Paul Morand

Paul Morand

(1925)
Biografia
Naixement	(fr) Paul Émile Charles Ferdinand Morand 13 març 1888 8è districte de París (França)
Mort	23 juliol 1976 (88 anys) 15è districte de París (França)
Sepultura	Trieste
18è Seient 11 de l'Acadèmia Francesa
24 octubre 1968 – 23 juliol 1976 ← Maurice Garçon – Alain Peyrefitte →
Ambassador of France to Switzerland (en)
1944 – 1945 ← François Bard (en) – Henri Hoppenot →
Ambassador of France to Romania (en)
1942 – 1944 ← Jacques Truelle (en) – Roger Sarret →
Dades personals
Residència	avenue Charles-Floquet (1927–1976)
Nacionalitat	França
Formació	École Libre des Sciences Politiques Liceu Chaptal Collège Jules-Ferry (Paris, France) (en)
Activitat
Ocupació	Escriptor
Ocupador	Éditions Gallimard, editor Le Figaro, editor
Membre de	Acadèmia Francesa (1968–1976)
Gènere	Assaig, novel·la
Moviment	Hússars
Participà en
1940	Col·laboracionisme a França
Obra
Obres destacables Ouvert la Nuit (1924); L'Homme Pressé (1941); Hécate et ses chiens (1954); Venises (1971)
Localització dels arxius	Arxius Literaris Suïssos [ CH-000015-0: ALS-Morand]
Família
Cònjuge	Hélène Morand
Pare	Eugène Morand
Premis
Orde de la Francisca  Oficial de la Legió d'Honor

Paul Morand (París, 13 de març de 1888 - 24 de juliol de 1976) va ser un diplomàtic, novel·lista, dramaturg i poeta francès, considerat de «style moderne». Va ser membre de l'Acadèmia francesa.

Graduat de l'Institut d'Estudis Polítics de París (més conegut com a Ciències Po). Durant el període de preguerra, va escriure molts llibres curts que van destacar per l'elegància del seu estil,Va ser membre de l'Acadèmia francesa.

Va ser un graduat de l'Institut d'Estudis Polítics de París (més conegut com a Ciències Po). Durant el període de preguerra, va escriure molts llibres curts que van destacar per l'elegància del seu estil, concisió narrativa, i per l'observació de l'autor dels països que va visitar adit amb els seus punts de vista de la classe mitjana.

La reputació de Morand ha estat lligada a la seva actitud durant la Segona Guerra Mundial, per la seva col·laboració amb el Règim de Vichy i va ser un vocal antisemita. Quan va acabar la guerra, Morand va servir com a ambaixador a Berna, però el seu càrrec va ser revocat i es va exiliar a Suïssa.^[1]

• Fouquet ou Le Soleil offusqué, éditions Gallimard, París, 1961.
• Ouvert la nuit (1922)
• Fermé la nuit (1923)
• L'Europe galante
• Bucarest(1935)
• L'Homme pressé (1940)
• Venises (1970)
• Journal inutile (mémoires, en 2 volúmenes, 2002)
  • Rien que la terre,
  • Magie noire (1927),
  • Paris-Tombouctou,
  • New York (1929),
  • Champions du monde (1930),
  • Papiers d'identité (1930),
  • Air indien,
  • Londres,
  • Rococó,
  • La Route des Indes,
  • L'heure qu'il est, chroniques de cet infatigable voyageur.
• Le Dernier Jour de l'Inquisition,
• Le Flagellant de Séville,
• Le Coucou et le Roitelet,
• L'Eau sous les ponts,
• Hécate et ses chiens,
• La Folle amoureuse,
• Fin de siècle,(1957)
• Nouvelles d'une vie,
• Les Écarts amoureux

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Morand

• Bibliografia de l'Académie française Arxivat 2005-10-26 a Wayback Machine.
• Àlbum de cobertes de llibres de les seves obres
• Una bibliografia de la pàgina web de Història Francesa Arxivat 2006-11-23 a Wayback Machine.