1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre^[1] és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 91 dies per finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1552 - Un estol de corsaris otomans ataquen la vila de Valldemossa, a Mallorca, i capturen un gran nombre de valldemossins, però són derrotats per una colla d'homes, capitanejats per Ramon Gual.
• 1792 - Apareix el primer exemplar del Diari de Barcelona, un dels primers rotatius d'Europa. La seva publicació es mantindrà fins a la dècada de 1990.
• 1839 - Figueres: s'inaugura el Col·legi d'Humanitats (actual IES Ramon Muntaner), primer institut públic i laic d'Espanya.
• 1922 - Barcelona: comença a publicar-se el diari La Publicitat, que seria el principal òrgan del catalanisme.^[2]
• 2017 - Catalunya: se celebra el Referèndum sobre la independència de Catalunya amb més de 2 milions de votants i amb violència per part del Cos Nacional de Policia espanyol i de la Guàrdia Civil Espanyola.

Resta del món

• 331 aC - Batalla de Gaugamela: Alexandre el Gran venç Darios III de Pèrsia.^[3]
• 366 - Damas I esdevé Papa.
• 959 - Edgard el Pacífic esdevé Rei d'Anglaterra.^[4]
• 965 - Joan XIII esdevé Papa.
• 1500 - Cristòfor Colom és empresonat a Santo Domingo per un emissari dels Reis Catòlics i obligat a retornar a la Península a causa de les acusacions llençades contra ell que li imputaven haver-se apropiat de propietats de la corona.
• 1748 - L'Havana (Cuba): Els britànics guanyaren la batalla de l'Havana contra la flota espanyola que succeí poc després de la Guerra de l'orella de Jenkins.
• 1787 - L'Imperi Rus derrota l'Imperi Otomà en la batalla de Kinburn.
• 1791 - S'estableix l'Assemblea Legislativa Francesa.
• 1795 - França conquereix Bèlgica.
• 1800 - Tractat de Sant Ildefons: Espanya cedeix la Louisiana a França.
• 1811 - El primer vaixell de vapor en navegar el riu Mississipi arriba a Nova Orleans.
• 1813 - Vilcapugio (Departament d'Oruro, Bolívia) : l'exèrcit reialista venç a l'exèrcit del Nord en la batalla de Vilcapugio duran la segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú de la guerra de la Independència Argentina.
• 1814 - Viena (Imperi d'Àustria): Congrés de Viena.^[5]
• 1823 - Ferran VII d'Espanya restableix la Inquisició.
• 1829 - Es funda el South African College a Ciutat del Cap.
• 1838 - Maella (Baix Aragó-Casp, Província de Saragossa): el cabdill liberal Ramón Pardiñas mor juntament amb 500 militars liberals més a l'Acció de Maella en la que els carlins també prenen 3000 presoners a la Primera Guerra Carlina.
• 1843 - Es funda el periòdic News of the World.
• 1856 - Es publica el primer fascicle de Madame Bovary, de Gustave Flaubert, a La Revue de Paris.^[6]
• 1861 - Es publica el Mrs Beeton's Book of Household Management.
• 1869 - Viena: els correus d'Àustria publiquen les primeres targetes postals (Correspondez-Karte), de 12 x 8,5 cm, amb una tarifa inferior a la de la carta.
• 1870 - Madrid: el pedagog Fernando de Castro y Pajares funda l'Asociación para la Enseñanza de la Mujer perquè les dones de classe mitjana puguin tenir un ensenyament acadèmic i científic real. Tancà el 1954, però reobrí com a fundació el 1989.
• 1880 - Thomas Edison obre la primera fàbrica de bombetes.^[7]
• 1887 - L'Imperi Britànic conquereix el Balutxistan
• 1889 - Fundació de la ciutat japonesa de Nagoya.
• 1890 - El Congrés dels Estats Units estableix el Parc Nacional de Yosemite.
• 1891 - S'inaugura la Universitat Stanford.^[8]
• 1898 - Es funda la Universitat d'Economia de Viena com a k.u.k. Exportakademie.
• 1901 - Madrid: s'hi constitueix la Societat General d'Autors.
• 1903 - Es juga el primer partit de les Sèries Mundials de beisbol entre els Boston Red Sox i els Pittsburgh Pirates.
• 1908 - Ford Motor Company llança al mercat el model T.
• 1910 - L'explosió d'una bomba al Los Angeles Times mata 21 persones i en fereix més de 100.
• 1918 - Primera Guerra Mundial: les forces àrabs sota Thomas Edward Lawrence, Lawrence d'Aràbia, capturen la ciutat de Damasc.
• 1920 - Sir Percy Cox arriba a Bàssora per assumir el control de l'alt comissionat de l'Iraq.
• 1928 - La Unió Soviètica introdueix el Primer Pla Quinquennal.
• 1931 - La Segona República Espanyola reconeix el dret de vot a les dones.
• 1936 - Francisco Franco és nomenat Cap d'Estat espanyol i Generalísimo a la zona controlada per les forces militars rebels autoanomenadesnacionals.
• 1937 - Es funda la ciutat japonesa de Handa.
• 1938 - Alemanya inicia l'annexió dels Sudets (esdeveniment anomenat Crisi dels Sudets).
• 1939 - Les tropes alemanyes entren a Varsòvia després del Setge de Varsòvia.
• 1940 - La Pennsylvania Turnpike s'obre al trànsit.
• 1942 - L'USS Grouper torpedeja el Lisbon Maru, que transportava presoners de guerra aliats.
• 1943 - Els aliats prenen Nàpols.
• 1946 - Aixecament de la tardor de 1946 a Daegu.
• 1946 - Acaben els Judicis de Nuremberg.
• 1947 - Primer vol del F-86 Sabre.
• 1949 - Mao Zedong constitueix la República Popular de la Xina.
• 1957 - El lema In God we trust apareix per primera vegada en diner estatunidenc.
• 1958 - Estats Units: Es dissol la NACA i entra en funcionament la NASA, creada el 29 de juliol del mateix any per Eisenhower, amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.
• 1960 - Nigèria assoleix la independència del Regne Unit.
• 1961 - Es funda l'Agència d'Intel·ligència de la Defensa dels Estats Units d'Amèrica.
• 1961 - Reunificació del Camerun.
• 1964 - Inauguració del Shinkansen.
• 1965 - El General Suharto realitza un cop d'estat a Indonèsia.
• 1966 - El Vol 956 de West Coast Airlines s'estavella sense deixar supervivents.
• 1969 - El Concorde trenca per primera vegada la barrera del so.
• 1971 - Es funda a Florida el Walt Disney World Resort.
• 1971 - Es realitza el primer escàner cerebral per tomografia computada.
• 1975 - Primera acció dels GRAPO.
• 1975 - Les Illes Gilbert i Ellice se separen en dues dependències britàniques diferenciades.
• 1975 - Muhammad Ali derrota Joe Frazier al Thrilla in Manila.
• 1977 - El futbolista brasiler Pelé anuncia la seva retirada.
• 1977 - La Societat Nord-americana de Vegetarians estableix l'1 d'octubre com a Dia Mundial del Vegetarianisme.^[9]
• 1978 - Tuvalu assoleix la independència.
• 1978 - Es funda el Partit Comunista Revolucionari Voltaic.
• 1979 - Els Estats Units retornen la sobirania del Canal de Panamà a Panamà.
• 1979 - Joan Pau II inicia la seva primera visita pastoral als Estats Units d'Amèrica.
• 1979 - Obre a Hong Kong el Mass Transit Railway (MTR).
• 1982 - Inauguració d'Epcot.
• 1982 - Sony treu al mercat el Sony CDP-101, el primer reproductor de discs compactes.
• 1982 - El democristià Helmut Kohl succeeix al socialdemòcrata Helmut Schmidt a la República Federal d'Alemanya.
• 1984 - Plaça de Tian'anmen, Pequín: El president xinès Den Xiaoping demana la reunificació pacífica amb Taiwan en el 35è aniversari del país.^[10]
• 1985 - La Força Aèria Israeliana bombardeja la seu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina a Tunis.
• 1987 - El Terratrèmol de Whittier Narrows mata 8 persones i en fereix 200.
• 1988 - Mikhaïl Gorbatxov és escollit Cap de l'Estat soviètic per unanimitat.
• 1989 - Dinamarca legalitza la primera unió civil del món entre persones del mateix sexe.
• 1991 - Comença el Setge de Dubrovnik.
• 1994 - Palau assoleix la independència.
• 1994 - Cambridge, Massachusetts (EUA): es funda el World Wide Web Consortium.
• 2001 - Un atemptat a Jammu i Caixmir perpetrat per Jaish-e-Mohammad Mujhaeddin E-Tanzeem mata 38 persones.
• 2013 - El Tea Party provoca un tancament de govern als Estats Units d'Amèrica.

Països Catalans

• 1756 - Barcelona: Francesc Santponç i Roca, metge i inventor català (m. 1821).^[11]
• 1884 - El Port de la Selvaː Mercè Rubiés Monjonell, mestra i escriptora catalana (m. 1971).^[12]
• 1909 - Barcelona: Miquel Batllori i Munné, historiador i jesuïta català (m. 2003).
• 1912 - Palma: Aurora Picornell Femenies, dirigent comunista mallorquina, assassinada pels franquistes en 1937.^[13]
• 1936 - Caldes d'Estracː Magda Bolumar Chertó, artista plàstica catalana, vinculada a les avantguardes artístiques del segle xx.^[14]
• 1939 - Perpinyàː Arlette Franco, política nord-catalana (m. 2010).^[15]
• 1950 - Barcelona: Mila Segarra i Neira, filòloga catalana.^[16]
• 1964 - Barcelona: Jordi Sànchez i Picanyol, polític català.
• 1966 - Barcelona: Nina, cantant i actriu catalana.^[17]
• 1974 - Maó: María Teresa Pulido Fernández, atleta menorquina, campiona d'Espanya de Marató.^[18]
• 1984 - Granollers, Vallès Oriental: Laura Pous i Tió, tennista professional catalana.^[19]

Resta del món

• 208, Arca Caesarea, Judea: Alexandre Sever, emperador romà.
• 1207, Winchester, Anglaterra: Enric III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra (m. 1272).^[20]
• 1507, Vignola: Jacopo Vignola, arquitecte italià.
• 1541, Càndia, Creta: Doménikos Theotokópulos, El Greco, pintor, escultor i arquitecte d'origen grec, de final del Renaixement.
• 1685, Viena, Sacre Imperi: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador i rei d'Aragó amb el nom de Carles III.
• 1788, Bermudes: Mary Prince, esclava, abolicionista i autobiògrafa britànica.^[21]
• 1847, Clapham, Londres: Annie Besant, periodista i investigadora anglesa.(m. 1933)^[22]
• 1849, Estocolm, Suècia: Anne Charlotte Leffler, escriptora sueca.^[23]
• 1859 - Columbia, Carolina del Nord: Clarissa Minnie Thompson Allen, educadora i escriptora afroamericana estatunidenca.^[24]
• 1861, Zemgale, Letònia: Anna Brigadere, escriptora letona (m. 1933).^[25]
• 1865, París, França: Paul Dukas, compositor francès (m. 1935).^[26]
• 1889, Los Angeles, Califòrnia: Minta Durfee, actriu estatunidenca (m. 1975).^[27]
• 1893, Chemnitz (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, escultora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (m. 1983).^[28]
• 1903, Kíiv, Imperi Rusː Vladimir Horowitz, pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història (m. 1989).^[29]
• 1912, Manchester, Anglaterra: Kathleen Ollerenshaw, matemàtica i política britànica (m. 2014).^[30]
• 1920, Nova York, EUA: Walter Matthau, actor estatunidenc (m. 2000).^[31]
• 1924, Plains (Geòrgia), EUA: Jimmy Carter, 39è president dels Estats Units.^[32]
• 1928, Jonischkis, Lituània: Laurence Harvey, actor, director, productor i guionista britànic
• 1930, Limerick, Irlanda: Richard Harris, actor irlandès (m. 2002).^[33]
• 1934, Santander, Espanya: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter.
• 1935
  • Walton-on-Thames, Anglaterra: Julie Andrews, actriu de cinema i teatre.^[34]
  • Tòquio, Japó: Eiko Kadono, escriptora japonesa.^[35]
• 1937, Londres: Matthew Carter, tipògraf anglès.
• 1938, Sydney, Austràlia: Lorraine Crapp, nedadora australiana especialista en crol, guanyadora de quatre medalles olímpiques.^[36]
• 1945:
  • Tolosa, França: Robert Marconis, geògraf francès.
  • Amman, Jordània: Mona Saudi, escultora, editora i activista d'art
• 1947, Haifa, Mandat britànic de Palestina: Aaron Ciechanover, biòleg israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2004.
• 1953, Oslo, Noruega: Grete Waitz, atleta noruega especialista en marató, cross -5 vegades campiona del món- i cursa de fons (m. 2011).^[37]
• 1956, Eastbourne, Anglaterra: Theresa May, política britànica, membre del Partit Conservador, fou primera ministra del Regne Unit.^[38]
• 1957 - Budapest, República Popular d'Hongria: Éva Tardos, informàtica teòrica hongaresa, guanyadora del Premi Fulkerson en 1988.^[39]
• 1959, Krasnoiarsk, Unió Soviètica: Galina Ieniúkhina, ciclista russa, especialista en pista.^[40]
• 1973, Thar Es-Souk, Marroc: Yasmine Lafitte, actriu porno marroquina.^[41]
• 1981, Prefectura de Chiba, Japó: Satoshi Otomo, futbolista internacional amb la selecció de les Filipines.^[42]
• 1985, Bokoji, Etiòpia: Tirunesh Dibaba, atleta etíop, especialista en curses de llarga distància, guanyadora de tres medalles olímpiques.^[43]
• 1989, Sacramento, Califòrnia: Brie Larson, actriu, cantautora, directora i guionista estatunidenca.^[44]
• 1990,
  • Istanbul, Turquia: Hazal Kaya, actriu turca.^[45]
  • Bendigo, Victòria, Austràlia: Chloe Hosking, ciclista australiana professional.^[46]

Països Catalans

• 1572 - Roma: Francesc de Borja, duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
• 1847 - Madrid: Rafael Esteve i Vilella, gravador valencià.
• 1877 - La Garrigaː Isabel de Villamartín i Thomas, poeta i dramaturga catalana de la Renaixença (n.1837).^[47]
• 1958 - Cassà de la Selva, Gironès: Pere Arpa i Torremilans, fiscornaire, i un dels fundadors de la cobla Selvatana (n. 1889).
• 1961 - Barcelona: Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga catalana (n. 1873).^[48]
• 1968 - Figueres (Alt Empordà): Carles Fages de Climent, poeta, dramaturg, crític literari i d'art (n. 1902).
• 2018 - Montserrat (Bages): Alexandre Olivar i Daydí, religiós patròleg i liturgista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
• 2019 - Barcelona: Carles Guinovart i Rubiella, compositor català (n. 1941).
• 2022 - Barcelona: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (n. 1946).^[49]

Resta del món

• 1404 - Roma, Estats Pontificis: Bonifaci IX, Papa (n. 1350).^[50]
• 1578 - Namur, Comtat de Namur: Joan d'Àustria, militar castellà i comandant de la batalla de Lepant (1571).
• 1602 - Valladolid: Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement.
• 1697 - Parísː Claudine Bouzonnet-Stella, gravadora, dibuixant i pintora francesa (m. 1697).^[51]
• 1914 - Kristiania: Kitty Lange Kielland, pintora paisatgista noruega (n. 1843).^[52]
• 1918 - Brussel·les: Erasme Raway, sacerdot i compositor belga.
• 1944 - Tunis: Abd al-Aziz al-Thaalibi, polític tunisià
• 1992 - Günzburg, Baviera: Petra Kelly, política i activista alemanya i fundadora del Partit Verd alemany.^[53]
• 1994 - París, França: André Lwoff, metge francès i Premi Nobel de Medicina el 1965 (n. 1902).^[54]
• 2012 - Londres, Regne Unit: Eric Hobsbawm, historiador marxista britànic.
• 2018 - Moriés, França: Charles Aznavour, cantant, compositor i actor francès.^[55]

• Dia internacional de la música: El dia internacional de la música es va crear el 1975 a proposta de Yehudi Menuhin, president del International Music Council (IMC), un organisme de la UNESCO.
• Dia internacional de la gent gran
• Santoral: sants Virila, abat; Romà el Melode, monjo; Remigi de Reims, bisbe; Bavó de Gant, monjo; Teresa de Lisieux, verge; beat Juan de Palafox, bisbe; venerable Lluís d'Amigó i Ferrer, caputxí, bisbe de Solsona i Sogorb i fundador de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 d'octubre

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 d'octubre.