Ernst Curtius

Ernst Curtius
Biografia
Naixement	2 setembre 1814 ; Lübeck (Alemanya)
Mort	11 juliol 1896 (81 anys); Berlín (Alemanya)
Sepultura	antic cementiri de sant Mateu
Formació	Universitat de Bonn ; Universitat de Göttingen
Activitat
Camp de treball	Arqueologia
Ocupació	antropòleg, professor d'universitat, arqueòleg clàssic, polític, historiador, historiador de l'art, arqueòleg, escriptor
Ocupador	Universitat de Göttingen ; Universitat Frederic Guillem de Berlín ; Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1889–1896); Acadèmia de les Ciències de Torí (1881–); Societat Filològica Hel·lènica de Constantinoble (membre honorari) (1870–); Acadèmia Bavaresa de Ciències ; American Antiquarian Society ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Institut Arqueològic Alemany ; Acadèmia de Ciències de Göttingen ; Acadèmia Prussiana de les Ciències
Professors	Friedrich Gottlieb Welcker
Alumnes	Heinrich Heydemann
Obra
Obres destacables	Obres destacables Olímpia ;
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits ;
Família
Fills	Friedrich Curtius
Pare	Carl Georg Curtius
Germans	Georg Curtius; Theodor Curtius
Premis
	(1884) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències ;

Ernst Curtius (Lübeck, 2 de setembre de 1814 - Berlín, 11 de juliol de 1896) va ser un historiador i arqueòleg alemany.^[1]

Biografia

La seva obra més coneguda va ser les excavacions que va fer a Olímpia (Grècia) a partir de 1874 on va trobar esplèndides obres d'art d'escultura i arquitectura grega com el Temple de Zeus i el Temple d'Hera.^[1]

Va ser el descobridor de l'estàtua de l'Hermes amb Dionís infant de Praxíteles. Entre els científics que l'acompanyaven es trobaven els arquitectes i també arqueòlegs Friedrich Adler i Wilhelm Dörpfeld.

Va escriure l'obra de divulgació Griechenlands Geschichte (Història de Grècia), entre 1857 i 1867. Va ser el germà del filòleg Georg Curtius i l'avi del filòleg i romanista Ernst Robert Curtius.

Publicacions

Akropolis von Athen. Ein Vortrag. - Berlín, 1844
Altertum und Gegenwart. - Berlín, 1.1875 - 2.1882
Anecdota Delphica. - Berlin, 1843
Atlas von Athen (zusammen mit Johann August Kaupert). - Berlín, 1878
Ausgrabungen zu Olympia (zusammen mit Friedrich Adler). - Berlín, 1.1877 - 3.1878
Beiträge zur Geschichte und Topographie Kleinasiens. - Berlín, 1872
Ephesus. - Berlin, 1874
Griechische Geschichte. - Berlin, 1.1857 - 3.1861
# Von den Uranfängen bis zum Tode des Perikles - Gekürzte Ausg., Berlín: Deutsche Buch-Gemeinschaft, [1936]; Wien, Leipzig, Olten: Bernina-Verl., (1936)
# Blüte und Verfall Griechenlands - Gekürzte Ausg., Wien, Leipzig, Olten: Bernina-Verl., (1936); Berlin: Deutsche Buchgemeinschaft, (1936)
Inscriptiones atticae duodecim. - Berlín, 1843
Ionier. - Berlín, 1855
Klassische Studien (zusammen mit Emanuel Geibel). - Bonn, 1840
Naxos. - Berlín, 1846
Olympia. - Berlín, 1852
Peloponnes. - Gotha, 1.1851 - 2.1852
Sieben Karten zur Topographie von Athen nebst erläuterndem Text. - Gotha, 1868
Über den religiösen Charakter der griechischen Münzen. - Berlín, 1872

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Ceram, C. W.. El mundo de la arqueología (en castellà). 2. ed. Barcelona: Ediciones Destino, 1973, p. 88. ISBN 84-233-0819-7.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Curtius

Karl Christ, Ernst Curtius, dans Von Gibbon zu Rostovtzeff: Leben und Werk führender Althistoriker der Neuzeit, Darmstadt 1972, ISBN 3-534-06070-9 (alemany)

[:0-1] 1,0 ^1,1 Ceram, C. W.. El mundo de la arqueología (en castellà). 2. ed. Barcelona: Ediciones Destino, 1973, p. 88. ISBN 84-233-0819-7.

[1]