Vés al contingut

Josep Montagut i Roca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Montagut i Roca
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1878 Modifica el valor a Wikidata
Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 1956 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, canonge, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Falange Espanyola de les JONS
Unión Patriótica
Partit Catòlic Tradicionalista
Falange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata

Josep Montagut i Roca (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1878 - Barcelona, 1956) fou un prevere i escriptor català.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Mora d'Ebre[1] l'any 1878.[2] Era fill de Tomàs Montagut i Antònia Roca.[3] S'ordenà sacerdot i fou doctor en teologia.

A la dècada de 1910 era consiliari de la Junta Regional Tradicionalista de Catalunya[4] i destacà com a orador i propagandista de la causa carlina, pronunciant eloqüents discursos en los aplecs jaumins.[5] L'any 1915 va arribar a rebre una condemna per haver pronunciat injúries a Alfons XIII i la seua esposa des del púlpit de l'església de Sant Jaume de Barcelona.[6]

L'any 1919 seguí l'escissió de Juan Vázquez de Mella, se separà del jaumisme i col·laborà en l'organització del Partit Catòlic Tradicionalista a Catalunya sota la prefectura regional de Teodor de Mas.[7]

Fou nomenat canonge de la catedral de Badajoz, però seguí residint a Catalunya i participant en mítings polítics; col·laborà amb La Voz de Gerona[8] i va donar un suport decidit a la Dictadura de Primo de Rivera.[9] El novembre de 1925 se li va retre un homenatge a Barcelona, en que van participar també dos regidors de l'Ajuntament de Girona: Frederic Maresma i Agustí Pumarola.[8] Lo 29 de maig de 1926 fou nomenat capellà del Palau de Pedralbes, amb una subvenció de 500 pessetes.[10]

Per a Montagut, calia erradicar el clergat que feia política a favor del nacionalisme català, però sacralitzar la idea d'Espanya no es podia considerar opció política perquè, segons Montagut, Espanya i Religió eren "facetes indissolublement unides".[8]

Durant la Segona República va conèixer personalment José Antonio Primo de Rivera i s'afilià a la Falange, formant part de la "Vieja guardia" de Barcelona.[11]

Esclatada la Guerra Civil espanyola, va donar suport als revoltats. Durant la postguerra, fou un dels més destacats propagandistes del franquisme a Catalunya, va manifestar que la pluralitat de llengües era perjudicial per a la unitat d'Espanya[12][13] degut a "la utilització perversa que se'n havia fet"[14] i va escriure contra l'ús públic del català.[15] És considerat lo primer gran censor franquista de Barcelona.[16] El gener de 1940 fou designat membre de la Comissió Depuradora del Magisteri de Barcelona pel cap provincial de FET y de las JONS[17] i va donar instruccions als mestres perquè procuressen que els escolars aprenguessen bé el castellà a les regions bilingües.[18] Fou capellà de la prefectura provincial del Movimiento.[11]

Dedicà el seu darrer llibre, "Una figura cumbre", a la reina Isabel la Catòlica.[11] Morí a Barcelona als 77 anys, lo 18 d'agost de 1956, a l'avinguda General Sanjurjo n. 17, on se trobava l'Institut Frenopàtic de les Corts, a conseqüència d'una urèmia.[3]

Obres

[modifica]
  • La tesis española y el Vaticano. Recuerdo de la peregrinación patriótica (1925)
  • El Dictador y la Dictadura (1928)
  • Los errores de la Dictadura y réplica al libro de Cambó (1930)
  • El Estado Nacional frente al problema de la pluralidad de lenguas (1939)
  • Flores de mi jardín (1949)
  • Una figura cumbre (1955)[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Memorabilísima gesta». La Tradición, 09-08-1913, pàg. 2.
  2. ↑ Duran i Suárez, 2019, p. 9.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Certificat de defunció de Josep Montagut i Roca». Registre Civil de Barcelona, 246_2, 20-08-1956, pàg. 80V.
  4. ↑ «La Asamblea Tradicionalista en Badalona». El Norte, 08-05-1920, pàg. 1.
  5. ↑ «Dr. Don José Montagut». La Bandera Regional, 24-02-1912, pàg. 10.
  6. ↑ Jurisprudencia criminal: parta cuarta. Colección legislativa de España, 1916, p. 145. 
  7. ↑ «Los tradicionalistas de Barcelona: Inauguración del nuevo local del Círculo Tradicionalista». La Reconquista, 22-07-1922, pàg. 1.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Costa, Lluís «La Jerarquia Eclesiàstica Gironina i la Dictadura de Primo de Rivera». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins [Girona], XXXIV, 1994, pàg. 498.
  9. ↑ «El capitán general en Gerona». La Provincia, 08-11-1925, pàg. 2.
  10. ↑ Un segle de vida catalana, 1814-1930. Volum 2. Editorial Alcides, 1961, p. 1128. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «El fallecimiento del Rvdo. Dr. D. José Montagut Roca». La Vanguardia Española, 21-08-1956, pàg. 15.
  12. ↑ Núñez Seixas, Xosé M. Imaginarios y representaciones de España durante el franquismo. Casa de Velázquez, 2014, p. 140. ISBN 978-84-15636-65-6. 
  13. ↑ Massot i Muntaner, Josep. Església i societat a la Catalunya contemporània. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 62. ISBN 9788484155423. 
  14. ↑ Núñez Seixas, Xosé M. «De gaitas y liras: sobre discursos y prácticas de la pluralidad territorial en el fascismo español (1930-1950)». Ludwig-Maximilians-Universität München, 2013, pàg. 307.
  15. ↑ Vilanova, Francesc «Luis de Galinsoga i els seus amics: cinc anys commemorant la liberación de Barcelona, 1940–1944». FRANQUISME & TRANSICIÓ 1. Fundació Carles Pi i Sunyer, Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (UAB), 79–123, 2013, pàg. 118.
  16. ↑ Barraycoa, Javier. Historias ocultadas del nacionalismo catalán. LibrosLibres, 2011, p. 332. ISBN 978-84-92654-39-0. 
  17. ↑ Morente Valero, Francisco. La depuración del magisterio en la provincia de Barcelona al término de la Guerra Civil. Premios nacionales de investigación e innovación educativas 1992, 1991, p. 170. ISBN 84-369-2571-8. 
  18. ↑ Villán, Francisco Javier; Población, Félix. Culturas en lucha: Cataluña. Editorial Swan, 1980, p. 38. ISBN 84-85595-07-6. 
  19. ↑ «Una figura cumbre, por el canónigo doctor don José Montagut Roca. Barcelona». Hoja del Lunes, 10-01-1955, pàg. 13.

Bibliografia

[modifica]
  • Duran i Suárez, Jordi. El canonge Montagut. La contribució d’un clergue de Móra d’Ebre a la construcció del feixisme a Catalunya. XXVI Premi d'història Enric Bayerri i Bertomeu. Associació de Veïns Jesús-Catalònia, 2019. 
  • Duran i Suárez, Jordi «El canonge Montagut: de l'integrisme al feixisme». Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 29, 2019, pàg. 113-120.

Enllaços externs

[modifica]
  • «Conferencia del Dr. Montagut». Tarrasa. Boletín informativo de F.E.T. y de las J.O.N.S., 122, 24-12-1940, pàg. 5. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 26 novembre 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Montagut_i_Roca&oldid=32170823»