Usuari:Lalpino/proves

Aquesta és una pàgina de proves de Lalpino. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves. Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

^[1] >> Nota per cridar un llibre de la Bibliografia.

^[a] >>> Nota que apareix a la llista de Notes

URL-ARXIU >>>^[2]

REF WEB + URL-ARXIU >>>^[3]

• Autor. Títol del llibre. Editorial. Barcelona. 2013. ISBN 0-395-25223-7.

Lalpino/proves
Detalls
Proporcions	3:5, també 25:43
Dissenyador	Ryan Sealey

La bandera de Devon (també coneguda com a Creu de Sant Petroc) és la bandera del comtat cerimonial de Devon. La bandera està formada per una creu centrada blanca fimbriada de negre sobre un camp verd.^[4] El disseny es va triar el 2003 a través d'una votació feta a internet d'entre una dotzena de propostes, guanyant l'actual disseny fet per Ryan Sealey amb un 49% dels vots emesos.^[5][6] Les proporcions són 3:5, però també s'utilitza 25:43.

>> https://en.wikipedia.org/wiki/Philippe_Sands

Lalpino/proves () és un escriptor i advocat francobritànic d'11KBW^[7] i professor de dret i director del Centre for International Courts and Tribunals de la University College de Londres.^[8] Com a especialista en dret internacional, ha comparegut com a assessor i advocat davant de nombrosos tribunals internacionals, com ara el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Internacional del Dret del Mar, el Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Penal Internacional.

Sands forma part Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) i del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS).^[9] I va exercir com a president del PEN English des del febrer de 2018 fins l'abril de 2023.

És autor de disset llibres sobre dret internacional i guanyador de diversos premis

Sands va néixer a Londres de pares jueus. Va estudiar a la University College School^[10] a Hampstead, Londres, i va estudiar dret al Corpus Christi College de Cambridge, aconseguint el BA l'any 1982 i va obtenir honors de primera classe en el Master of Laws un any més tard. Després de completar els seus estudis de postgrau a Cambridge, Sands va passar un any com a investigador visitant a la Harvard Law School.

Colors de la bandera sueca > https://riksarkivet.se/sveriges-flaggas-farger

Proporcions > https://riksarkivet.se/flaggans-storlek

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Finlàndia.

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1918–avui dia	Bandera civil i pavelló nacional	Camp blanc sobre el que s'hi inscriu una creu nòrdica en blau. Proporcions d'11:18 i proporcions internes 4:3:4 vertical i 5:3:10 horitzontal.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del President de Finlàndia]]	1918-avui dia	Estendard del president de Finlàndia	Mateix disseny

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Estendard reial de Finlàndia (1918-1919)]]		Estendard reial del Regne de Finlàndia	Camp blanc amb una creu nòrdica blava i al quarter l'escut de Finlàndia, acabada en tres cues.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de]]	1985–avui dia	Groenlàndia	Dues franges

Des del 1997 Finlàndia està dividida en 19 regions. Encara que el 2009 foren agrupades en províncies, les regions reponen millor als sentiments de pertinença ja que tenen un fonament més antic i coincideixen sovint amb les províncies històriques.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de les illes Åland]]	1954-avui dia	Åland	Camp blau i dues creus nòrdiques sobreposades, la primera de color groc i la segona de vermell. És fruit de la unió de la bandera de Suècia i els colors de l'escut de Finlàndia. La proporció és de 17:26 i les proporcions internes són: horitzontals 8:1,5:2:1,5:13 i verticals 6:1,5:2:1,5:6.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|80px|border|Bandera de les Illes Åland (1922-1954)]]	1922–1954	Illes Åland (no oficial)	Tres franges horitzontals de blau, groc i blau.

El nombre de municipis finlandesos és de 342 (en finès kunta, en suec kommun), pel que tot seguit ñes una relació de banderes de la capital de cadascuna de les regions.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|80px|border|Escut de Hämeenlinna]]		Hämeenlinna (Tavàstia Pròpia)	No utilitza bandera.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de ]]	1983	Thingvalla	Tres franges

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1986-avui dia	Samis	Quatre franges verticals de mida desigual

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de ]]	1983	Thingvalla	Tres franges

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de guerra de Finlàndia]]	1978-avui dia	Bandera militar	Mateix disseny que la bandera d'estat però acabada en tres cues.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de guerra de Finlàndia (1920-1978)]]	1920-1978	Bandera militar	Mateix disseny que l'actual però amb un color de la creu diferent.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de]]	1978-avui dia	Ministre de Defensa	Mateix disseny que

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del Batalló d'Intel·ligència Marítima]]		Batalló d'Intel·ligència Marítima	Camp blau marí amb una àliga que sosté un trident amb les urpes, tot en groc.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del Servei Postal de Finlàndia]]		Posti Group Oyj (anteriorment Suomen Posti (1994–2007) i Itella (2007–2015))	Camp blanc amb la paraula "posti" en minúscules i en carabassa.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]]	1939–1978	Servei Postal	Bandera nacional amb l'ensenya del Servei Postal al quarter.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Logotip del Partit]]		Partit de la Coalició Nacional	Fons blanc amb el logotip i el nom en majúscules "KOKOOMUS"

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Logotip del Partit]]	1918-1992	Partit Comunista de Finlàndia

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1973-avui dia	Pohjoismaiden Lippuseura (Societat de la Bandera Nòrdica)	Camp groc amb una creu nòrdica vermella en que els braços de la creu es troben per formar un nus semblant al de la bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològiques.[11]

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de Viking Line]]	1959-avui dia	Viking Line	Dues franges horitzontals d'igual mida de colors

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de]]	1883–1990	Finska Ångfartygs Aktiebolag	Tres franges horitzontals de blau, blanc i blau amb les inicials de la naviliera en suec també en blau.

Bandera	Data	Ús	Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera ]]	1920-avui dia	Model de bandera pels clubs nàutics	Variant de la bandera nacional.

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1918, 1920-1978	Regne de Finlàndia (1918) i Republica de Finlàndia (1920-1978)	Mateix disseny que l'actual però la creu en color blau cel.

Propostes per a una bandera nacional finlandesa de 1862 a 1918. "Diversos d'aquests dissenys de banderes s'han descrit només en forma escrita, de manera que només uns pocs han volat com a banderes reals. Com a tal, es desconeixen les proporcions o els colors exactes. Aquesta col·lecció ha estat reconstruïda per Olof Eriksson el 13 de febrer de 1972".^[12]

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1862	Proposta de Zachris Topelius en el seu viatge per mar a Marstrand, Suècia.	Camp dividit horitzontalment en dues franges, blanca la superior i blava la inferior. Al quarter hi ha l'escut de Finlàndia.[13]

• Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.

• Simbolopedia Brasileira (portuguès)

Categoria:Símbols de Nova Zelanda Categoria:Llistes de banderes|Nova Zelanda

Web Banderes municipals EUA >> https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors.html - https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors2.html

American City Flags >> https://nava.org/raven-a-journal-of-vexillology/volume-9-10-2002-2003/

Canadian City Flags >> https://nava.org/raven-volume-18

Web Codis Color Banderes >> https://www.flagcolorcodes.com/frisian-freedom >>> https://www.colorhexa.com/

Banderes Australia >> https://australianaflags.com.au/

Australia Guides >> https://www.australias.guide/sa/flags-emblems/

De la pàgina anglesa >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Breton_flags >> Aquesta llista conté les diferents banderes utilitzades o que s’han utilitzat a la Bretanya.

Glossary of vexillology >>>> https://en.wikipedia.org/wiki/Glossary_of_vexillology

Banderes de Grècia >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Greek_flags#Regional_and_municipal_flags

Bandera de Tuva >> https://en.wikipedia.org/wiki/Flag_of_Tuva

Bandera de Suècia >> https://riksarkivet.se/sveriges-flagga

Bandera Heràldica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Banner_of_arms

Franco-Nunavut Flag >> https://www.gg.ca/en/heraldry/public-register/project/3096

>> https://fr.wikipedia.org/wiki/Banni%C3%A8re_de_la_Victoire

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Ievgueni_Khaldei

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_la_Vict%C3%B2ria_sobre_el_Reichstag

Lalpino/proves
Detalls
Proporcions	1:2

La bandera del Territori del Nord és la bandera oficial del territori federal australià del Territori del Nord i va onejar per primer cop el primer de juliol de 1978 a la ciutat de Darwin. La bandera està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color vermell ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia. el disseny és de l'artista australià Robert Ingpen ^[1]

Com que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, es va decidir que es crearia un disseny original. La bandera va ser dissenyada per Robert Ingpen, un artista destacat originari de Drysdale, Victoria. Ingpen va utilitzar una sèrie de dissenys suggerits pel públic com a base per al seu disseny final.[1]

El disseny difereix de la resta de banderes australianes al no seguir el model del pavelló blau degut a que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, pel que es va decidir per un disseny original que més tard va seguir la bandera del Territori de la Capital Australiana el 1993. La bandera, dissenyada per l'artista australià Robert Ingpen, està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia.^[1] És l'única bandera australiana que no conté el color blau marí.

La bandera està regida per la Flag and Emblem Act 1985 que va entrar en vigor el 14 d'octubre de 2015 i que estipula les normes d'ús dels emblemes del territori.^[2]

La Flag and Emblem Act 1985 estableix l'esquema de colors en el negre, blanc i vermell ocre, sent el següent:^[3]

Model de color	Negre	Blanc	Vermell Ocre
Pantone	Black 6 C	Blanc	159 C
RGB	0, 0, 0	255, 255, 255	199, 91, 18
CMYK	0-0-0-100	0-0-0-0	0-54-91-22
RAL	9005	NA	2009
HTML	#000000	#FFFFFF	#C75B12

Després de l'establiment de la

El 1844, John Harrison va dissenyar una bandera per

La primera bandera de Victòria es va adoptar l'any 1870 i

• Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.

• Llista de les banderes d'Austràlia

• The Public Register of Arms, Flags, and Badges of Canada

Categoria:Símbols d'Austràlia|Victòria]] Categoria:Banderes Categoria:Cultura d'Oregon|Cascàdia Categoria:Banderes del Canadà|Cascàdia Categoria:Banderes d'Amèrica|Cascàdia Categoria:Banderes|Cascàdia

El territori canadenc del Yukon ha establert diversos símbols oficials a partir de la seva separació el 1898 dels Territoris del Nord-oest. ^[1]

Símbol	Nom	Imatge	Adopció	Observacions
Escut d'armes	Escut d'armes del Yukon		1956	L'escut d'armes fou dissenyat pel conegut expert en heràldica canadenc Alan Beddoe a principis de la dècada de 1950 i aprovat per la reina Elisabet II el 1956. Està format per un escussó coronat per un gos malamut d'Alaska sobre un tou de neu.[2]
Escut provincial	Escut provincial del Yukon		1956	Escut partit horitzontalemt en dues parts. La superior, que ocupa un terç de l'escut, té un camp blanc amb la creu de sant Jordi en reconeixement als primers exploradors anglesos i una rodella de vaire com a símbol del comerç de pell. La part inferior, de camp blau marí és travessat per dos pals ondats blancs que representen els rius del territori, i sortint de la base dues piles de gules invertides, d'argent fimbriat i carregades cadascuna amb dos rodelles d'or en pal, en representació de les muntanyes i per simbolitzar els recursos minerals descoberts a partir de la febre de l'or de Klondike.[2]
Bandera	Bandera del Yukon		1968	La bandera està formada per tres franges verticals, blava, blanca i verda amb l'escut d'armes del territori al centre, sent la franja central el doble de les altres. Fou oficialment acceptada per la "Flag Act" d'1 de desembre de 1967[3] i fou el disseny guanyador d'un concurs a tot el territori patrocinat per la branca de Whitehorse de la Reial Legió Canadenca com a part de les celebracions del centenari del Canadà de 1967.[4]
Flor	Cameneri (Epilobium angustifolium)		1957	Fou escollida com a emblema floral l'any 1957. És una planta resistent i creix al llarg de les carreteres i les clarianes del Yukon des de mitjans de juliol fins a setembre. Les seves flors són d'un magenta brillant, la qual cosa la converteix en una de les plantes més atractives del nord. Es tracta d'una de les primeres plantes que apareix després d'un incendi forestal.[5]
Ocell	Corb (Corvus corax)		1985	Fou adoptat com a ocell oficial l'any 1985. És un ocell amb el plomatge de color negre uniforme que es pot veure a tot el territori, i una figura important en diverses cultures de les Primeres Nacions del Yukon.[6]
Arbre	Avet blanc de les Rocoses (Abies lasiocarpa)		2001	L'avet, pot mesurar entre 6 i 20 metres d'alçada i de branques curtes i rígides s'inclinen cap avall, la qual cosa li permet suportar grans càrregues de neu i gel. Les fulles produeixen un te amb gust de llimona, que és un remei tradicional per al refredat de les Primeres Nacions ric en vitamina C. La saba extreta de les butllofes de la seva escorça també ha estat utilitzada pels aquests pobles com a medicina tradicional per a les malalties pulmonars.[7]
Gemma	Latzulita		1976	La Latzulita s'adoptà com a pedra preciosa oficial el 1976. Al Yukon, la latzulita es troba a la roca sedimentària en capes de la zona del riu Blow, a uns 32 km al sud del mar de Beaufort. El color i les qualitats cristal·lines de la latzulita del Yukon es troben entre les millors del món.[8]
Tartà	Verd, blau fosc, magenta, groc, blanc i blau cel		1984	El tartà es compon de ratlles verdes, blau fosc, magenta, groc i blanc de diferents amplades sobre un fons blau clar. Va ser dissenyat per Janet Couture de Watson Lake el 1965 i acceptat posteriorment l'octubre de 1984. El fons blau cel representa el cel de Yukon, el verd els boscos del territori, el blanc la neu i el groc l'or del Yukon. El magenta és el color del cameneri, la flor oficial, i el blau marí representa les muntanyes.[9]
Matrícula	Placa de matrícula		Des de 1914	El territori té matrícula pròpia des del 1914, i des del 1990 són de fons blanc i una franja inferior blau cel amb cinc caràcters negres (tres lletres i dos xifres), una figura d'un buscador d'or en color a l'esquerra de la placa i les paraules "The Klondike" i "Yukon" en vermell a la part superior i inferior respectivament.

Categoria:Yukon Categoria:Símbols del Canadà|Yukon

Lalpino/proves

Höfði és una casa situada a Félagstún a Reykjavík, Islàndia. És coneguda per haver estat la seu de la reunió de la Cimera de Reykjavík de 1986 entre el president dels Estats Units, Ronald Reagan, i del secretari general de la Unió Soviètica, Mikhail Gorbatxov.^[1]

La casa va ser prefabricada a Noruega i transportada per parts fins a Reykjavík on s'inaugurà l'any 1909 per allotjar al cònsol

L'edifici de color blanc i teulada de pissarra gris, destaca per la seva simetria. Mostra influències tant d'estil modernista com del neobarroc clàssic i del romanticisme noruec.^[2]

Abans de construir-s'hi la casa, el lloc es va utilitzar per instal·lar-hi

• Evans, Andrew. Iceland. bradt travel Guides Ltd. 2008. ISBN 978-1-84162-499-0.
• Lluent, Èric. Islàndia, l'illa del vent. 2023. ARA Llibres. Barcelona. ISBN 978-84-1173-036-5.

Lalpino/proves

Poker Face és una sèrie de televisió estatunidenca de comèdia dramàtica i ficció criminal creada per Rian Johnson per al servei de reproducció en línia Peacock. La primera temporada consta de 10 episodis i va estrenar-se el 26 de gener de 2023.^[3] Al febrer de 2023, la sèrie es va renovar per a una segona temporada.^[4]

La sèrie se centra en la Charlie Cale, una treballadora del casino Frost amb una capacitat innata per detectar mentides, que recorre el llarg i ample dels Estats Units fugint del cap de seguretat del casino on treballava després de la mort sospitosa de la seva millor amiga i companya de feina. Durant aquesta fugida per no ser localitzada pel cap de seguretat del casino, es va trobant involucrada sense voler-ho en homicidis que acaba resolent.

• Natasha Lyonne com a Charlie Cale, cambrera del casino Frost.
• Benjamin Bratt com a Cliff LeGrand, cap de seguretat del casino Frost.

• Adrien Brody com a Sterling Frost Jr., gerent i fill de l'amo del casino Frost.

Primera temporada

Episodi	Títol	Direcció	Guió	Data d'estrena
1	"Dead Man's Hand"	Rian Johnson	Rian Johnson	26 de gener de 2023
2	"The Night Shift"	Rian Johnson	Alice Ju	26 de gener de 2023
3	"The Stall"	Iain B. MacDonald	Wyatt Cain	26 de gener de 2023
4	"Rest in Metal"	Tiffany Johnson	Christine Boylan	26 de gener de 2023
5	"Time of the Monkey"	Lucky McKee	Wyatt Cain i Charlie Peppers	2 de febrer de 2023
6	"Exit Stage Death"	Ben Sinclair	Chris Downey	9 de febrer de 2023
7	"The Future of the Sport"	Iain B. MacDonald	Joe Lawson &i CS Fischer	16 de febrer de 2023
8	"The Orpheus Syndrome"	Natasha Lyonne	Natasha Lyonne i Alice Ju	23 de febrer de 2023
9	"Escape from Shit Mountain"	Rian Johnson	Nora i Lilla Zuckerman	2 de març de 2023
10	"The Hook"	Janicza Bravo	Rian Johnson	9 de març de 2023

Segona temporada

Núm. d'història	Episodi	Títol	Direcció	Guió	Data d'estrena
7	1	"Episode 1"	Nicole Volavka	Pete McTighe	24 d'octubre de 2022
8	2	"Episode 2"	Nicole Volavka	Pete McTighe	31 d'octubre de 2022
9	3	"Episode 3"	Nicole Volavka	Pete McTighe	7 de novembre de 2022
10	4	"Episode 4"	Christiana Ebohon-Green	Joy Wilkinson	14 de novembre de 2022
11	5	"Episode 5"	Christiana Ebohon-Green	Joy Wilkinson	21 de novembre de 2022
12	6	"Episode 6"	Christiana Ebohon-Green	Pete McTighe	28 de novembre de 2022

El projecte es va anunciar el març

Segons el director de la Hudson Valley Film Commission, el rodatge es va establir a

L'assassinat de Kim Wall i la investigació portada a terme, principalment,

Michael Giltz del The Huffington Post va qualificar la banda sonora de la pel·lícula

La ressenya del periodista

• Premi "Art Cinema" de l'Associació Internacional de Teatres Artístics del Festival de Cinema d'Hamburg 2009.
• Inclusió a la llista final de la millor adaptació literària internacional a la Fira del Llibre de Frankfurt 2009.
• Premi de cinema d'Alemanya del Nord 2009 en la categoria "Millor guió".
• Tercer lloc als Premis Kulturnews 2009 en la categoria de "Millor llibre" pel Llibre abans de la pel·lícula.

• Els Diaris de Hitler

• Trailer oficial

• Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.

Categoria:Sèries emeses per TV3 Categoria:Sèries doblades al català Categoria:Sèries de televisió de drama Categoria:Sèries de televisió de la BBC

Llista de codis de matrícules poloneses >>>>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_codis_de_matr%C3%ADcules_polonese

ALPCA BEST PLATES >> https://www.alpca.org/bestplate/

Plaques de matrícula dels Estats Units d'Amèrica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Vehicle_registration_plates_of_Arizona

Les plaques de matrícula dels vehicle d'Arizona es componen des del gener del 2021 d'un sistema de combinació alfanumèric format per sis caràcters, cinc lletres i una xifra, la qual sempre està en quarta posició (ex. ABC 1DE). La combinació sembla que es vagi formant de manera "aleatòria", però en realitat s'incrementa en un ordre no estàndard, excepte el quart dígit de cada placa, que sempre és una xifra, totes les altres posicions poden ser lletres o números. Cada posició utilitza les lletres A–Z seguides dels números 0–9.^[1] Els caràcters són de color negre sobre una imatge gràfica reflectant formada per una escena de desert amb un cel degradat de color turquesa, blanc i taronja, un sol ponent blanc i unes muntanyes morades i un cactus. El nom de l'estat "ARIZONA" que apareix centrat a la part superior en color turquesa i l'eslògan "GRAN CANYON STATE" situat al costat inferior dret.

A Arizona, la matrícula pertany al propietari del vehicle. Això permet la transferència de la placa d'un vehicle a un altre, en cas de venda o desballestament.Actualment, les plaques són emeses pel Departament de Transport d'Arizona (ADOT) a través de la seva Divisió de Vehicles de Motor (MVD).

El registre d'automòbils a l'estat d'Arizona va començar el 1912, només tres mesos després de la data d'admissió a la Unió.

Imatge	Data d'expedició	Disseny	Lema	Combinació utilitzada	Notes
		Caràcters en blanc sobre fons blau marí. "ARIZ 1914" a dalt.	Sense lema	1234	Placa de mides

El 1956, el Canadà i els Estats Units d'Amèrica van arribar a un acord amb l'Associació Americana d'Administradors de Vehicles de Motor, l'Associació de Fabricants d'Automòbils i el Consell Nacional de Seguretat en que es concretava una mida única de les plaques de vehicles de passatgers a 150 mm per 300 mm (6 per 12 polzades), amb forats per poder-les muntar espaiats 180 mm (7 polzades), tot i que les dimensions o poden variar lleugerament segons la jurisdicció.^[2] La placa de 1956 va ser la primera a complir aquests estàndards.

La primera de les dues plaques base actualment vàlides es va començar a emetre el 1980.

Imatge	Data d'expedició	Disseny	Lema	Combinació utilitzada	Notes
		Caràcters en blanc sobre fons negre. "ARIZONA 56" centrat a dalt.	"GRAND CANYON STATE" centrat a baix.		Primera placa amb l'estàndard de mides 6" x 12".[2]

Alaska permet l'emissió de plaques personalitzades, prèvia aprovació pel Departament de Vehicles a Motor d'Alaska de la combinació i que compleixin un seguit de requisits com són:^[3]

• Que ha de tenir fins a 6 caràcters (xifres i/o lletres),
• Que no es pot utilitzar cap expressió vulgar, discriminatòria o ofensiva,
• Que no pot incloure símbols especials com ara -, #, %, &, i,
• Que ha de ser una combinació única.

Actualment l'estat d'Arizona ofereix, a través de la Divisió de Vehicles a Motor, més de 100 models diferents de plaques especials.^[4][5]

Imatge	Data d'expedició	Tipus	Disseny	Lema	Combinació utilitzada	Notes
	2010	Arizona Agriculture	Caràcters en blanc sobre imatge gràfica d'una tanca de fusta.	"AGRICULTURE" centrat a baix.	1AG2345

Els vehicles elèctrics (també híbrids i que utilitzen combustible no fòssil) poden utilitzar des del 1997 una placa blau cel amb tres núvols blancs que mostra les frases "CLEAN AIR - BLUE SKIES" centrat a dalt i "ALTERNATIVE FUEL" o "HYBRID VEHICLE" (segons el cas) centrat a baix. La combinació és blau marí i comença prr les llestres "AF" d'Alternative Fuel (ex. AF1A23) o "LN" pels híbrids (ex. 123 LN4).

igual que la resta de vehicles de passatgers però es distingeix perquè tots els caràcters són en color verd.

[[Fitxer:|150px|Placa de motocicleta del Quebec de 1989.]]
Les motocicletes utilitzen des del 1996 una combinació de dues xifres i dues lletres percedides per les lletres "M/C" en vertical (ex. M/C 1A2B o M/C A12B) en blau sobre fons blanc, la resta és igual que la dels vehicles de passatgers.

Els vehicle històrics poden utilitzar una placa amb un combinació actual "12AB" en vermell sobre una placa de coure i les paraules "HISTORIC VEHICLE" a l'esquerra.

Els trailers utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb les lletres "TLR." a l'esquerra del nom de l'estat i una combinació del tipus "A-12345" (les lletres utilitzades són D, E, F i G).

Els vehicles comercials utilitzen el mateix disseny de placa que la resta de vehicles de passatgers però amb una combinació formada per una xifra, dues lletres i tres xifres (ex. 1AB-234).

Els camions inclosos en aquest acord de reciprocitat entre els EUA i Canadà porten una placa com la dels vehicles de passatgers però amb le nom "APPORTIONED" centrat a baix i una combinació formada per dues lletres i cinc xifres que comença per la lletra "A" (ex. AB·12345)

Els vehicles equipats de radioaficionat poden portar una placa amb el mateix disseny que els vehicles de passatgers, però amb una combinació del senyal de trucada i la imatge d'una torre de comunicacions a l'esquerra juntament amb les paraules "AMATEUR RADIO OPERATOR" a baix.

Els quads i vehicles similars utilitzen una placa de fons blanc reflectant amb una combinació de cinx xifres i dues lletres que comença sempe per V (ex. "VA12345" o "V12345A"), la resta és igual que la dels vehicles de passatgers.

Els vehicles de concessionari utilitzen el mateix format de placa que els vehicles de passatgers però amb una combinació que comença per la lletra "X" (ex. X123456).

Els trailers utilitzen des del 2007 el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "R", de Remolc, (ex. RA1234C).

Els vehicles agrícoles utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "C" seguida de cinc xifres (ex. C012345).

Els camions utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "L" seguida de sis xifres (ex. L123456). Els camions elèctrics poden portar el disseny de placa elèctrica però la combinació només porta tres xifres i afegeix les lletres "LE" als final (ex. L123LE).

Els vehicles diplomàtics utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per les lletres "CC", de Corps Consulaire, o "CD", de Corps Diplomatique seguida de quatre xifres (ex. CC1234). Els vehicles elèctrics poden portar la matrícula verda i escurcen la combinació a dues xifres per afegir-hi les lletres "VE" al final (ex. CC12VE)

Fins el 2021 la combinació estava formada per la lletra "T" seguida de sis xifres, de les quals les dues primeres indicaven el municipi o la zona d'operació del taxi (ex. T123456)

• Thibault, Guy. L'immatriculation au Québec. Les Éditions GID. Barcelona. 2005. ISBN 978-2-922668-61-2.

• Plaques de matrícula dels Estats Units d'Amèrica
• Plaques de matrícula de les nacions tribals dels Estats Units d'Amèrica

https://www.leewardpro.com/articles/licplatefonts/licplate-fonts-intro.html https://abcdefridays.blogspot.com/2015/11/license-plate-typography.html

La tipografia utilitzada segueix el model DIN 1451 Mittelschrift sense pràcticament cap variació.^[1]

• La part superior del 3 és plana i la connexió amb la part central és fa en diagonal.

El següent llistat mostra, per ordre alfabètic, els 24 codis municipals en que es divideix el país per indicar el municipi de registre.

Les motocicletes, de cilindrada superior a 50 cc, porten matrícules amb la mateixa seqüència alfanumèrica que els automòbils però col·locades en plaques de format més reduït, sense l'eurofranja.

Els ciclomotors, de cilindrada inferior a 50 cc, porten el mateix format que les motocicletes i automòbils però amb el fons groc.

Els vehicles diplomàtics utilitzen les seqüències 123-CD123 (personal diplomàtic), 123-CC123 (personal consular) i 123-FM123 (personal en missió internacional) en què el primer grup de tres xifres identifica el país. Els caràcters són vermells sobre fons blanc i sense l'eurofranja.

• world License Plates - Montenegro (anglès)
• License Plate Mania - Montenegro (anglès)

Categoria:Plaques de matrícula|Vaticà