Nalini Bala Devi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 març 1898  Barpeta (Índia) (oc)  | ||
| Mort | 24 desembre 1977 (79 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | autobiògrafa, poetessa, escriptora | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
Nalini Bala Devi (Barpeta, 23 de març de 1898 - 24 de desembre de 1977) va ser una escriptora i poeta india de la literatura assamesa,[1] coneguda per la poesia nacionalista i mística.[2] El govern de l'Índia li va concedir el Padma Shri el 1957 per la seva contribució a la literatura, i el 1968 va guanyar el premi Sahitya Akademi atorgat per Sahitya Akademi (l'Acadèmia Nacional de Lletres de l'Índia) per la seva col·lecció de poesia Alakananda. És la primera dona poeta assamesa guardonada amb Padma Shri i la primera dama a la càtedra Assam Sahitya Sabha.
Biografia
[modifica]Va néixer a Guwahati, Assam el 1898. El seu pare, Karmaveer Nabin Chandra Bordoloi (1875–1936), va ser un activista i escriptor del Moviment d'independència de l'Índia assamès. Va escriure el seu primer poema, Pita als 10 anys, i es va casar als 12, però el seu marit, Jeeveshwar Changkakoti, va morir quan ella tenia 19 anys. Dos dels seus fills també van morir a principis de la seva vida. Va començar a escriure poemes, amb l'emoció, la tragèdia, el patriotisme i la devoció com a temes centrals, que encara són aclamats a la literatura assamesa.[3][4]
El seu primer llibre de poemes Sandhiyar Sur (Evening Melody),[5] publicat el 1928, va ser adoptat posteriorment per la Universitat de Calcuta i la Universitat de Guwahati com a llibre de text el 1946 i el 1951 respectivament. Les seves altres obres inclouen Alakananda, Sopunar Sur (Melodia dels somnis), Porosh Moni, Yuga Devata (Hero of the Age), Shesh Puja (L'últim culte), Parijator Abhishek, Prahlad, Meghdut, Suravi, Rooprekha, Shantipath (Antologia d'assaig), Sheshor Sur (L'última melodia)[4][5] Smritir Tirtha (Biografia del seu pare), Biswadeepa (Una col·lecció de biografies de dones famoses), Eri oha Dinbur (Els dies passats, Autobiografia), Sardar Vallavbhai Patel són algunes de les seves obres biogràfiques.[6] Va tenir al seu crèdit un drama titulat Meerabai.
El 1950, va establir Sadou Asom Parijat Kanan que més tard esdevingué famosa com Moina Parijat, l'organització infantil d'Assam. Va ser la presidenta de la 23a sessió de Jorhat d’Assam Sahitya Sabha (Societat Literària d'Assam) el 1955.[7]
Va morir el 24 de desembre de 1977, però és recordada a la literatura assamesa per les últimes quatre línies del seu famós poema NaatGhar (El teatre).
.... Kun Kar Jogotor / Kun Kar Moromor / Chokur Chinaki Dudinor // Sasimor Rooprekha / Asimot Bur Jabo / Khohi Gole Jori Moromor (Qui és per a qui en aquest món / Qui està sota la cura de qui / Coneixements temporals, contactes directes amb aquests / / Contorns facials acotats / Que es dissolen en l'oblit infinit / Si el fil d'amor que els uneix es trenca.)
El Cotton College de Guwahati va batejar el seu alberg de noies com a "Padmashree Nalini Bala Devi Girls' Hostel" el 1986.[8] L'organització literària Sadou Asom Lekhika Samaroh Samiti ha publicat Mahasweta, sobre les seves obres.[9]
Obres
[modifica]- Sandhiyar Sur (Evening Melody, 1928)
- Sopunar Sur (Melodia dels somnis, 1943)
- Smritir Tirtha (Biografia, 1948)
- Paroshmoni (Touchstone, 1954)
- Jagriti (El despertar, 1962)
- Alakananda (1967)[4]
Premis i reconeixements
[modifica]Va ser guardonada amb el Premi Sahitya Akademi per la seva antologia de poesia Alakananda el 1968[10] i va concedir Padma Shri el 1957 pel Govern de l'Índia.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «An author & a trailblazer personality». The Telegraph, 09-02-2004 [Consulta: 18 setembre 2012].
- ↑ Das, p. 197
- ↑ «Còpia arxivada». Assam Tribune, 01-01-2009. Arxivat de l'original el 17 de gener 2013 [Consulta: 18 setembre 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Natrajan, p. 31
- ↑ 5,0 5,1 Barua, p. 15
- ↑ Barua, p. 20
- ↑ Presidents of Asam Sahitya Sabha since 1917 Arxivat 2013-01-29 a Wayback Machine. Asam_Sahitya_Sabha website.
- ↑ «cottoncollege.org.in». [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ «Celebrating womanhood». The Telegraph India, 19-10-2002 [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ «Sahitya Akademi Award year wise». Official listings, Sahitya Akademi website. Arxivat de l'original el 21 febrer 2014. [Consulta: 18 setembre 2012].
- ↑ «Padma Awards Directory (1954–2009)». Ministry of Home Affairs. Arxivat de l'original el 10 maig 2013.
Bibliografia
[modifica]- Das, Sisir Kumar. History of Indian Literature: 1911–1956: struggle for freedom: triumph and tragedy, Vol. 2. Sahitya Akademi, 1995. ISBN 978-81-7201-798-9.
- Nalini Natarajan; Emmanuel Sampath Nelson. Greenwood Publishing Group. Handbook of Twentieth-Century Literatures of India, 1996. ISBN 0313287783.
- Preeti Barua. Nalinibala Devi. Sahitya Akademi, 2000. ISBN 8126009160.