Charles Lecocq

Charles Lecocq

Biografia
Naixement	3 juny 1832 París
Mort	24 octubre 1918 (86 anys) París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 89 Grave of Lecocq (en)
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Òpera
Moviment	Música clàssica
Professors	Françoise Benoist
Instrument	Piano
Premis
(11 gener 1913)  Oficial de la Legió d'Honor

Alexandre-Charles Lecocq (París, 3 de juny de 1832 - 24 d'octubre de 1918) fou un músic francès, compositor d'operetes.

Provinent d'una família amb pocs recursos econòmics, des de molt petit una malaltia (tuberculosi) l'obligarà a portar crosses tota la seva vida. Va estudiar al Conservatori de París, al mateix temps que Georges Bizet, i Saint-Saëns, al costat d'Halévy i de François Bazin. Aborda el gènere de l'opereta arran d'un concurs organitzat per Offenbach l'any 1856. Guanya el primer premi, entre un total de 78 candidats^[1] i ex aequo, amb Bizet. Aquest fet li determinarà la seva carrera musical i a partir d'aleshores compon aquest gènere musical, lleuger i divertit, de moda. L'any 1872, obté el seu èxit més sonat amb l'estrena de La filla de la senyora Angot (La Fille de madame Angot), amb llibret de Siraudin, Koning i Clairville. El 1872 Lecocq s'instal·là a Brussel·les, i amb l'èxit de Les Cent Vierges s'inicia la seva carrera europea.

Entre els anys 1895 i 1897 va escriure una sèrie d'articles titulats "Mes cauchemars" (els meus malsons),al diari "La Gazette parisienne", on denuncia la negligència dels llibretistes, l'oportunisme dels directors i la superficialitat del p��blic.

L'any 1900 va rebre la Legió d'Honor.

• Le Docteur miracle, 1857
• Fleur de thé, 1868
• Les Jumeaux de Bergame, 1868
• Le Carnaval d'un merle blanc, 1868
• Gandolfo, 1869
• Le Rajah de Mysore, 1869
• Le Beau Dunois, 1870
• Le Testament de M. de Crac, 1871
• Le Barbier de Trouville, 1871
• Sauvons la caisse!, 1871
• Les Cent Vierges, 1872
• La Fille de madame Angot, 1873. En aquesta obra, triomfà i creà el rol de Clairette la cantant Paula Marié de L'Isle filla del baríton i professor de cant Claude-Marie-Mécène Marié de L'Isle.^[2]
• Girofle-Girofla, 1874
• Les Prés Saint-Gervais, 1874
• Le Pompom, 1874
• La Petite Mariée, 1875
• Kosiki, 1876
• La Marjolaine, 1877
• Le Petit Duc, 1878
• Le Camargo, 1878
• La Petite Mademoiselle, 1879
• Le Grand Casimir, 1879
• La Jolie Persane, 1879
• Le Jour et la Nuit, 1881
• Janot, 1881
• Le Coeur et la main, 1882
• La Princesse des Canaries, 1883
• L'Oiseau bleu, 1884
• La Vie mondaine, 1885
• Plutus, 1886
• Les Grenadiers de Montcornette, 1887
• Ali Baba, 1887
• La Volière, 1888
• La Belle au bois dormant,1900

• L'hortolana del Born. Adaptació de Joan Molas i Casas de l'opereta La Fille de madame Angot. Estrenada al Teatre Espanyol de Barcelona el 23 de novembre de 1883.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Lecocq