Daniel Anguiano Munguito

Daniel Anguiano Munguito

Nom original	(es) Daniel Anguiano
Biografia
Naixement	(es) Daniel Anguiano Mangado 11 desembre 1882 Haro (La Rioja)
Mort	11 juliol 1969 (86 anys) Ciutat de Mèxic
Diputat a Corts
7 abril 1918 – 2 maig 1919 Circumscripció electoral: València Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1918
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
1r gener 1916 – 1r gener 1918 Circumscripció electoral: Hospital Electe a: eleccions municipals de 1915 a Madrid
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, sindicalista
Partit	Partit Socialista Obrer Espanyol Partit Comunista d'Espanya
Membre de	Unió General de Treballadors

Daniel Anguiano Munguito (Haro, 11 de desembre de 1882 – Mèxic DF, 12 d'agost de 1963) va ser un polític i sindicalista socialista i comunista espanyol, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Va néixer a Haro l'11 de desembre de 1882.^[1] Havia militat prèviament en el Partit Republicà Federal, va ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol en 1905.^[2]

Treballà com a ferroviari, va ingressar aviat en la Unió General de Treballadors i fou participant actiu en la vaga general de 1917 que va finalitzar amb una dura repressió per part de les forces de seguretat. Detingut al costat de Largo Caballero, Andrés Saborit Colomer i Julián Besteiro, va ser condemnat a cadena perpètua i reclòs en el penal de Cartagena. En aquest temps era també subsecretari del PSOE. Després de ser elegit diputat per València a les eleccions generals espanyoles de 1918, va ser excarcerat.

Gerald H. Meaker assenyala que, encara que era «admirat pel seu caràcter», Anguiano disposava d'escasses qualitats com a orador.^[3]

Durant el seu viatge a la conferència de la Segona Internacional que se celebraria a Rotterdam en 1920, va ser sorprès per la policia holandesa en possessió d'una carta en la qual se sol·licitava finançament al Komintern per difondre propaganda tercerista a Espanya, i raó per la qual fou detingut.^[4] Va participar, al costat de Fernando de los Ríos, en la comissió enviada pel Partit Socialista Obrer Espanyol a la Unió Soviètica per a avaluar la incorporació o no a la Internacional comunista.^[5] En el seu informe posterior —en contraposició a De los Ríos— va oferir un informe en general positiu, excepte alguna reserva, del vist en la Rússia soviètica.^[3] El Congrés del PSOE de 1921 va rebutjar les tesis d'Anguiano, cosa que va suposar la creació del Partit Comunista Obrer Espanyol, al qual es va incorporar.

Després de la Guerra Civil es va exiliar a França per, després d'un llarg periple per Europa i Amèrica, acabar els seus dies a Mèxic.

• Amodia, José «Anguiano Mangado, Daniel» (en anglès). Biographical Dictionary of European Labor Leaders, 1, 1995, pàg. 23-24.
• Avilés Farré, Juan «El impacto de la revolución rusa en las organizaciones obreras españolas (1917-1923)». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 17-32. ISSN: 1130-0124.
• Heywood, Paul. Marxism and the Failure of Organised Socialism in Spain, 1879-1936 (en anglès). Cambridge University Press, 1990. ISBN 0-521-37492-8. 
• Meaker, Gerald H. The Revolutionary Left in Spain, 1914-1923 (en anglès). Stanford University Press, 1974. ISBN 0-8047-0845-2. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Anguiano Munguito