C. A. R. Hoare

Sir
C. A. R. Hoare

Sir C. A. R. Hoare fent una conferència a Lausana el 20 de juny de 2011 (2011)
Biografia
Naixement	11 gener 1934 (90 anys) Colombo (Sri Lanka)
Residència	Cambridge
Formació	Universitat Estatal de Moscou Universitat d'Oxford Merton College Dragon School Oxford
Director de tesi	Leslie Fox i Andrei Kolmogórov
Activitat
Camp de treball	Ciència computacional i ciències de la computació
Ocupació	informàtic, escriptor, programador, enginyer, professor d'universitat
Ocupador	Microsoft Universitat d'Oxford Universitat Queen's de Belfast
Membre de	Association for Computing Machinery (membre de l'Association for Computing Machinery) (2021–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2017–) Academia Europaea (1989–) Comitè de Recerca en Informàtica del Regne Unit Acadèmia Bavaresa de Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Royal Society
Obra
Obres destacables quicksort Processos comunicants seqüencials lògica de Hoare null
Estudiant doctoral	Bill Roscoe, Cliff Jones, Augusto Sampaio, William James Stewart (en) , Stephen D. Brookes (en) , David Naumann, Andrew Philip Black (en) , Peter Lauer (en) , Jeremy Jacob (en) , Masud Malik (en) , John Elder (en) , Jim (Wolfgang) Kaubisch (en) , Richard Kennaway (en) , T. Yung Kong (en) , Geraint Jones (en) , Christopher Dollin (en) , Alex Teruel (en) , Bryan Todd (en) , Stephen Page (en) , Clare Martin (en) , Ken Wood (en) , Stephen Brien (en) i Paul Rudin (en)
Família
Cònjuge	Jill Pym
Pares	Henry Samuel Malortie Hoare   i Marjorie Francis Villiers
Premis
(2020)  membre de l'Association for Computing Machinery (2013)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (2011)  Programming Languages Achievement Award (2011)  Medalla de John von Neumann de l'IEEE (2007)  premi Friedrich L. Bauer (2000)  Premi Kyoto de tecnologia avançada (1990)  Premi Pioner d'Informàtica (1985)  Medalla Faraday (1981)  Premi Memorial Harry H. Goode (1980)  Premi Turing  Fellow de la British Computer Society  membre de l'Acadèmia Reial d'Enginyeria  Knight Bachelor  amic del Museu d'Història de l'Ordinador  Membre de la Royal Society
Lloc web	cs.ox.ac.uk…

Sir Charles Antony Richard Hoare FRS FREng^[1] (nascut l'11 de gener de 1934),^[2] conegut normalment com a Tony Hoare o C. A. R. Hoare, és un informàtic britànic. Va desenvolupar l'algorisme d'ordenació quicksort els anys 1959/1960.^[3] També va desenvolupar la lògica de Hoare per verificar la correctesa dels programes, i el llenguatge formal "processos comunicants seqüencials" (CSP) per especificar les interaccions de processos concurrents (inclòs el problema del sopar de filòsofs) i va inspirar el llenguatge de programació occam.^{[4][5][6][7][8]}

Va néixer a Colombo, Ceilan (ara Sri Lanka) de pares britànics. El seu pare era funcionari colonial i la seva mare era filla de l'amo d'una plantació de te. Hoare es va educar a Anglaterra en internats d'Oxford (Dragon School) i Canterbury (King's School).^[9] Després va estudiar Clàssiques i Filosofia ("Greats") al Merton College, de la Universitat d'Oxford.^[10] Quan es va llicenciar, el 1956 va fer el servei militar de 18 mesos a la Royal Navy,^[10] on va aprendre rus.^[11] Va tornar a la Universitat d'Oxford el 1958 per estudiar un postgraduat en Estadística,^[10] i allà va començar a programar ordinadors, aprenent Autocode.^[12] Després va anar a la Universitat Estatal de Moscou com a estudiant d'intercanvi del British Council,^[10] on va estudiar traducció automàtica amb Andrey Kolmogorov.^[11]

El 1960, va tornar de la Unió Soviètica i va començar a treballar a Elliott Brothers,^[10] Ltd, una petita empresa de fabricació d'ordinadors, on va implementar ALGOL 60 i va començar a desenvolupar algorismes importants.^[13][14] El 1968, va passar a treballar de professor d'Informàtica a la Queen's University de Belfast, i el 1977 va tornar a Oxford com a professor d'Informàtica per liderar el grup de recerca en programació al laboratori de computació d'Oxford (avui en dia, departament d'Informàtica de la Universitat). Ara n'és professor emèrit, i també és investigador principal a Microsoft Research de Cambridge, Anglaterra.

La feina més significativa de Hoare ha estat en les següents branques: els seus algorismes d'ordenació i selecció (Quicksort i Quickselect), la lògica de Hoare, el llenguatge formal processos comunicants seqüencials (CSP), que s'utilitza per especificar les interaccions entre processos concurrents, l'estructuració dels sistemes operatius utilitzant el concepte de monitor, i l'especificació axiomàtica dels llenguatges de programació.^[15][16]

El 1982, fou escollit Fellow of the Royal Society.^[17] El 2005, també fou escollit Fellow^[1] (FREng) de la Royal Academy of Engineering.^[1]

• O.-J. Dahl, E. W. Dijkstra i C. A. R. Hoare. Structured Programming. Academic Press, 1972. ISBN 0-12-200550-3. OCLC 23937947. 
• C. A. R. Hoare (1985). Communicating Sequential Processes. Prentice Hall International Series in Computer Science. ISBN 978-0131532717 (hardback) or ISBN 978-0131532892 (paperback). (Available online at http://www.usingcsp.com/ in PDF format.)
• C. A. R. Hoare i M. J. C. Gordon. Mechanised Reasoning and Hardware Design. Prentice Hall International Series in Computer Science, 1992. ISBN 0-13-572405-8. OCLC 25712842. 
• C. A. R. Hoare i He Jifeng. Unifying Theories of Programming. Prentice Hall International Series in Computer Science, 1998. ISBN 0-13-458761-8. OCLC 38199961. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: C. A. R. Hoare

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a C. A. R. Hoare

• Bowen, Jonathan (2006-09-08). «Oral History of Sir Antony Hoare». Hoare (Sir Antony, C.A.R.) Oral History, CHM Reference number: X3698.2007 (Computer History Museum). Consulta: 2014-04-18. 
• Oral history interview with C. A. R. Hoare at Charles Babbage Institute, University of Minnesota, Minneapolis.
• L'article clàssic sobre monitors