Casa Cordelles
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Casa i centre cultural  | ||||
| Part de | carrer de Sant Pere Més Baix | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||||
| Localització | Sant Pere Més Baix, 7-9 i Verdaguer i Callís, 3 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 42615 | ||||
| Id. Barcelona | 1270 | ||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Diputació de Barcelona | ||||
| Lloc web | diba.cat… | ||||
.jpg)
_-_1.JPG)
La casa Cordelles és un edifici situat als carrers de Sant Pere Més Baix i de Verdaguer i Callís de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Actualment acull l'Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona, que aglutina una biblioteca pública, l'Escola de la Dona, la Bonne i diverses oficines.[3]
Història
[modifica]El 1593, Miquel de Cordelles (†1596), en execució del testament del seu oncle Jaume, féu construir l'edifici del Col·legi de Cordelles a la Rambla.[4] A finals del segle xvii o principis del xviii, Isabel de Cordelles i Guinard, pubilla de Felicià de Cordelles i Ramanyer, senyor de Mura, es va casar amb Josep de Copons i d'Esquerrer, VI senyor de Malmercat, amb qui va tenir vuit fills, un dels quals, Francesc de Copons i de Cordelles, VII senyor de Malmercat, heretà tot el patrimoni i títols dels Cordelles.[5]
El 1787, Francesc Antoni de Copons-Cordelles i Vilallonga, X senyor de Malmercat,[6] va demanar permís per a edificar una casa de planta baixa i quatre pisos a la vora del carrer de Montjuïc de Sant Pere (actualment de Verdaguer i Callís), on hi havia l'hort.[7] El 1805, va demanar novament permís per a construir unes botigues de planta baixa a l'hort i reformar la façana del carrer de Sant Pere Més Baix,[8] i el 1815 encara va fer-hi més obres.[9]
La seva neta Martina Portella i de Copons-Cordelles es va casar amb Zenón de Castillón, veí de Ponzano (província d'Osca), i l'hereu fou José Tomás de Castillón y Portella,[10] que hi va emprendre un seguit de reformes, a càrrec dels mestres d'obres Francesc Ubach (1849),[11] Joan Soler i Cortina (1855),[12] i Josep Fontserè i Mestre (1857-1858).[13][14] La propietat fou heretada per la seva filla Dolors de Castillón i Martínez de Arizala, casada amb José Ramón Bielsa,[10] i el 1902, en el curs d'un litigi instat per Manuel Raventós i Domènech, es va subhastar.[15] El 1903 s'hi va instal·lar el Foment del Teatre Líric Català.[16] Uns anys després hi havia el Foment de la Pietat Catalana,[17] editorial de llibres religiosos en català fundada el 1909 per Eudald Serra i Buixó.
El 1922, per tal d'instal·lar-hi l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat per Francesca Bonnemaison, se'n reformà la part vella (al principal de la qual hi ha encara la biblioteca) i es construí la resta de l'extens conjunt amb façana al carrer de Verdaguer i Callís, que inclou una capella amb pintures de Josep Obiols.[1] El 1941, la biblioteca i el casal van passar a mans de la Diputació de Barcelona.[18]
.jpg)
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici consistent en una àmplia planta baixa, una planta principal i una segona planta una mica més petita. A l'interior, hi ha un ampli pati central amb escala protegida per una llotja.[1]
Als baixos hi ha un gran portal adovellat, amb una placa a la clau on figura la llegenda «Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona». L'aparell d'aquest tram i de més amunt és de blocs regulars ben escairats, amb perfils de guix que li confereixen un aspecte encara més ordenat. Flanquejant l'esmentat portal, hi ha dues grans obertures amb arc escarser, llinda marcada i forja completa. La planta principal presenta tres grans obertures emmarcades i amb llinda de pedra d'una mida major i més regular que l'aparell general. Tenen balcons amb rajoles del segle xviii i baranes de ferro forjat. El segon pis, ja molt més senzill, només presenta quatre obertures una mica desplaçades del centre, cosa que provoca un buit central.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Institut de Cultura i Biblioteca Popular; Institut del Teatre». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Presentació - Espai Francesca Bonnemaison». Diputació de Barcelona.
- ↑ «Miquel de Cordelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Els Cordelles». Història de Malmercat.
- ↑ «Els Copons de Malmercat». Història de Malmercat.
- ↑ «Francisco Antonio de Copons Cordelles i de Vilallonga. Montjuïc. Hort. Edificar. Planta baixa, entresòl, més quatre pisos». C.XIV Obreria C-43/1787-40. AHCB, 08-03-1787.
- ↑ «Francesc Antoni de Copons Cordelles i de Vilallonga. Montjuïc (Verdaguer i Callís) i Sant Pere Més Baix. Casa. Construir 4 botigues ocupant l'espai de l'hort i modificar obertures». C.XIV Obreria C-98/1805-184. AHCB, 18-12-1805.
- ↑ «Francesc Antoni de Copons Cordelles i de Vilallonga. Casa. Eixamplar la porta principal, una altra situada al costat i enlluir la façana obrada». C.XIV Obreria C-106/1815-007. AHCB, 27-01-1815.
- ↑ 10,0 10,1 «els Bielsa». Història de Malmercat.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 427 bis C, 30-05-1849.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 782 C, 28-02-1855.
- ↑ «José Tomás de Castillón. Sant Pere Més Baix 7. Obertura d'una finestra al segon pis i converssió d'altres dos en un portal d'un edifici». Q127 Foment 922. AMCB, 24-05-1857.
- ↑ «José Tomás de Castillón. (Sant Pere Més Baix 7). (Eixamplar la porta principal)». Q127 Foment 987 C. AMCB, 1858.
- ↑ La Veu de Catalunya (edició matí), 14-06-1902, p. 3.
- ↑ Sabadell moderno. Periódico bisemanal independiente de intereses generales, avisos y noticias, 28-10-1903, p. 3.
- ↑ La Academia Calasancia: órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona, 25-06-1917, p. 222.
- ↑ «Història de l'espai Francesca Bonnemaison». Diputació de Barcelona.
Enllaços externs
[modifica]
- «Espai Francesca Bonnemaison». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Els Cordelles».