Vés al contingut

David Fincher

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDavid Fincher
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) David Andrew Leo Fincher Modifica el valor a Wikidata
28 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Denver (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAshland High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, productor de televisió, productor executiu, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDonya Fiorentino (1990-1995) Modifica el valor a Wikidata
FillsPhelix Imogen Fincher
 () Donya Fiorentino Modifica el valor a Wikidata
PareJack Fincher Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000399 Allocine: 15709 Rottentomatoes: celebrity/david_fincher Allmovie: p89783 TCM: 89783 TV.com: people/david-fincher AFI: 186664 TMDB.org: 7467
Musicbrainz: a40f3e8e-5543-46a6-ae90-57282cd73f8a Discogs: 1571033 Allmusic: mn0001881188 Modifica el valor a Wikidata

David Fincher (Denver, Colorado, 28 d'agost de 1962) és un director de cinema estatunidenc, nominat a l'Oscar.[1]

Biografia

[modifica]

Fincher va començar la seva carrera com a animador per a Industrial Light and Magic entre 1980 i 1984 aproximadament, temps en el qual va treballar en pel·lícules tan conegudes com El retorn del Jedi o Indiana Jones i el temple maleït.

El 1986 va fundar la productora Propaganda Films, i va dirigir vídeos d'alt pressupost per a artistes com Madonna, George Michael, Aerosmith i els Rolling Stones. Com un gran nombre de directors de videoclips, incloent-hi Julien Temple, Russel Mulcahy, Michel Gondry o Spike Jonze, s'ha traslladat al cinema reeixidament amb l'estrena d'Alien 3, que figura com una de les cintes amb més alt pressupost per a un director debutant. Encara que va comptar amb una crítica i recaptació baixa, li va servir d'empenta per a perfilar la seva carrera en cintes de caràcter existencialista com Se7en, The Game, Fight Club (basada en una novel·la de Chuck Palahniuk) i L'habitació del pànic, films que li han valgut diverses crítiques, però que van cimentar la seva reputació d'explorador del costat fosc de la nostra societat i de les misèries humanes. El seu cinema té una gran tensió psicològica, paranoia, malsons recurrents i dimonis interiors de la psicologia humana. És un perfecte coneixedor de les pors més ocultes del ser humà i en el seu cinema aquestes pors estan presents en la majoria dels fotogrames. Part de la seva influència visual la hi deu al videoclip.

Filmografia

[modifica]
Pel·lícules
Any Títol Distribuïdor
1992 Alien 3 20th Century Fox
1995 Seven New Line Cinema
1997 The Game PolyGram Filmed Entertainment
1999 Fight Club 20th Century Fox
2002 L'habitació del pànic Sony Pictures
2006 Zodiac Paramount Pictures / Warner Bros. Pictures
2008 El curiós cas de Benjamin Button Paramount Pictures / Warner Bros. Pictures
2010 La xarxa social Sony Pictures
2014 Gone Girl 20th Century Fox
2020 Mank Netflix
Per confirmar The Killer Netflix

Teball a sèries de televisió

Videografia

[modifica]

Guardons

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «David Fincher». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 David Fincher: unfriended by Oscar? a The Guardian, per Catherine Shoard, 2/2/2011 (anglès)
  3. The King's Speech Has a Royally Good Night at the BAFTAs a Time, per Glen Levy, 14/2/2011 (anglès)

Enllaços externs

[modifica]