Borgen (sèrie de televisió)
Per a altres significats, vegeu «Bjørn Borgen». |
Borgen és una sèrie dramàtica de televisió danesa que es va emetre de 2010 a 2013. Aquesta ficció política narra la trajectòria de Birgitte Nyborg (Sidse Babett Knudsen), líder del partit dels Moderats i Primera Ministra de Dinamarca. S'ha doblat al català per a TV3 i IB3 Televisió. El 10 d'octubre de 2023 es va començar a emetre a IB3,[1] el 30 d'octubre es van incorporar les tres temporades a la plataforma 3Cat i TV3 va estrenar-la el 5 de novembre.[2]
Borgen, la sèrie
[modifica]Borgen és una sèrie de televisió de drama polític danès. Adam Price és el coguionista i desenvolupador de la sèrie, juntament amb Jeppe Gjervig Gram i Tobias Lindholm. Borgen és produït per Danmarks Radio (DR), l'emissora pública danesa que anteriorment havia produït The Killing. La paraula danesa Borgen, literalment "El castell", és el nom informal del Palau de Christiansborg, on conviuen inusualment les tres branques del poder a Dinamarca: el Parlament, l'oficina del primer ministre i el Tribunal Suprem, i s'utilitza sovint com a metonímia del govern danès.[3]
La trama de la sèrie comença quan, contra pronòstic, Birgitte Nyborg Christensen (Sidse Babett Knudsen), líder del partit de centre-esquerra "De Moderate" (Els moderats), es converteix en la primera dona primera ministra de Dinamarca. Altres personatges principals de la sèrie són Katrine Fønsmark interpretada per Birgitte Hjort Sørensen, presentadora de notícies de TV1; Kasper Juul interpretat per Pilou Asbæk, analista polític i assessor de premsa de Nyborg; Torben Friis (Søren Malling), editor de notícies de TV1; Phillip Chriastiansen, interpretat per Mikael Birkkjær, el marit de Birgitte, i Hanne Holm (Benedikte Hansen) com a periodista.[4]
Per ara s'han estrenat tres temporades, cadascuna de les quals es compon de deu episodis. La primera es va estrenar a Dinamarca a la tardor del 2010, la segona a la tardor del 2011,[5] i la tercera l'1 de gener de 2013.[6][7]
La sèrie s'ha emès a la majoria de països europeus, així com als Estats Units, Canadà, Mèxic, Corea del Sud, Japó, Índia, Austràlia i Nova Zelanda.[8][9][10][11][12][13] A l'estat espanyol la sèrie es va estrenar a Canal plus el desembre de 2014 amb les dues primeres temporades.[14][15] El setembre de 2020, la plataforma Netflix carrega al seu catàleg les tres temporades de la sèrie, visibles a tot el món. Això ha provocat l'èxit de la sèrie en països on encara no s'havia pogut veure, com Llatinoamèrica.[3]
El personatge de Birgitte Nyborg
[modifica]Tot i que està força estès que el personatge de Birgitte Nyborg es basa en la primera primera ministra de Dinamarca, Helle Thorning-Schmidt, la veritat és que Thorning-Schmidt fou nomenada primera ministra quan s'emetia la segona temporada de Borgen.[16][17] Adam Price, el creador de la sèrie, sempre ha afirmat que la seva intenció era crear una mica d'idealisme en el personatge de Birgitte Nyborg, el qual és inherent al personatge. Segons Price, Nyborg també es converteix en un ésser polític molt professional, però sens dubte manté aquest idealisme, i això és important.[18]
Algunes fonts apunten que el personatge estaria inspirat en la líder centrista danesa Margrethe Vestager, actual comissària de la Unió Europea.[19]
El paper de Birgitte Nyborg està interpretat per l'actriu danesa Sidse Babett Knudsen. En descriure la seva relació amb el personatge, Knudsen assegurava que "Semblava que la Birgitte havia de ser una dona que se sentia culpable i això no m'agradava ... Crec que [Nyborg] havia de ser responsable dels seus sentiments. Per això, quan havia de prendre decisions poc populars, vaig intentar que no tingués pena per ella mateixa o que de sobte es convertís en un embolic en la seva vida privada, perquè perdria credibilitat com a primera ministra si ho fes..."[20]
En el primer episodi de la primera temporada, Birgitte apareix com la líder d'un partit polític minoritari, els "moderats". No obstant això, com a resultat d'una successió d'esdeveniments després d'unes eleccions generals molt controvertides, es troba com a possible candidata de coalició per al càrrec de primer ministre de Dinamarca, càrrec que assumeix i que manté fins al final de la segona temporada, quan convoca eleccions. A la primera temporada, és coneguda com a Birgitte Nyborg Christensen (assumint el cognom del seu marit Phillip). Al començament de la segona temporada es divorcia de Philip Christensen i per tant queda amb el nom de Birgitte Nyborg. En el temps transcorregut entre la segona i la tercera sèrie, Nyborg perd la seva condició de primera ministra i es converteix en empresària i oradora pública, però fa un intent per tornar a assumir el liderat dels moderats, intent que fracassa. En aquell moment abandona els moderats per discrepàncies amb el gir a la dreta del seu líder, i funda un nou partit polític, els "Nous Demòcrates", els quals després de diferents alts i baixos aconsegueixen ser la formació frontissa del nou govern, que li permet assolir el càrrec de ministra d'afers exteriors.[21]
En la quarta temporada, prevista per Netflix per a 2022, Birgitte serà també ministra d'afers exteriors, tot i que es desconeixen més detalls, tant dels anys que han passat entre el final de la tercera temporada i el començament de la quarta, com de quina és la situació política de Nyborg.[22]
Paral·lelismes amb l'escenari polític real
[modifica]Tot i que els partits que surten a la sèrie són ficticis, si que es pot trobar un equivalent a l'escenari polític real danès.[23]
- Els Moderats (De Moderate), el partit de centreesquerra de Birgitte Nyborg a les dues primeres temporades, es basa en el Partit Social Liberal danès (Radikale Venstre).
- El Partit Laborista (Arbejderpartiet) es basa en els socialdemòcrates (Socialdemokraterne).
- El Partit Verd, ecologista, considerat d'esquerres (Miljøpartiet), és similar al Partit Popular Socialista (Socialistisk Folkeparti).
- El col·lectiu solidari d'extrema esquerra (Solidarisk Samling) és similar a l'Aliança Vermell-Verd (Enhedslisten).
- Nova Democràcia (Nye Demokrater), el nou partit centrista de Birgitte Nyborg en la tercera temporada, es basa en la Nova Aliança (Ny Alliance).
- El Partit Liberal de centre-dreta (De Liberale) es basa en Venstre.
- Nova dreta (Ny Højre) és similar al Partit Popular Conservador (Konservative Folkeparti).
- El líder del Partit de la Llibertat, Svend Åge Saltum, declara que el Partit Nacional Conservador de la Llibertat (Frihedspartiet) és un partit successor del Partit del Progrés de Mogens Glistrup (Fremskridtspartiet), igual que el seu successor de la vida real Partit Popular Danès (Dansk Folkeparti).
Altres coincidències amb la realitat són que després de les eleccions parlamentàries del 2011, els social-liberals, el partit popular socialista i els socialdemòcrates van formar un govern de coalició, amb el suport parlamentari de l'Aliança Vermell-Verda, i amb Helle Thorning-Schmidt convertint-se en la primera dona primera ministra de Dinamarca (tot i que, a la realitat, eren els socialdemòcrates qui lideraven el govern en comptes dels socials-liberals).[23]
La Nova Aliança (Ny Alliance) es va oposar originalment a la influència del conservadorisme social del Partit Popular Danès (Dansk Folkeparti) sobre el Govern, així com a la suposada estratègia d'oposició d'esquerra del Partit Social Liberal. El 2008, el partit es va fer un lleuger viratge a la dreta política, posant èmfasi en els components de liberalisme econòmic o llibertaris del seu programa polític, i va canviar el seu nom de Nova Aliança a Aliança Liberal.
Les emissores i diaris de ficció també tenen els seus equivalents en la vida real: l'emissora pública TV1 es basa en DR1, el diari tabloide Ekspres s'inspira en Ekstra Bladet i el comercial 2 és similar a TV2.
Repartiment
[modifica]Actor/actriu | Personatge | Rol del personatge | |
---|---|---|---|
Sidse Babett Knudsen | Birgitte Nyborg | Líder dels Moderats i primera ministra (temporades 1 i 2) Líder de Nova Democràcia (temporada 3) | |
Familia Nyborg-Christensen | |||
Mikael Birkkjær | Phillip Christensen | Marit de Birgitte Nyborg i professor a la Copenhagen Business School | |
Freja Riemann | Laura Christensen | Primera filla del matrimoni | |
Emil Poulsen | Magnus Christensen | Segon fill del matrimoni | |
Equip de Birgitte Nyborg | |||
Pilou Asbæk | Kasper Juul | Cap de premsa de Birgitte Nyborg (temporada 1 i 2) Analista polític a TV1 (temporada 3) | |
Morten Kirkskov | Niels Erik Lund | Secretari permanent del primer ministre o primera ministra | |
Iben Dorner | Sanne | Assistent personal de la primera ministra | |
Hanne Hedelund | Jytte | secretària del primer ministre | |
Canal TV1 | |||
Birgitte Hjort Sørensen | Katrine Fønsmark | Periodista de TV1/Ekspres (temporada 1 i 2) Cap de premsa i directora de campanya de Nova Democràcia (temporada 3) | |
Benedikte Hansen | Hanne Holm | Periodista de TV1 (temporada 1 i 3) Periodista de l'Ekspres (temporada 2) | |
Søren Malling | Torben Friis | Editor de notícies de TV1 | |
Lisbeth Wulff | Pia Munk | Editora de TV1 | |
Thomas Levin | Ulrik Mørch | presentador de notícies de TV1 | |
Christian Tafdrup | Alexander 'Alex' Hjort | director de programes de TV1 | |
Anders Juul | Simon Bech | Periodista de TV1 | |
Govern de Nyborg | |||
Lars Knutzon | Bent Sejrø | Ministre d'Hisenda (temporada 1), assessor de Birgitte Nyborg (temporades 2 i 3) | |
Dar Salim | Amir Diwan | Líder dels Verds, Ministre d'Energia i Clima | |
Stine Stengade | Henriette Klitgaard | Ministre d'Empresa (Moderats) | |
Jens Jacob Tychsen | Jacob Kruse | Ministre de Relacions amb la Unió Europea (Moderat), posteriorment comissari a la Comissió Europea (Temporada 1), líder dels Moderats (Temporada 3) | |
Nous Demòcrates | |||
Kristian Halken | Erik Hoffmann | Antic vicepresident de Nova Dreta | |
Julie Agnete Vang | Nete Buch | Antic membre dels Moderats | |
Jens Albinus | Jon Berthelsen | Antic membre dels Moderats | |
Lars Mikkelsen | Søren Ravn | Assessor econòmic dels Moderats | |
Partit Laborista | |||
Peter Mygind | Michael Laugesen | Líder del Partit Laborista i cap de l'oposició. Editor del diari Ekspres | |
Flemming Sørensen | Bjørn Marrot | Ministre d'Afers Exteriors, líder del Partit Laborista (substituint Laugesen) | |
Lars Brygmann | Troels Höxenhaven | Ministre de Justícia i antic líder del Partit Laborista, posteriorment ministre d'Afers Exteriors i líder del Partit Laborista (substituint Marrot) | |
Bjarne Henriksen | Hans Christian Thorsen | Ministre de Defensa, posteriorment ministre d'Afers Exteriors i líder del Partit Laborista (substituint Höxenhaven) | |
Petrine Ager | Pernille Madsen | Ministra d'Igualtat, posteriorment ministra d'Hisenda i antiga líder del Partit Laborista | |
Altres partits | |||
Søren Spanning | Lars Hesselboe | Líder del Partit Liberal. Primer Ministre (temporades 1 i 3) | |
Ole Thestrup | Svend Åge Saltum | Líder del Partit de la Llibertat | |
Marie Askehave | Benedikte Nedergaard | Diputada del Partit de la Llibertat | |
Jannie Faurschou | Yvonne Kjær | Líder de Nova Dreta | |
Signe Egholm Olsen | Anne Sophie Lindenkrone | Líder del partit Solidaritat | |
Membres del Parlament danès | |||
Fadime Turan | Aicha Nagrawi | Diputada del partit Solidaritat | |
Claus Bue | Parly Petersen | Diputat laborista | |
Mette Kolding | Inger Hansen | Diputat liberal | |
Laura Allen Müller | Nadia Barazani | Membre de Nova Democràcia | |
Altres personatges | |||
Alastair Mackenzie | Jeremy Welsh | Arquitecte i parella de Birgitte Nyborg (temporada 3) | |
Claus Riis Østergaard | Ole Dahl | Cap de premsa de Lars Hasselboe com a primer ministre (temporada 1) | |
Mille Dinesen | Cecelie Toft | Nòvia de Phillip Christensen. Pediatra (temporada 2) |
Eleccions durant la sèrie
[modifica]Parlament danès de la primera i la segona temporades | |
---|---|
Structure | |
Partits Polítics | Govern (83)
Donen suport al govern (8)
Oposició (88)
|
Al llarg de la sèrie es poden observar tres processos electorals.
Primera legislatura (Temporades 1 i 2)
[modifica]A les primeres eleccions que es poden veure al primer capítol de la sèrie, el primer ministre sortint és el candidat del partit liberal, mentre que el partit laborista lidera l'oposició. Un gir inesperat en el darrer debat, i la acusació per part del candidat laborista (o socialdemòcrata) de malversació de fons per part del primer ministre suposen un gir inesperat en els resultats que acaben amb Birgitte Nyborg com a primera ministra.
Segona legislatura
[modifica]La segona legislatura de la sèrie, comença amb la convocatòria de les eleccions per part de Birgitte Nyborg en el darrer episodi de la segona temporada. D'aquest procés electoral no en surten resultats a la sèrie, sinó que, de fet, la sèrie fa un salt de dos anys i mig entre la convocatòria d'eleccions i l'inici de la tercera temporada. El que sí es pot veure és que hi ha un govern dels liberals amb la Nova Dreta i amb suport dels moderats i del Partit de la Llibertat.
Tercera legislatura (Temporada 3)
[modifica]En aquest tercer procés electoral, Birgitte Nyborg es presenta amb la seva nova formació: els Nous Demòcrates. Els resultats li atorguen 13 diputats, el que li permet ser un partit frontissa al parlament danès. Inicialment, Nyborg havia donat suport al candidat de l'oposició, el laborista i exministre del seu govern Hans Christian Thorsen. De totes maneres, el fet que no deixin al seu partit introduir esmenes al manifest de govern que fa l'oposició, unit a la pugna pel vot centrista i la mala relació amb el seu antic partit, el Partit Moderat, li fa canviar d'estratègia i optar per no donar suport exprés a cap partit fins després de les eleccions. En el darrer capítol de la tercera temporada, un cop es coneixen els resultats, podem veure com Nyborg negocia inicialment un govern d'esquerres, però els partits que es troben més a l'esquerra no li permeten introduir els seus postulats, especialment en matèria econòmica. Aquest bloqueig a les negociacions, fa que el Partit Laborista proposi a Nyborg una coalició amb ells, els verds i el Partit de la Llibertat, d'extrema dreta. Nyborg, però, prefereix aleshores iniciar converses amb els liberals, i tancar un govern de centre-dreta, renunciant a la possibilitat de ser ella mateixa primera ministra, però aconseguint deixar fora del govern al Partit de la Llibertat, tal com havien promès en campanya electoral. Com a contrapartida, Nyborg obté una sèrie de ministeris, entre ells el Ministeri d'Afers Exteriors que encapçalarà ella mateixa.
Episodis
[modifica]Temporada | Episodis | Emissió inicial | ||
---|---|---|---|---|
Inici | Final | |||
1 | 10 | 26 de setembre de 2010 | 28 de novembre de 2010 | |
2 | 10 | 25 de setembre de 2011 | 27 de novembre de 2011 | |
3 | 10 | 1 de gener de 2013 | 10 de març de 2013 | |
4 | 8 | 13 de febrer de 2022 | 3 d'abril de 2022 |
Premis
[modifica]Gala | Any | Categoria | Nominat/ada | Resultat |
---|---|---|---|---|
International Emmy Award | 2012 | International Emmy Award for Best Actress | Sidse Babett Knudsen | Nominat |
Monte Carlo TV Festival | 2011 | Millor actriu de sèrie dramàtica | Sidse Babett Knudsen | Guanyador |
2013 | Best International Drama TV Series | Borgen III | Nominat | |
Best European Drama TV Series | Borgen III | Guanyador | ||
Millor actriu de sèrie dramàtica | Birgitte Hjort Sørensen | Nominat | ||
British Academy Television Awards | 2012 | Premi internacional | Borgen | Guanyador |
2014 | Premi internacional | Borgen | Nominat | |
Prix Italia | 2010 | Millor sèrie dramàtica | Borgen | Guanyador |
Festival International de Programmes Audiovisuels | 2011 | Millor sèrie | Borgen | Guanyador |
Millor música | Halfdan E | Guanyador | ||
Peabody Award | 2013 | Àrea d'excel·lència | Borgen | Guanyador[24] |
Ràdio
[modifica]L'emissora DR1 va produir una sèrie radiofònica derivada de la sèrie televisiva, Udenfor Borgen ("Fora del castell"). El personatge principal era Hans Gammelgard (veu de l'actor danès Finn Nielsen), que representava el secretari privat del Ministeri de Medi Ambient i que s'enfrontava a les adversitats inesperades derivades d'intentar intervenir i controlar els cultius modificats genèticament per part dels agricultors danesos.[25][26]
A partir de desembre de 2013, la BBC Radio 4 va emetre una traducció en anglès de Udenfor Borgen, titulada Borgen: Outside the Castle, protagonitzada per Tim Pigott-Smith com Hans Gammelgard.[27] El 2015 la ràdio pública d'Alemanya Deutschlandfunk la va emetre amb adaptacions alemanyes.[28]
Música
[modifica]El 26 de febrer de 2013, DR Salg, la distribució comercial de DR, va treure al mercat Borgen (Original TV Series Soundtrack), amb els dinou temes de les composicions originals que Halfdan E havia fet per a la sèrie.[29][30]
Novel·la
[modifica]El 19 de febrer de 2013 es va publicar una novel·la de la primera sèrie de Borgen a Dinamarca, els Països Baixos i França. L'obra, editada per Lindhardt & Ringhof està escrita per Jesper Malmose.[31]
Referències
[modifica]- ↑ «IB3 estrena avui la sèrie ‘Borgen’». IB3. [Consulta: 19 novembre 2023].
- ↑
- ↑ 3,0 3,1 «La vida de Birgitte Nyborg, la protagonista de Borgen que habla con la mirada» (en castellà), 02-10-2020. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «Nothing like a Dane: New thriller Borgen centres on a trailblazing» (en anglès), 05-01-2012. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «Borgen Series 1». BBC. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2018. [Consulta: 17 agost 2012].
- ↑ , 05-02-2012.
- ↑ , 07-01-2013.
- ↑ «Une femme au pouvoir». La Presse.ca.
- ↑ «Portada». Canal 22. [Consulta: 4 febrer 2017].
- ↑ «여총리 비르기트». JTBC. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ «10 Foreign TV Shows You Should Be Watching». businessinsider.in, 13-09-2020. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «New buyers for Borgen». c21media. [Consulta: 11 gener 2013].
- ↑ Borgen: How did this become Europe's hottest show?, Stuff.co.nz, 25 gener 2015
- ↑ «Canal+ Series estrena 'Borgen' | Bluper». [Consulta: 18 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «La segunda temporada de "Borgen" se estrena en Canal+ Series el 10 de gener» (en castellà-es). [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ "Borgen supremacy: DR reveals the secret to its success", The Copenhagen Post, 20 gener 2012 Arxivat 23 December 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.. consulta20 desembre 2013
- ↑ "Sidse Babett Knudsen: 'We had no idea Borgen would have any appeal outside Denmark", The Guardian, 1 febrer 2012. consulta20 desembre 2013
- ↑ "Borgen creator Adam Price on what's next for Birgitte Nyborg in the show's third and final series", The Guardian, 14 novembre 2013. consulta20 desembre 2013
- ↑ «Borgen no existe: nadie quiere pactar con el partido que inspiró la serie de televisión» (en castellà), 18-07-2019. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ "Borgen: Sidse Babett Knudsen interview", The Telegraph, 27 Jan 2012. consulta 20 desembre 2013
- ↑ "Clive James: Losing sleep over beautiful Birgitte", The Telegraph, 20 novembre 2013. consulta 20 desembre 2013
- ↑ Silvestre, Por Juan. «‘Borgen' tendrá una cuarta temporada en Netflix» (en castellà), 06-05-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ 23,0 23,1 "Revealed: the real Borgen" Arxivat 2018-11-18 a Wayback Machine., The Radio Times, 4 febrer 2012
- ↑ 73rd Annual Peabody Awards, maig 2014.
- ↑ «Udenfor Borgen» (en danès). DR, 23-09-2010 [Consulta: 11 desembre 2014].
- ↑ Stroyer, Rasmus «'Udenfor Borgen' fanger lyttere ind» (en danès). DR, 07-10-2010 [Consulta: 11 desembre 2014].
- ↑ «Borgen spin-off to air on BBC Radio 4». BBC News, 27-11-2013 [Consulta: 11 desembre 2014].
- ↑ «Politthriller im englischen Original» (en alemany). Deutschlandfunk, 2015. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 30 juliol 2016].
- ↑ «Borgen goes from the screen to bedside table» (en danès). DR. Arxivat de l'original el 23 febrer 2013. [Consulta: 14 febrer 2013].
- ↑ «Halfdan E – Borgen (Original TV Series Soundtrack)». iTunes. [Consulta: 14 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Malmose, Jesper.. Borgen : une femme au pouvoir : roman (en francès). Montfort-en-Chalosse: Gaïa éd, impr. 2013. ISBN 978-2-84720-353-0.