Vés al contingut

Australopithecus africanus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAustralopithecus africanus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
GènereAustralopithecus
EspècieAustralopithecus africanus Modifica el valor a Wikidata
Raymond Dart, 1925
Tipus taxonòmicNen de Taung Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Australopithecus transvaalensis
Plesianthropus transvaalensis
Australopithecus prometheus
Homo transvaalensis Modifica el valor a Wikidata

Australopithecus africanus és una espècie extinta del gènere Australopithecus, que visqué fa entre 3,3 i 2,4 milions d'anys a l'Àfrica oriental i meridional.

El primer fòssil fou trobat el 1924, era un crani d'un infant, en una cova de Taung a la Província del Nord-oest de Sud-àfrica i fou estudiat per Raymond Dart qui l'anomenà Australopithecus africanus que etimològicament significa "Mico del sud africà" i era el primer homínid trobat a l'Àfrica, cosa que confirmava la hipòtesi de Darwin sobre l'origen africà de la humanitat.

Fa dos milions d'anys, tres espècies humanes primerenques diferents semblen haver viscut al mateix temps al mateix lloc, prop del sistema de paleocoves de Drimolen, molt a prop del bressol de la Humanitat a Sud-àfrica: Australopithecus, Paranthropus i el primer Homo erectus conegut. Es desconeix fins a quin punt van interactuar, però en ser contemporanis es creu que les relacions van ser força diverses durant la transició clau de la prehistòria africana entre els darrers dies dels australopitecs i els primers d'Homo erectus.[1]

L'Australopithecus africanus té un crani més globular que Australopithecus afarensis. El fet de pertànyer a un nen de 6 anys fa que no presenti encara el torus supraorbitari sobre les conques dels ulls.

Eren bípedes i es creu que tenien unes proporcions similars a les humanes.[2] El seu pes mitjà era de 41 kg en els mascles i 30 kg en les femelles, amb una estatura de 1,50 m.[3] No tenien el prognatisme de la cara accentuat. La capacitat cerebral d'un adult sembla que seria d'uns 600 cc. Altres restes d'aquesta espècie es trobaren a altres llocs de Sud-àfrica, Etiòpia i Kenya. Està en discussió entre els especialistes sobre si es pot considerar un antecessor directe del gènere Homo.

Arbre genealògic d'acord a un estudi de 2019:[4]

Hominini

Ximpanzé


Sahelantrop


Ardipitec


Australopithecus anamensis

Australopithecus afarensis




Parantrop

Paranthropus aethiopicus




Paranthropus boisei



Paranthropus robustus






Australopithecus africanus


Australopithecus garhi

Home de Flores




Australopithecus sediba




Homo habilis



Altres Homo









Referències

[modifica]
  1. Handwerk, Brian. «In Groundbreaking Find, Three Kinds of Early Humans Unearthed Living Together in South Africa» (en anglès). Smithsonian Magazine, 02-04-2020. [Consulta: 23 juny 2022].
  2. David J. Green, Adam D. Gordon, Brian G. Richmond «Limb-size proportions in Australopithecus afarensis and Australopithecus africanus». Journal of Human Evolution, 52, 2, 2007, pàg. 187-200. DOI: 10.1016/j.jhevol.2006.09.001 [Consulta: 30 gener 2023].
  3. McHenry, HM «Body size and proportions in early hominids». Am J Phys Anthropol, 87, 4, pàg. 407-31. PMID: 1580350.
  4. Parins-Fukuchi, C.; Greiner, E.; MacLatchy, L. M.; Fisher, D. C. «Phylogeny, ancestors and anagenesis in the hominin fossil record». Paleobiology, vol. 45, 2, 2019, pàg. 378–393. Bibcode: 2019Pbio...45..378P. DOI: 10.1017/pab.2019.12.

Bibliografia

[modifica]
  • BBC - Dawn of Man (2000) de Robin Mckie| ISBN 0-7894-6262-1
  • «Early human phylogeny». Smithsonian Institution, 2000-2004. Arxivat de l'original el 2005-11-02. [Consulta: 2005].
  • «Human ancestry». ArchaeologyInfo.com, 1999-2006. Arxivat de l'original el 2003-08-01. [Consulta: 2005].
  • Hilton-Barber, Brett; Berger, Lee R. Field guide to the cradle of humankind, Sterkfontein, Swartkrans, Kromdraai & environs world heritage site, 2nd revised edition. Struik, 2004. ISBN 1-77007-065-6. 

Enllaços externs

[modifica]