Vés al contingut

Vladímir Tatlin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tatlin)
Plantilla:Infotaula personaVladímir Tatlin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Владимир Татлин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1885 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Khàrkiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 maig 1953 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSheker Modifica el valor a Wikidata
FormacióPenza Art School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura, arquitectura, escultura i gravat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Penza
Sant Petersburg
Moscou
Berlín
Kíiv Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dissenyador, gravador, artista d'assemblage, collagista, escenògraf, professor d'universitat, il·lustrador, arquitecte, escultor, dibuixant projectista Modifica el valor a Wikidata
GènereVista arquitectònica, figureta, nu, retrat i natura morta Modifica el valor a Wikidata
MovimentConstructivisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDmitry I. Bezperchy Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGrygoriy Andriyovych Sokirinskiy (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBandura Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsAnatoly Romov Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 13688218 Modifica el valor a Wikidata

Vladímir Tatlin o Volodímir Tatlin (rus: Владимир Евграфович Та́тлин, Vladímir Ievgràfovitx Tatlin; ucraïnès: Володи́мир Євгра́фович Та́тлін, Volodímir Ievhràfovitx Tatlin) (Khàrkiv, Imperi Rus 1885 - Moscou, 1953) fou un pintor i escultor[1] rus o ucraïnès, constructivista, que va abastar múltiples facetes: escultura, pintura, projectes arquitectònics, objectes inventats, de disseny, i decorats teatrals.

Biografia

[modifica]

El 1915 va fundar el Constructivisme,[2] sent el principal inspirador de l'avantguarda artística de major impacte a l'URSS, juntament amb el Futurisme. L'any 1913 va conèixer Picasso[3] i va passar per diversos moviments artístics. Va voler materialitzar l'art amb muntatges, i promoure la mort de l'art de museu: "l'Obra ha de participar en la vida i en la construcció del món."

Obra

[modifica]

El seu projecte més famós és el Monument a la Tercera Internacional (en rus: «Памятник III-му Интернационалу»; en ucraïnès: Монумент III Інтернаціоналу), també conegut com a Torre de Tatlin (en ucraïnès: Башта Татліна, 1919-1920), que mai no es va construir. Havia de ser un edifici habitable, molt més alt que la Torre Eiffel, en el qual s'albergaria la seu de la Internacional. Es va unir a Aleksandr Ródtxenko als VKhUTEMAS o Tallers Superiors Artístics i Tècnics de l'Estat (en rus: ВХУТЕМАС, Высшие художественно-технические мастерские), una de les primeres escoles de disseny del món, instal·lada a Moscou del 1920 fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial.

Tatlin va dissenyar també el Letatlin (en rus: «Летатлин»; en ucraïnès: «Летатлін»), aparell volador sense motor d'ús individual que permetria als ciutadans soviètics desplaçar-se sense crear contaminació i de manera natural. El nom de l'aparell juga amb la paraula per volar (letat) i el nom de l'artista.

Referències

[modifica]
  1. «Vladimir Tatlin». Gran Enciclopèdia Catalana, -. [Consulta: 30 desembre 2019].
  2. Hodge, Susie. Breve historia del arte moderno y contemporàneo (en castellà). Londres i Barcelona: Laurence King Publishing Ltd. Edició espanyola per Blume, 2019, p. 100. ISBN 978-84-17757-48-9. 
  3. Hodge, Susie. Breve historia del arte moderno y contemporàneo (en castellà). Londres i Barcelona: Laurence King Publishing Ltd. Edició espanyola per Blume, 2019, p. 26. ISBN 978-84-17757-48-9.