Galleria degli Uffizi

Galleria degli Uffizi
Nom en la llengua original	(it) Galleria degli Uffizi
Dades
Tipus	Palau, edifici de museu i museu d'art
Arquitecte	Giorgio Vasari Bernardo Buontalenti Alfonso Parigi
Construcció	1560
Obertura	1581 (Gregorià)
Cronologia
1560	inici de construcció
Característiques
Superfície	exposició: 47.515 m²
Altitud	56 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Florència (Itàlia)
Localització	Piazzale degli Uffizi 6, I-50122 Firenze
Banyat per	Arno
43° 46′ 06″ N, 11° 15′ 19″ E / 43.7683°N,11.2553°E / 43.7683; 11.2553
Format per	20
Activitat
Fundador	Cosme I de Mèdici
Propietat de	Ministeri pels Béns i les Activitats Culturals
Ocupant	galeria Uffizi
Treballadors	234 (2018)
Visitants anuals	2.361.732 (2019)
Lloc web	uffizi.it

La Galleria degli Uffizi és un important museu d'art situat al centre històric de Florència, a Itàlia.

És una de les pinacoteques més conegudes del món. Conté una gran col·lecció de pintures i escultures, des de l'antiguitat fins al període barroc tardà, especialment del període del Renaixement italià. Entre altres artistes, conté obres de Cimabue, Caravaggio, Giotto, Leonardo da Vinci, Michelangelo, Rafael, Mantegna, Tiziano, Parmigianino, Rubens, Rembrandt, Giambattista Pittoni, Canaletto i Sandro Botticelli.

La construcció del palau Uffizi va començar el 1560. Cosme I de Mèdici va encarregar a Giorgio Vasari un edifici per a allotjar les magistratures florentines, atès que Palazzo Vecchio ja s'havia quedat petit. D'aquí ve el seu nom, de ‘palau o galeria de les oficines'. Les obres es van acabar el 1581. Durant anys, algunes parts del palau van servir per a guardar les peces d'art de la magnífica col·lecció de la família Mèdici.

Quan va arribar el declivi dels Mèdici, les obres d'art van romandre a Florència i van esdevenir l'embrió d'uns dels primers museus moderns del món. Durant el segle xvi, la galeria s'obria als visitants que ho sol·licitaven i, el 1765, va obrir oficialment al públic com a museu.

A causa de la magnitud de la col·lecció, algunes obres es van traspassar a altres museus florentins, com les escultures al Museu Bargello. Les limitacions de l'edifici quant a superfície d'exposició encara hi són, encara que s'hi està duent a terme una ampliació, amb la qual el museu passarà de 6.000 m² a gairebé 13.000 m². Aquesta remodelació ha de permetre al públic gaudir dels enormes fons del museu, gairebé desconeguts.

El 1993, un cotxe bomba va explotar a la via dei Georgofili: cinc persones van morir i es van produir danys greus al palau. La part més afectada va ser la Sala de Níobe, d'escultures clàssiques, la decoració neoclàssica de la qual va haver de ser restaurada. La causa de l'atemptat encara no s'ha aclarit, encara que se sospita que la màfia en podria ser la responsable.

La Galleria degli Uffizi és una de les atraccions turístiques més visitades de Florència. A la temporada alta (en especial el juliol), les cues d'espera poden arribar a ser de fins a cinc hores.

La col·lecció d'art dels Uffizi és molt extensa, i conté fins i tot fons que no estan exposats per manca d'espai. L'exposició, que segueix un ordre cronològic, es distribueix al llarg de dos pisos del palau. El recorregut comença al segon pis. Cal destacar la presència, al corredor, del conegut com Autoretrat (1720) de Giovanna Fratellini, en el qual es representa a ella mateixa pintant.^[1][2]

Aquest espai, conformat per tres vestíbuls, va ser realitzat a la fi del Settecento, quan, per voluntat del Gran Duc Pietro Leopoldo, va ser completada l'escala monumental que va permetre un nou accés a la Galeria.

Està decorat amb estàtues, sarcòfags i relleus antics; entre aquests últims són especialment interessants dos Pilars amb abillaments, tal vegada d'un edifici sagrat romà del segle i I, que representen armes i peces d'armadura.

La porta que condueix a la Galeria està coronada pel bust de Pietro Leopoldo i la placa que recorda la renovació per ell promoguda del museu mediceo. En els laterals hi trobem dos gossos mastins, còpies romanes del segle I de l'original grec del segle i  a. C., que alguns experts creuen que part de u complex escultori que il·lustra la caça de senglar, mentre que uns altres ho creuen amb un objectiu funerari.

En el primer vestíbul s'hi troben els busts de marbre i pòrfir dels Mèdici des de Ferran I fins a Gian Gastone; comunicant amb aquest està el vestíbul rectangular, decorat en el temps per Giovanni da Sant Giovanni amb Capritxos Mitològics, decorat amb busts antics i moderns; en el vestíbul el·líptic: estàtues romanes, sarcòfags i relleus antics.

• 0 Arqueologia
• 1 L'església de Sant Pier Scheraggio
• 2 Duocento i Giotto
• 3 Trecento sienés
• 4 Trecento florentí
• 5-6 Gòtic internacional
• 7 Primer Renaixement
• 8 Filippo Lippi
• 9 Antonio Pollaiolo
• 10-14 Sandro Botticelli (La primavera, El naixement de Venus)
• 15 Leonardo da Vinci
• 16 Cartografia
• 17 Sala de l'Hermafrodita
• 18 La Tribuna
• 19 Signorelli i Perugino
• 20 Albrecht Dürer
• 21 Giovanni Bellini i Giorgione
• 22 Renaixement flamenc i alemany
• 23 Correggio i Mantegna
• 24 Gabinet de miniatures
• 25 Michelangelo Buonarroti (Tondo Doni) i mestres florentins
• 26 Rafael i Andrea del Sarto
• 27 Pontormo i Rosso Fiorentino
• 28 Tiziano (Venus d'Urbino) i Sebastiano del Piombo
• 29 Parmigianino i Dosso Dossi
• 30 Escola d'Emília de Cinquecento
• 31 Il Veronese
• 32 Bassano i Tintoretto
• 33 Cinquecento
• 34 Cinquecento llombard
• 35 Barroc i Contrarreforma toscana
• 38 Exposicions temporals
• 39-40 Vestíbul de sortida
• 41 Rubens
• 42 Sala de Níobe
• 43 Segle XVII italià i europeu
• 44 Rembrandt i pintura flamenca del segle xvii
• 45 Segle XVIII italià i europeu

S'hi accedeix a través de l'escala de Buontalenti:

• Sala de Caravaggio
• Sala de Bartolomeo Manfredi
• Sala de Gherardo delle Notti
• Sala de seguidors de Caravaggio
• Sala de Guido Reni
• Gabinet de dibuixos i gravats dels Uffizi
• Corredors de ponent i llevant i segon corredor

En l'ala dreta de l'edifici, amb entrada per via Lambertesca, es troba exposada la col·lecció Contini Bonacossi, reunida al començament del segle xx i donada a la Galeria Uffizi en els anys 90, que representa, així, una ampliació considerable dels fons del museu. La col·lecció està formada per mobiliari, ceràmica antiga, terracotes de Lucca Della Robbia i sobretot una molt notable sèrie d'obres d'escultura i pintura, especialment toscana, entre les quals destaquen:

• Maestà amb San Francisco i Santo Domingo de Cimabue
• Madonna de la neu de Stefano di Giovanni el Sassetta (circa 1432)
• Madonna Pazzi d'Andrea del Castagno (circa 1445)
• Sant Jeroni de Giovanni Bellini (circa 1479)
• Madonna amb vuit sants de Bramantino (1520-1530)
• Marbres del Martiri de San Lorenzo de Gian Lorenzo Bernini (1616)
• Torero de Francisco de Goya (circa 1800).

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Pàgina oficial de la Galleria degli Uffizi (italià)
• Mapa del museu (anglès)
• Galleria degli Uffizi Arxivat 2017-08-02 a Wayback Machine. (anglès)
• Visita virtual per la Galleria degli Uffizi Arxivat 2008-07-02 a Wayback Machine. (anglès)