Avarícia (pel·lícula)

Avarícia

Greed
Fitxa
Direcció	Erich von Stroheim
Protagonistes	Gibson Gowland ZaSu Pitts Jean Hersholt Cesare Gravina Chester Conklin Dale Fuller Erich von Stroheim Frank Hayes Hughie Mack Jack McDonald Lon Poff Sylvia Ashton Tempe Pigott
Producció	Irving G. Thalberg i Louis B. Mayer
Dissenyador de producció	Cedric Gibbons
Guió	Joseph Farnham, Erich von Stroheim i June Mathis
Música	William Axt
Fotografia	William H. Daniels, Ben F. Reynolds i Ernest B. Schoedsack
Muntatge	Rex Ingram
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1924
Durada	140 min
Idioma original	anglès cap valor
Versió en català	Sí
Rodatge	San Francisco i Califòrnia
Color	en blanc i negre
Format	4:3
Descripció
Basat en	McTeague
Gènere	drama, cinema mut i pel·lícula basada en una obra literària
Lloc de la narració	San Francisco
Representa l'entitat	cobdícia

Avarícia (anglès: Greed)^[1] és una pel·lícula muda estatunidenca de 1924 dirigida per Erich von Stroheim, basada en McTeague, una novel·la de Frank Norris publicada en 1899. És protagonitzada per Gibson Gowland en el paper de Dr. John Mcteague, ZaSu Pitts com la seva esposa Trina Sieppe i Jean Hersholt com l'amic i posterior enemic de McTeague, Marcus Schouler.^[2] El 1991, el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic.^[3] Els intertítols han estat traduïts al català.^[1]

La pel·lícula explica la història de McTeague, un dentista de Sant Francisco, qui es casa amb Trina la promesa de Schouler, el seu millor amic. Poc després del seu compromís, Trina guanya un premi de loteria de 5.000 $. Schouler informa gelosament a les autoritats que McTeague havia estat practicant odontologia sense llicència, la qual cosa ocasiona que McTeague i Trina s'empobreixin. Durant la seva misèria, McTeague es torna un alcohòlic violent i Trina s'obsessiona àvidament amb els seus guanys, negant-se a gastar diners, a pesar de la pobresa que pateixen ella i el seu marit. Finalment McTeague assassina Trina pels diners i escapa cap a la Vall de la Mort, on Schouler l'atrapa per a una confrontació final.^[4][4][5]

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Stroheim va gravar més de 85 hores de metratge i es va obsessionar amb l'exactitud durant el rodatge. Es van passar dos mesos filmant a la Vall de la Mort per a la última escena i molts del repartiment i l'equip es van emmalaltir. Greed va ser considerada una de les poques pel·lícules de la seva època que va ser rodada totalment en exteriors. Stroheim ús tècniques de filmació sofisticades com fotografia amb profunditat de focus i edició de muntatge. Ell considerava que Greed era una tragèdia grega, en què l'entorn i l'herència controlen les destinacions dels personatges i els redueixen a les primitives bête humaines (bèsties humanes). Durant la realització de Greed, la productora es va fusionar a Metro-Goldwyn-Mayer, posant a Irving Thalberg a càrrec de la producció. Thalberg havia acomiadat Stroheim d'Universal Pictures uns anys abans. Originalment de gairebé 9 hores de durada, Greed va ser editada en contra dels desitjos de Stroheim i reduïda a una durada d'aproximadament dues hores i mitja. Només dotze persones van veure la versió completa de 42 rodets en una projecció especial el gener de 1924, ara perduda. Alguns d'ells van afirmar que es tractava de la millor pel·lícula mai feta. Stoheim va considerar Greed com la seva obra més completa. La versió original ha estat anomenada el "Sant Grial" pels arxivers de cinema. El 1999, Turner Entertainment va crear una versió de 4 hores de Greed que usava imatges existents d'escenes perdudes per reconstruir la pel·lícula. Greed va ser un fracàs crític i financer en el seu llançament inicial, però en la dècada de 1950 va començar a ser considerada com una de les millors pel·lícules de la historia. Cineastes i especialistes l'han elogiat per la seva influència en pel·lícules posteriors.