs.
Història
[modifica]Es coneix molt poc sobre l’idioma original guanxe, però es presumeix que el seu sistema fonètic havia de ser prou senzill perquè l’idioma xiulat fos eficient.[1]El silbo va ser creat pels primers habitants de l’illa, aborígens canaris, i també es parlava a El Hierro, Tenerife i Gran Canària. Al segle XVI, després de la conquesta de les Illes Canàries, els darrers gomeros prehispànics van adaptar el silbo a l’idioma castellà, mentre la llengua original, el guanxe, s’anava extingint. Va ser àmpliament utilitzat durant el segle XVII. [2] L’any 1976, el silbo gairebé només es conservava a El Hierro, on havia florit a finals del segle XIX.
La Gomera, la segona illa més petita, posseeix característiques físiques i geogràfiques que la distingeixen de les altres illes, cosa que permet entendre l’impacte del silbo a l’illa i els factors que van ajudar a fer-lo possible, com l’orografia de l’illa amb muntanyes i barrancs. La seva presència a l’illa, des de fa més de quatre segles, ha estat estimulada per l’ambient rural, i es continua mantenint amb tot el seu esplendor. S’han investigat molts relats de cronistes i antics historiadors que demostren que el silbo sí que existia en època prehispànica com una modalitat de la llengua indígena. El seu origen no està gaire clar, tot i que existeixen teories que apunten cap a tribus del continent africà.
És a mitjans del segle XX quan s’observa un clar descens en l’ús d’aquest llenguatge.[3] Els factors que expliquen aquesta situació són econòmics i tecnològics. D’una banda, molts parlants del silbo gomero es van veure obligats a emigrar per buscar feina o millors condicions de vida. De l’altra, el desenvolupament tecnològic, com l’aparició dels telèfons, va jugar un paper fonamental en la reducció de la utilitat del llenguatge. La seva supervivència en etapes anteriors s’havia basat en la seva funció per permetre la comunicació malgrat la distància. Cal destacar que, entre 1960 i 1980, molta gent va abandonar l’agricultura i, amb una classe mitjana cada vegada més àmplia, sovint no es fomentava la transmissió d’aquest llenguatge, ja que s’associava negativament amb el camperolat rural.
A la dècada de 1990 comença un esforç de revitalització, així com iniciatives impulsades per la pròpia comunitat. L’any 1999, la revitalització del silbo gomero va fer un pas més enllà amb polítiques educatives i altres mesures legislatives que en fomentaven la revitalització. Actualment té protecció oficial com a exemple de patrimoni cultural immaterial.
A causa del perill de desaparició del silbo a principis del segle XXI, principalment per les millores en les comunicacions i especialment per la desaparició d’activitats com el pasturatge, en què s’utilitzava més, el Govern de Canàries en va regular l’aprenentatge a les escoles i va declarar el silbo gomero com a patrimoni etnogràfic de Canàries l’any 1999. El 30 de setembre de 2009, el silbo gomero va ser inscrit per la UNESCO a la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, gràcies en bona part a la feina feta pel govern canari. Isidro Ortiz Mendoza i Lino Rodríguez Martín han impartit classes de silbo a escoles de l’illa.
Característiques
[modifica]El xiulet prové dels primers habitants de l'illa, els guanxes, i "parlat" també a El Hierro, Tenerife i Gran Canària. Al segle xvi, després de la conquesta de les Illes Canàries, els últims guanxes van adaptar el xiulet al castellà —mentre la llengua original, l'idioma guanxe, s'anava extingint.
Pel perill de desaparició del xiulet a principi del segle xxi, bàsicament a causa de les millores de les comunicacions i especialment per la desaparició d'activitats, com el pasturatge, en les quals s'usava més, el Govern canari va regular-ne l'aprenentatge a l'escola, i va declarar el xiulet gomerenc patrimoni etnogràfic de Canàries el 1999. Actualment, el govern està impulsant l'expedient per a la Declaració per la UNESCO del xiulet gomerenc d'"Obra Mestra del Patrimoni Immaterial i Oral de la Humanitat". Prèviament, Isidro Ortiz havia començat a impartir classes de xiulet en col·legis de l'illa.
Segons els estudis de Trujillo, el llenguatge xiulat fa servir sis sons, dos dels quals són denominats vocals i els altres quatre, consonants; i s’hi poden expressar més de 4.000 conceptes (paraules). Segons altres investigacions —com ara les de Classe (1957) en producció o de Meyer, Meunier, Dentel (2007) en percepció—, els xiulaires i també els no xiulaires identifiquen clarament les 4 vocals xiulades distintes de l'espanyol /i/, /e/, /a/, /o/. Només /o/ i /u/ es confonen molt en xiulet gomerenc, perquè ja es confonen molt en la manera de parlar l'espanyol a La Gomera. Com passa en altres formes xiulades de llenguatges tonals, el xiulet funciona mantenint aproximadament l'articulació de la parla ordinària, de manera que "les variacions de timbre de la parla apareixen com a variacions de to" (Busnel i Classe). Les vocals s'indiquen amb tons plans.
El 2005, va aparèixer un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de La Laguna en el qual es mostrava que els practicants de xiulet processen el llenguatge al seu cervell de la mateixa manera com un llenguatge parlat. Es van estudiar parlants de castellà, alguns dels quals "parlaven" xiulet, i uns altres que no, i quan es va monitorar la seva activitat cerebral amb tècniques de ressonància magnètica es va veure que els subjectes que no parlaven xiulet el processaven com un xiulet mentre que els practicants de xiulet el processaven fent servir les mateixes àrees lingüístiques del cervell usades per a processar frases en castellà.
Vocals
[modifica]Les vocals s'aglutinen en 2 grups (o 4, segons els autors):
| vocal en castellà |
transcripció 2 grups |
transcripció 4 grups |
producció sonora en silbo |
|---|---|---|---|
| a | A | A | xiulat greu |
| o | O | ||
| u | |||
| e | I | E | xiulat agut |
| i | I |
Consonants
[modifica]Les consonants s'aglutinen en 4 grups:
| consonants en castellà |
transcripció | producció sonora en silbo |
esquema |
|---|---|---|---|
| n, ñ /ɲ/, l, ll /ʎ/, y /j/, r, rr, d (dentals) |
Y | - xiulat continu - variació mitjana aguda |
![{ b'8 [f''16 b'8] }](https://cdn.statically.io/img/upload.wikimedia.org/score/s/o/sod0d7wb46t1zdzk54yp164srb50yt7/sod0d7wb.png) |
| t, ch /tʃ/, s, z /θ/ | CH | - xiulat interromput - variació mitjana aguda |
![{ b'8 [f''16] r16 f''16 [b'8] }](https://cdn.statically.io/img/upload.wikimedia.org/score/j/r/jrshr370uucgnvaogeq4pqzuqnr9vd2/jrshr370.png) |
| m, b, v /β/, f, g, j /x/ (sonores i fricatives) |
G | - xiulat continu - variació mitjana greu |
![{ b'8 [e'16 b'8] }](https://cdn.statically.io/img/upload.wikimedia.org/score/r/2/r2fblw2gitggyt1ir3ou7pci8fbe36t/r2fblw2g.png) |
| p, qu /k/ (oclusives) |
K | - xiulat interromput - variació mitjana greu |
![{ b'8 [e'16] r16 e'16 [b'8] }](https://cdn.statically.io/img/upload.wikimedia.org/score/8/x/8xzlu8ew16tzk332nfei9u0x0trmy1w/8xzlu8ew.png) |
Cal notar que les consonants -n i -s en posició final es tradueixen en un ascens final del xiulat cap als tons aguts (transcrit per I). Els diftongs se simplifiquen (ue = A/E).
Exemples
[modifica]Extrets d’El Silbo Gomero, Materiales didácticos (Programa de Contenidos Canarios)
bue nos dí as (Bon dia) GA YOI YI AI GE YOI YI AI
bue nas tar des (Bona tarda) GA YAI CHA YAI GE YAI CHA YEI
¿có mo te lla mas? (Com et dius?) KA GA CHA YA GAI KO GO CHE YA GAI
Yo me lla mo Ra món (Jo em dic Ramon) YA GA YA GA YA GAI YO GE YA GO YA GOI
Ma ña na voy a la pla ya (Demà vaig a la platja) GA YA YA GAI A YA KIA YA GA YA YA GOI A YA KIA YA
El sá ba do me voy a Te ne ri fe (Dissabte vaig a Tenerife) AI CHA GA YA GA GAI A CHA YA YI YA EI CHA GA YO GE GOI A CHE YE YI KE
¿Qué ho ra es? Son la do ce (Quina hora és? Són les dotze) KA A YA AI CHAI YA YA CHA KE O YA EI CHOI YA YO CHE
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Meyer, J., Meunier, F., Dentel, L. (2007). Identification of natural whistled vowels by non whistlers. Proceedings of Interspeech 2007.
- Trujillo, R. i altres (2005). El silbo gomero. Materiales didácticos. Canary Islands: Consejería de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias - Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa. ISBN 84-689-2610-8.
- Carreiras M, López J, Rivero F, Corina D (2005). Linguistic perception: neural processing of a whistled language Nature 433 (7021): 31-32. PMID: 15635400.
- Trujillo, R. (1978). El silbo gomero: análisis lingüístico. Santa Cruz de Tenerife: I. Canaria. ISBN 84-85543-03-3.
- Busnel, R.G. and Classe, A. (1976). Whistled Languages. Nova York: Springer-Verlag. ISBN 0387077138.
- Classe A. (1957). The whistled language of La Gomera. Scientific American, 196, 111-124.
- Díaz Reyes, D. (2008). El lenguaje silbado en la Isla de El Hierro. Excmo. Cabildo Insular de El Hierro. Santa Cruz de Tenerife.
Referències
[modifica]- ↑ Busnel, R.G. Whistled Languages. Springer-Verlag, 1976, p-9-10. ISBN 978-0-387-07713-0.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
Enllaços externs
[modifica]- "Xiuletí". Article a info-reflex (català).
- «Silbo» (en espanyol). Agulo La Gomera. Arxivat de l'original el 28-09-2007. [Consulta: 10 abril 2020]. (amb exemple i traducció)
- Le silbo gomero (amb un exemple) Arxivat 2008-12-25 a Wayback Machine. (francès) (castellà).
- «Silbo-Gomero.com». [Consulta: 23 abril 2006]. (anglès).