Vés al contingut

Sania Nishtar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSania Nishtar
Imatge
(2012) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ur) ثانیہ نشتر Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Peshawar (Pakistan) Modifica el valor a Wikidata
FormacióKing's College de Londres
Khyber Medical College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócardiòloga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
23 gener 2013Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websanianishtar.info Modifica el valor a Wikidata
X: sanianishtar Instagram: sanianishtar Modifica el valor a Wikidata

Sania Nishtar (urdú: ثانیہ نشتر) (Peshawar, 16 de febrer de 1963), és una metgessa, cardiòloga, autora i activista pakistanesa, actual assistent especial per a la reducció de la pobresa i per la seguretat social del primer ministre del Pakistan, amb la condició de ministra federal i presidenta del BISP (Benazir Income Support Programme).[1] Prèviament, el 2013 va treballar al consell de ministres interí supervisant la salut pública, l'educació i la ciència.[2]

Nishtar va copresidir l'Alt Comissariat de l'OMS sobre malalties no transmissibles juntament amb els presidents de l'Uruguai, Finlàndia i Sri Lanka.[3] És membre del Consell de l'Agenda Mundial del Fòrum Econòmic Mundial sobre el futur de la salut[4] i co-dirigeix l'estudi global sobre la qualitat de l'assistència sanitària als països amb ingressos baixos i mitjans de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[5] A més, també presideix el Consell Assessor Internacional de l'Institut Internacional de les Nacions Unides per a la Salut Global[6] i és membre del Comitè assessor internacional sobre salut global del govern federal alemany.[7]

Nascuda a Peshawar, Nishtar va anar a l'escola de medicina del Khyber Medical College i es va ser la graduar amb les millors qualificacions de la promoció del 1986.[8] Va entrar al Col·legi de Metges i Cirurgians del Pakistan el 1991 després de completar la seva residència a l'Hospital Docent Khyber. Es va incorporar a l'Institut Pakistanès de Ciències Mèdiques com a cardiòloga el 1994 i va treballar amb l'Institut fins al 2007. Va deixar l'Institut per fer un any sabàtic dues vegades, primer el 1996 per anar al Guy's Hospital de Londres i, el 1999, per continuar el doctorat en medicina al King's College de Londres, que va obtenir el 2002.[9][10] Es va convertir en membre del Royal College of Physicians el 2005.[11] El 2019, el King's College de Londres li va atorgar el doctorat en ciències, Honoris Causa.[12]

El 1998 va fundar Heartfile, un grup de reflexió sobre polítiques de salut amb seu a Islamabad. Des del 2014, Nishtar és copresidenta de la Comissió de l'OMS per posar fi a l'obesitat infantil i també forma part del consell de l'Institut de Salut Global de la Universitat de les Nacions Unides.[13] Nishtar va ser la principal candidata a ser Directora General de l'Organització Mundial de la Salut, per ser elegida el maig de 2017.[14][15] Va formar part dels tres candidats preseleccionats a les eleccions celebrades el gener de 2017, però no va tenir èxit en les eleccions que es van celebrar el 23 de maig de 2017.[16][17]

És neta de Sardar Abdur Rab Nishtar, una figura important del moviment pakistanès.[18]

Educació

[modifica]

Nishtar es va graduar al Khyber Medical College amb la seva llicenciatura en medicina i la llicenciatura en cirurgia el 1986 i va ser la millor llicenciada de l'any. És becària del Royal College of Physicians i doctora del King's College de Londres. El 2019, el Kings College de Londres li va atorgar el doctorat en ciències, Honoris Causa.[12]

Carrera

[modifica]

Medicina

[modifica]

Després de diversos anys com a cardiòleg a l'Institut de Ciències Mèdiques del Pakistan, va fundar Heartfile el 1999, que ha passat d'una ONG[19] centrada en la informació sanitària a un grup de reflexió sobre polítiques sanitàries, centrat en problemes de sistemes de salut.

El 2007 va fundar Heartfile Health Financing, un programa per protegir els pacients pobres davant el progressiu empobriment mèdic.[20] [21] [22]

El programa va comptar amb l'ajut del Clinton Global Iniciative el 2008,[23] 2012,[24] i 2013.[25][26][27] També va fundar el Pakistan Health Forum, una plataforma de polítiques de la societat civil per a experts en salut on han contribuït activistes de la salut com Seth Berkley, Sir George Alleyne, Mark Dybul i Naresh Trehan, entre d'altres.

Política

[modifica]

El maig de 2019, Nishtar va ser nomenada ajudant del primer ministre Imran Khan per a la reducció de la pobresa i la millora de la seguretat social.[28] En aquest paper, lidera el llançament d'Ehsaas, un programa pioner d'alleugeriment de la pobresa i benestar del Pakistan que engloba més de 130 polítiques.[29]

Anteriorment, Nishtar va ser ministre federal al govern del Pakistan del primer ministre Mir Hazar Khan Khoso durant el govern provisional de 2013, a càrrec de Ciència i Tecnologia, Educació i Formació i Tecnologia de la Informació i Telcom.[30][31][32] També tenia responsabiltiats en salut.

Durant el seu mandat, Nishtar va ser clau en l'establiment del Ministeri de Salut del Pakistan,[33] que ella havia estat defensant. Al final del seu mandat, va publicar Handover Papers.[34][35][36] També es va negar a rebre pagaments i avantatges.[37] Les seves polítiques es van centrar en promoure el desenvolupament; en el sector de l'educació vincular el món acadèmic amb els empresaris, la indústria i les prioritats nacionals,[38][39][40][41][42] i al ministeri de Tecnologia i Innovació mitjançant l'ús del sector de les telecomunicacions per al desenvolupament.[43] Durant el seu mandat com a ministra, va imposar-se al primer ministre per revertir la decisió de desmantellar la cèl·lula de pòlio del primer ministre,[44][45][46][47] i també va salvar el govern del que hauria sembrat el desconcert en el vot electrònic.[48][49][50][51][52]

El 2015 va ser la candidata del govern del Pakistan per succeir a António Guterres com a alt comissari de les Nacions Unides per als refugiats; tot i que el lloc va ser finalmentper a Filippo Grandi d'Itàlia.[53]

Nishtar ha estat la candidata del Pakistan per succeir Margaret Chan com a directora general de l'OMS.[54] L'abril de 2016, l'Organització de Cooperació Islàmica, que té 57 estats membres i que pretén ser la veu dels musulmans, va "acollir amb satisfacció" la candidatura de Nishtar.

Sania Nishtar va ser una de les dues candidatures preferides a les eleccions preseleccionades del gener del 2017, on va obtenir 28 de 34 vots. Es va classificar per ser un dels tres nominats oficials per l'OMS.[16][17][55]

La seva candidatura va rebre un ampli suport des del Pakistan, del govern,[56][57] de la societat civil[58][59] i de grups de dones.[60] Molts pakistanesos destacats van donar-li suport, com Sharmeen Obaid-Chinoy, cineasta guanyadora de l'Oscar del Pakistan.[61] Experts internacionals van destacar els seus mèrits a la revista The Lancet.[62] Va rebre el fort suport de persones com George Alleyne, la princesa Dina Mired de Jordània,[63] i Musimbi Kanyoro.[64] Es van destacar diversos aspectes de la seva vida professional. Robert i Ruth Bonita van explicar per què era la candidata adequada que descrivia les seves credencials en salut.[65] Veus d'Amèrica Llatina va donar suport a la seva formació en la societat civil.[66] Altres li van donar suport per ser reformista i tenir el suport de la societat civil, l'experiència ministerial i multilateral,[67] i d'altres van emfatitzar les seves credencials de responsabilitat.[68] Altres punts de vista van donar suport als tres candidats en diferents graus.[69][70]

Sania Nishtar va destacar la necessitat de transparència i rendició de comptes durant la seva campanya electoral,[71] i va rebre el sobrenom de "fabricant de canvis".[72] Va ser derrotada per Tedros Adanhom Ghebreusus a les eleccions finals del maig de 2017. La seva derrota va decebre a pakistanesos,[73] però la seva conducta ètica durant les eleccions i el prestigi que va aportar per al Pakistan van ser àmpliament aclamats.[74][75][76]

Promoció de la pau

[modifica]

Nishtar va ser la presidenta del Comitè de Salut de la iniciativa Aman ki Asha,[77] una campanya per la pau entre l'Índia i el Pakistan, per a la qual va convocar diverses reunions i va negociar declaracions.[78][79] Com a membre del Capítol pakistanès de Partners for a New Beginning, Aspen Institute,[80][81] i membre del Global Advisory Council de la Pakistan American Foundation[82] i de la US-Muslim Engagement Initiative[83] ha defensat un compromís més ampli entre els Estats Units i el Pakistan per millorar els resultats socials.

Activisme

[modifica]

L'àmbit de treball de Nishtar se centra en la governança del sector sanitari. Això es va visualitzar públicament amb el seu posicionament davant qüestions com un escàndol de drogues falses,[84][85][86][87] l'abolició del Ministeri de Salut,[87] o la incapacitat del país per erradicar la poliomielitis.[88] També ha participat de manera voluntària en el reforç dels sistemes de salut al seu país i ha dedicat el seu temps a treballar per poder signat dos protocols d'acord amb el Ministeri de Salut del Pakistan. Va ser autora del primer compendi d'estadístiques de salut del Pakistan i del primer pla nacional de salut pública del país per a malalties no transmissibles.[89] El llibre de Nishtar Choked Pipes, una anàlisi dels sistemes de salut pakistanesos, es va convertir en el referent per la política sanitària del país. És membre de diverses iniciatives de salut al Pakistan.[90] A través dels seus escrits s'ha convertit en una defensora de les reformes de governança al Pakistan i forma part de diverses juntes i iniciatives nacionals i internacionals, que tenen com a objectiu millorar la governança del país, com l'Institut Pakistan per al Desenvolupament Legislatiu i la Transparència.[91] Va ser membre de l'Asia Society Task Force a Pakistan 2020,[92] i anteriorment va ser directora de la IESCO.[93] També forma part del Consell Consultiu Econòmic del Pakistan,[94] i és la presidenta del Comitè de direcció de la visió nacional del Pakistan per a l'atenció quirúrgica.

Nishtar ha col·laborat amb diverses agències internacionals. Ha estat assessora temporal de l'Organització Mundial de la Salut.[95][96] El 2020 Nishtar té diversos càrrecs en diversos àmbits relacionats amb la salut. És membre del consell de l'Aliança de l'OMS per a la investigació de sistemes i polítiques de salut (AHPSR),[97] copresidenta de la Comissió de l'OMS per posar fi a l'obesitat infantil,[98] i membre del consell editorial de l'Eastern Mediterranean Health Journal.[99] També és membre del consell del Fòrum Econòmic Mundial,[100][101] forma part del patronat de la Iniciativa Health Global Challenge i membre del grup principal del Moviment per a la nutrició, un càrrec pel qual va ser nomenada per Ban Ki-moon el 2016.[102] Forma part del consell assessor en salut global de la revista The Lancet[103] i del consell editorial del Journal of Pharmaceutical Policy and Practice.[104]

També és membre de la Comissió de Salut Planetària de la Fundació Lancet i Rockefeller[105] i de la Comissió de Dolors i Cures Pal·liatives de Lancet i Harvard.[106] És membre del Comitè de Direcció del Simposi de Mercats Emergents,[107] que és una iniciativa del Green Templeton College de la Universitat d'Oxford. També és membre del Consell de l'Institut Internacional de la Salut Global de la Universitat de les Nacions Unides.[108]

Nishtar també va participar anteriorment en diversos fòrums. El 2015 i 2016 va ser membre del consell de Gavi, la Vaccine Alliance,[109] de la Unió Internacional per a la Promoció de la Salut,[110] la World Heart Federation (WHF), i entre el 2003 i el 2006 va ser presidenta del consell assessor de la Fundació WHF.[111]

Va presidir la campanya del Dia Mundial del Cor en els seus anys fundacionals,[112][113] la campanya "Go Red for Women" el 2004,[114] i el Panell d'Experts sobre Dones i Malalties del Cor des del 2007 en endavant.[115] Anteriorment, també va formar part de la Iniciativa de Lideratge Ministerial per a la Salut Global[116] i va formar part del Grup de Treball sobre el Sector Privat en Sistemes de Salut creat per Results for Development i la Fundació Rockefeller.

Ha participat en diverses declaracions sanitàries mundials. Va ser membre del comitè de redacció de la Declaració de Moscou sobre les MNT el 2011.[117] Va presidir el comitè de redacció de la Declaració de Venècia de l'OMS sobre iniciatives i sistemes de salut globals en salut el 2009.[118] També va ser membre dels consells consultius internacionals de la Declaració d'Osaka[119] i de la Declaració de Victoria sobre malalties cardiovasculars.[120]

Nishtar és una ponent habitual en reunions internacionals i parla en fòrums com Davos.[121] També ha estat convidada com a líder de pensament a les agències de les Nacions Unides.[122] Ha estat als comitès organitzadors de diverses conferències internacionals.[123][124]

Publicacions

[modifica]

Va publicar el llibre Choked Pipes amb l'editorial Oxford University Press el 2010.[125] El llibre va rebre crítiques a The Lancet,[126] el Butlletí de l'OMS[127] i altres publicacions periòdiques,[128][129] i es va publicar a diverses ciutats.[130] També ha estat autora del llibre Chapters i col·labora regularment a The News International[131] i al Huffington Post. Ha col·laborat al Wall Street Journal,[132] al Project Syndicate[88] i al Pakistan Lancet Series el 2013.[133][134]

Selecció de publicacions:

  • Nishtar, Sania. «68». A: To Save Humanity. US: Oxford University Press, 29 maig 2015. ISBN 9780190221546 [Consulta: 11 maig 2016]. 
  • Nishtar, Sania. Choked Pipes: Reforming Pakistan's Mixed Health System, 2010. ISBN 978-0-19-547969-0. 
  • Nishtar S. Prevention of Coronary Heart Disease in South Asia. Heartfile and SAARC Cardiac Society. ISBN 969-8651-00-4. Islamabad, Pakistan.
  • Nishtar S. Public-Private Partnerships in the health sector – a call to action. The Commonwealth Health Ministers Book; 2007.[135]

Premis

[modifica]

Nishtar va rebre el premi Sitara-i-Imtiaz (Estrella d'Excel·lència) del Pakistan (atorgat pel president del Pakistan),[136] l'European Societies Population Science Award i el Primer Premi a la Innovació Global de la Fundació Rockefeller.[137][138] Va ser ingressada al Saló de la Fama de la Missió Mèdica a Toledo, a Ohio, el 2011.[139][140]

A principis de 2014, va formar part de la llista de les 20 dones més influents de la ciència del món islàmic en reconeixement a les seves contribucions de defensa de la política.[141]

El 2019, la seva alma mater Kings College li va atorgar el Doctorat en Ciències, Honoris Causa.[12] Nishtar figurava a la llista de les 100 Dones de la BBC anunciades el 23 de novembre de 2020.[142]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kundi, Imran Ali. «Dr Sania Nishter appointed as BISP chairperson». The Nation. Arxivat de l'original el 2018-11-23. [Consulta: 1r desembre 2020].
  2. ↑ «Pakistan' US agree to boost ties in health sector». Radio Pakistan, 22-05-2013 [Consulta: 1r desembre 2020]. Arxivat 1 de gener 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-01-01. [Consulta: 1r desembre 2020].
  3. ↑ «WHO Independent High-level Commission on NCDs» (en anglès britànic). [Consulta: 26 octubre 2018].
  4. ↑ «Global Future Council on Health and Healthcare». [Consulta: 26 octubre 2018].
  5. ↑ «Crossing the Global Quality Chasm: Improving Health Care Worldwide : Health and Medicine Division» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2018].
  6. ↑ «The Team - International Institute for Global Health» (en anglès). Arxivat de l'original el 2023-05-06. [Consulta: 26 octubre 2018].
  7. ↑ «Four new members complete the International Advisory Board on Global Health» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-10-27. [Consulta: 26 octubre 2018].
  8. ↑ «Sania Nishtar - The Rockefeller Foundation» (en anglès). The Rockefeller Foundation [Consulta: 23 octubre 2018]. Arxivat 2018-10-23 a Wayback Machine.
  9. ↑ «All stories / articles Dr Sania Nishtar». Thenews.com.pk. [Consulta: 13 febrer 2014].
  10. ↑ Nishtar, Sania. Choked Pipes: Reforming Pakistan's Mixed Health System, 2010. ISBN 978-0-19-547969-0. 
  11. ↑ Group, British Medical Journal Publishing «Sania Nishtar: Acting with intent» (en anglès). BMJ, 361, 16-05-2018, pàg. k1781. DOI: 10.1136/bmj.k1781. ISSN: 0959-8138.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «King's celebrates its new honorary graduates» (en anglès britànic). [Consulta: 28 gener 2020].
  13. ↑ «Dr Sania Nishtar: in the run for the top UN refugee post». Dawn.com, 10-11-2015. [Consulta: 12 febrer 2016].
  14. ↑ «Sania Nishtar» (en anglès britànic). [Consulta: 28 gener 2020].
  15. ↑ Merelli, Annalisa. «World Health Organization chief candidates Sania Nishtar, Tedros Adhanom Ghebreyesus, and David Nabarro face different treatment». Quartz, 11-04-2017. [Consulta: 20 maig 2017].
  16. ↑ 16,0 16,1 Gulland, Anne «Three shortlisted candidates bid to lead WHO». BMJ, 356, 2017, pàg. j478. DOI: 10.1136/bmj.j478. PMID: 28130245.
  17. ↑ 17,0 17,1 Kupferschmidt, Kai «Meet the three people who hope to lead WHO in the Trump era». Science, 2017. DOI: 10.1126/science.aal0662.
  18. ↑ [enllaç sense format] https://nation.com.pk/11-Oct-2008/pm-meets-nishtars-grand-daughter
  19. ↑ Nishtar, Sania; Mirza, Yasir Abbas; Jehan, Saulat; Hadi, Yasmin; Badar, Asma; Yusuf, Shazia; Shahab, Saqib «Newspaper Articles as a Tool for Cardiovascular Prevention Programs in a Developing Country». Journal of Health Communication, 9, 4, 2004, pàg. 355–69. DOI: 10.1080/10810730490468603. PMID: 15371087.
  20. ↑ Feinmann, J. «Heartfile: Using technology to get healthcare funding to poor patients in Pakistan». BMJ, 345, 2012, pàg. e5156. DOI: 10.1136/bmj.e5156. PMID: 22872712.
  21. ↑ Nishtar, Sania; Faraz Khalid; Anis Kazi; Naheed Batool; Andleeb Ikram; Ihtiram ul Haque Khattak; Qazi Asmat Isa. Draft Background Paper 26 – Striving to achieve health equity in Pakistan. World Health Organization, octubre 2011 [Consulta: 13 febrer 2014]. 
  22. ↑ Nishtar, Sania; Faraz Khalid, Andleeb Ikram, Anis Kazi, Yasir Abbas Mirza, Ihtiram ul Haq Khattak, Ahmed Javad, Haamid Jaffer, Karl Brown and Tariq Badsha. Protecting the poor against health impoverishment in Pakistan: proof of concept of the potential within innovative web and mobile phone technologies. World Health Organization, 2010 [Consulta: 13 febrer 2014]. 
  23. ↑ «Using Technology to Promote Equity in Health Financing, 2008». Clinton Global Initiative. Clinton Global Initiative. [Consulta: 13 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
  24. ↑ «mHealth to Address NCDs: Heartfile Health Financing, 2012». Clinton Global Initiative. [Consulta: 13 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
  25. ↑ «Systems of Change: Mobilizing Medical Resources for Pakistan, 2013». Clinton Global Initiative. Clinton Global Initiative. [Consulta: 13 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
  26. ↑ «mHealth to Address NCDs: Heartfile Health Financing – CGI 2012 Commitment Announcement». Clinton Global Initiative. Clinton Global Initiative, 06-10-2012. [Consulta: 13 febrer 2014].
  27. ↑ «mHealth to Address NCDs – Heartfile Health Financing – Heartfile». Clinton Global Initiative. Clinton Global Initiative, 24-09-2013. [Consulta: 13 febrer 2014].
  28. ↑ Dawn.com, Tahir Sherani |. «PM Imran appoints Dr Sania Nishtar special assistant with status of federal minister» (en anglès), 15-05-2019. [Consulta: 4 febrer 2020].
  29. ↑ «Ehsaas». [Consulta: 4 febrer 2020].
  30. ↑ Report, Staff «Interim federal ministers assigned portfolios». Pakistan Today, 03-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  31. ↑ Ghumman, Khawar «Portfolios allotted: Surprise addition likely in caretaker cabinet». DAWN.com, 04-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  32. ↑ «Portfolios allocation today». The Nation, 03-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  33. ↑ Maqbool, Shahina «PM consolidates health functions under renamed division». The News (Pakistan), 06-05-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  34. ↑ «The caretaker's unusual gift». Thenews.com.pk. Arxivat de l'original el 10 de juny 2015. [Consulta: 13 febrer 2014].
  35. ↑ Gauhar, Saniyya «interview: "Transparency in decision-making and accountability of actions are crucial"». The News (Pakistan), 21-07-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  36. ↑ Nishtar, Sania «Ministers and accountability». The News (Pakistan), 21-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  37. ↑ NNI, * «Education minister's noble precedent: refuses pay and perks». The News (Pakistan), 05-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  38. ↑ «Tremendous improvements in educational institutions». Pakobserver.net, 19-05-2013. Arxivat de l'original el 1 gener 2014. [Consulta: 13 febrer 2014].
  39. ↑ «Sania emphasises paradigm shift to market-based research». thenews.com.pk, 19-05-2013 [Consulta: 13 febrer 2014].
  40. ↑ «Nishtar lauds HEC's efforts and accomplishments». Pakistan Today, 18-05-2013 [Consulta: 13 febrer 2014].
  41. ↑ «Research & development is imperative to determine our future line of action: Sania Nishtar». Sananews.net. [Consulta: 13 febrer 2014].
  42. ↑ Correspondent, Our «The future of research: 'Strengthening the industry-academia nexus key to achieving socioeconomic progress'». The Express Tribune, 19-05-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  43. ↑ Reporter, Staff «Telecom sector is playing a very crucial role: Nishtar». Pakistan Observer, 18-05-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  44. ↑ Maqbool, Shahina «Dissolution of PM's Cell to paralyse polio programme». The News (Pakistan), 31-05-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  45. ↑ Maqbool, Shahina «PM's Polio Cell stands restored». The News (Pakistan), 03-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  46. ↑ Khan, Sumera «Eradication efforts: Khoso restores polio cell at PM Secretariat». The Express Tribune, 03-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  47. ↑ Reporter, Staff «Khoso restores polio cell». The Nation, 03-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  48. ↑ Siddiqui, Salman «Pakistan govt exploring overseas ballot options». Gulf Times, 01-05-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  49. ↑ Khan, Afzal «Voting right to overseas Pakistanis impossible». Khaleej Times, 26-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
  50. ↑ Raja, Mudassir «E-voting: Govt shows inability to hold overseas vote». The Express Tribune, 25-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  51. ↑ Report, Recorder «Voting rights of overseas Pakistanis: deploying e-voting system difficult, Centre tells Supreme Court». Business Recorder, 25-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014]. Arxivat 1 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-10-01. [Consulta: 1r desembre 2020].
  52. ↑ «SC seeks govt stance on expats' right to vote». The News (Pakistan), 25-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  53. ↑ UN appoints Filippo Grandi as next high commissioner for refugees The Guardian, 12 novembre 2015.
  54. ↑ Natalie Huet and Carmen Paun (1 juny 2016), Africa eyes WHO opening Politico Europe.
  55. ↑ Maqbool, Shahina «Dr Sania inches closer to heading World Health Organization». The News International, 26-01-2017.
  56. ↑ «Pakistan nominates former Health Minister for WHO top post». Gulf News, 24-09-2016.
  57. ↑ Raheem, Ejaz «Pakistani doctor vying for the top WHO job has merit». Gulf Times, 05-05-2017.
  58. ↑ Maqbool, Shahina «Why I'm backing Dr Sania Nishtar». The News International, 20-05-2017.
  59. ↑ Costello, Victoria. «Opinion: Who should lead WHO (pt 2 of 3)? Why I support Pakistan's "Great Reformer"», 17-04-2017. Arxivat de l'original el 13 d’octubre 2018.
  60. ↑ «Pakistan calls upon women of the world to support Sania Nishtar's candidacy for DG WHO». ARY Digital, 18-05-2017.
  61. ↑ Chinoy-Obaid, Sharmeen. «Filming The Challenges And Changes In The Battle For Gender Equality», 18-05-2017.
  62. ↑ Alleyne, George; Cooper, Cary; Puska, Pekka; Beaglehole, Robert; Bonita, Ruth; Kalache, Alexandre; Jama, Mohamed Abdi; Minhas, Fareed; Shera, Samad «Sania Nishtar is the health leader that the world needs». The Lancet, 389, 10084, 2017, pàg. e7–e8. DOI: 10.1016/s0140-6736(17)31356-9. PMID: 28528755.
  63. ↑ Mired, Princess Dina. «Taking the fight to cancer, other diseases essential», 13-05-2017.
  64. ↑ Kanyoro, Musimbi. «Prioritizing gender equality at the UN», 18-05-2017.
  65. ↑ Ruth Bonita and Robert Beaglehole. «Future of Health: A Call for Leadership from the Western Pacific Region», 18-04-2017.
  66. ↑ Champagne, Beatriz «Commentary: The future of the WHO: A call for leadership from Latin America and the Caribbean». The Caribbean News, 01-04-2017. Arxivat 7 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  67. ↑ Ralston, Johanna. «Health leadership in a multipolar world: A view from Europe», 09-05-2017.
  68. ↑ «DRC Ebola outbreak: Lessons from West Africa – Vanguard News». Vanguard News, 17-05-2017 [Consulta: 7 agost 2017].
  69. ↑ Abdi Jama, Mohamed. «As member-states elect the next WHO leader», 19-04-2017.
  70. ↑ Guo, Grace «Can Pakistan's Health Star Turn the WHO Around?». The Diplomat, 15-03-2017.
  71. ↑ «Sania Nishtar: Delivering the WHO that we need», 19-05-2017. [Consulta: 7 agost 2017].
  72. ↑ «The Changemaker: WHO DG Candidate Sania Nishtar's Q&A, Part I». Global Health NOW [Consulta: 7 agost 2017].
  73. ↑ «WHO leadership defeat: Islamabad did all it could for Sania Nishtar». The Nation [Consulta: 7 agost 2017].
  74. ↑ «Tribute to Sania Nishtar's fight». [Consulta: 7 agost 2017].
  75. ↑ «Thank you, Dr Nishtar – The Express Tribune». The Express Tribune, 30-05-2017 [Consulta: 7 agost 2017].
  76. ↑ «DailyTimes | Dr Sania Nishtar — a public health role model», 05-06-2017. [Consulta: 7 agost 2017].
  77. ↑ «Heart, health, youth and more». Amankiasha.com. Arxivat de l'original el 1 de gener 2014. [Consulta: 13 febrer 2014].
  78. ↑ *, * «Aman Ki Asha Indo-Pak health committees debut meet». The News (Pakistan), 31-07-2011 [Consulta: 18 febrer 2014].
  79. ↑ *, * «2nd Indo-Pak Business meeting Lahore Declaration of Aman ki Asha conference». The News (Pakistan), 22-05-2012 [Consulta: 18 febrer 2014].
  80. ↑ «PNB Pakistan Local Chapter». The Aspen Institute – Policy Work – New Beginning. The Aspen Institute. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 18 febrer 2014].
  81. ↑ «Reproductive Health Task Force – Sania Nishtar». Ministerial Leadership Initiative for Global Health. Ministerial Leadership Initiative for Global Health. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2018. [Consulta: 18 febrer 2014].
  82. ↑ «Global Advisory Council». American Pakistan Foundation. American Pakistan Foundation. [Consulta: 18 febrer 2014].
  83. ↑ «About the Initiative». U.S. – Muslim Engagement Project. U.S. – Muslim Engagement Project. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 18 febrer 2014].
  84. ↑ Nishtar, Sania «Politics of health reform – Governance (Part 1)». The News (Pakistan), 22-05-2010 [Consulta: 17 febrer 2014].
  85. ↑ «DRA: a case for hope – Dr Sania Nishtar». Thenews.com.pk. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2014. [Consulta: 13 febrer 2014].
  86. ↑ Nishtar, Sania «Drug regulation and beyond». The News (Pakistan), 25-06-2011 [Consulta: 17 febrer 2014].
  87. ↑ 87,0 87,1 Nishtar, Sania; Mehboob, Ahmed Bilal «Pakistan prepares to abolish Ministry of Health». The Lancet, 378, 9792, 2011, pàg. 648–649. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)60606-5. PMID: 21549420.
  88. ↑ 88,0 88,1 Nishtar, Sania. «Pakistan's Polio Tipping Point». Project Syndicate. Project Syndicate, 14-02-2013. [Consulta: 17 febrer 2014].
  89. ↑ Nishtar, S «The National Action Plan for the Prevention and Control of Non-communicable Diseases and Health Promotion in Pakistan—Prelude and finale». Journal of the Pakistan Medical Association, 54, 12 Suppl 3, 2004, pàg. S1–8. PMID: 15745321.
  90. ↑ Nishtar, Sania. «Choked Pipes: Reforming Pakistan's Mixed Health System». Oxford University Press. Oxford University Press. [Consulta: 17 febrer 2014].
  91. ↑ PILDAT. «About PILDAT – Board of Directors». Pakistan Institute of Legislative Development and Transparency. Pakistan Institute of Legislative Development and Transparency. Arxivat de l'original el 5 de març 2018. [Consulta: 17 febrer 2014].
  92. ↑ Society, Asia. «Pakistan 2020: A Vision for Building a Better Future». Asia Society. Asia Society. [Consulta: 17 febrer 2014].
  93. ↑ Business Week, Bloomberg. «Sania Nishtar: Executive Profile & Biography». Bloomberg Business Week – Electric Utilities Company – Overview of Islamabad Electric Supply Company Limited. Bloomberg Business Week. [Consulta: 17 febrer 2014].
  94. ↑ Government, Pakistan «Dar reconstitutes economic advisory council». The Express Tribune, 24-12-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  95. ↑ Bauman, A; Schoeppe, S; Lewicka, M «Review of Best Practice in Interventions to Promote Physical Activity in Developing Countries». Background Document Prepared for the WHO Workshop on Physical Activity and Public Health, pàg. 103, 112 [Consulta: 18 febrer 2014].
  96. ↑ Evans, Tim; Atun, Rifat; Chen, Lincoln; Etienne, Carissa F.; Mora, Julio Frenk; Gallin, Elaine K.; Horton, Richard; Low-Beer, Daniel; Ndumbe, Peter; Nishtar, Sania; Reddy, K. Srinath; Salama, Peter; Takemi, Keizo «Scaling up research and learning for health systems: now is the time». Report of a High Level Task Force, Presented and Endorsed at the Global Ministerial Forum on Research for Health 2008, Bamako, Mali, 2009 [Consulta: 18 febrer 2014].
  97. ↑ «The Members». Alliance for Health Policy and Systems Research. World Health Organization. [Consulta: 18 febrer 2014].
  98. ↑ «Global Strategy on Diet, Physical Activity and Health – Dr Sania Nishtar». World Health Organization. [Consulta: 13 juny 2014].
  99. ↑ «Eastern Mediterranean Health Journal: Editorial members». World Health Organization – Regional Office for the Eastern Mediterranean. World Health Organization. [Consulta: 20 febrer 2014].
  100. ↑ «Sania Nishtar». Global Agenda Council on Well-being & Mental Health. World Economic Forum. [Consulta: 18 febrer 2014].
  101. ↑ Moussa, Amr «Religion comes to Davos forum». Associated Press, 25-01-2013 [Consulta: 18 febrer 2014]. Arxivat 1 de gener 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-01-01. [Consulta: 1r desembre 2020].
  102. ↑ Secretary-General Appoints 29 Global Leaders to Spearhead Fight against Malnutrition United Nations, press release of 21 setembre 2016.
  103. ↑ «The Lancet Global Health: International Advisory Board». The Lancet Global Health. The Lancet. [Consulta: 20 febrer 2014].
  104. ↑ «Journal of Pharmaceutical Policy and Practice – Journal Editors Profile: Sania Nishtar». Journal of Pharmaceutical Policy and Practice. Journal of Pharmaceutical Policy and Practice. [Consulta: 20 febrer 2014].
  105. ↑ «The Rockefeller Foundation – Planetary Health». The Rockefeller Foundation. The Rockefeller Foundation. Arxivat de l'original el 23 d’agost 2016. [Consulta: 11 maig 2016].
  106. ↑ «Harvard Global Equity Initiative – Lancet Commission on Global Access to Palliative Care and Pain Control». Harvard Global Equity Initiative. Harvard Global Equity Initiative. [Consulta: 11 maig 2016].[Enllaç no actiu]
  107. ↑ «Human Welfare in Emerging Markets – Governance». The Emerging Markets Symposium. The Emerging Markets Symposium. Arxivat de l'original el 26 de maig 2020. [Consulta: 11 maig 2016].
  108. ↑ «The Team – International Institute for Global Health». UNU International Institute for Global Health. UNU International Institute for Global Health. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2016. [Consulta: 11 maig 2016].
  109. ↑ «Gavi, the Vaccine Alliance – Board members». Gavi, the Vaccine Alliance. Gavi, the Vaccine Alliance. [Consulta: 11 maig 2016].
  110. ↑ «International Union for Health Promotion and Education - IUHPE». Arxivat de l'original el 2020-12-17. [Consulta: 1r desembre 2020].
  111. ↑ «CARDIOVASCULAR DISEASE AND OTHER CHRONIC DISEASES VIRTUALLY ABSENT FROM CLINTON GLOBAL INITIATIVE AGENDA». World Heart Federation. World Heart Federation. Arxivat de l'original el 5 de març 2016. [Consulta: 20 febrer 2014].
  112. ↑ «Biography – Chair, Women's Expert Panel, Sania Nishtar». World Heart Federation. World Heart Federation. Arxivat de l'original el 1 de gener 2014. [Consulta: 20 febrer 2014].
  113. ↑ Bayes De Luna, A.; Tse, TF; De Figueiredo, MB; Maranhão, M; Voûte, J; Nishtar, S; Fuster, V; Poole-Wilson, P; World Heart, Federation «World Heart Day: A World Heart Federation Enterprise Promoting the Prevention of Heart Disease and Stroke Across the World». Circulation, 108, 9, 2003, pàg. 1038–40. DOI: 10.1161/01.CIR.0000089504.27796.2C. PMID: 12952824.
  114. ↑ Mitchell, Gareth «Nature Clinical Practice Cardiovascular Medicine – World Heart Day Podcast». Nature, 22-09-2006 [Consulta: 20 febrer 2014].
  115. ↑ «Go Red for Women in Pakistan». World Heart Federation. World Heart Federation. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2016. [Consulta: 20 febrer 2014].
  116. ↑ «Women's Expert Panel». World Heart Federation. World Heart Federation. Arxivat de l'original el 5 de març 2016. [Consulta: 20 febrer 2014].
  117. ↑ «The Role of the Private Sector in Health Systems – Challenges and Opportunities». The Rockefeller Foundation p. 4. The Rockefeller Foundation. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2010. [Consulta: 20 febrer 2014].
  118. ↑ Atun, Rifat; Dybul, Mark; Evans, Tim; Kim, Jim Yong; Moatti, Jean-Paul; Nishtar, Sania; Russell, Asia «Venice Statement on global health initiatives and health systems». The Lancet, 374, 9692, 2009, pàg. 783–784. DOI: 10.1016/S0140-6736(09)61588-9. PMID: 19733777.
  119. ↑ The Osaka Declaration : health, economics and political action: stemming the global tide of cardiovascular disease, 2002, p. 6. 
  120. ↑ «THE 2000 VICTORIA DECLARATION ON WOMEN, HEART DISEASES AND STROKE». Declaration of the Advisory Board of the First International Conference on Women, Heart Disease and Stroke (Victoria, Canada) maig 8–10, 2000, pàg. vii [Consulta: 20 febrer 2014].
  121. ↑ «Davos Debates in Abu Dhabi 2011 – Sania Nishtar». YouTube – The Davos Question channel. World Economic Forum, 10-10-2011. [Consulta: 20 febrer 2014].
  122. ↑ «Global Preparatory Meeting: Science, Technology and Innovation: 2013 High-level Segment Biographies». United Nations p. 14. United Nations Economic and Social Council. [Consulta: 20 febrer 2014].
  123. ↑ «International Advisory Panel». World Health Summit Daily Newsletter, 3, 11-04-2013, pàg. 8. Arxivat de l'original el 1 de gener 2014 [Consulta: 20 febrer 2014]. Arxivat 1 de gener 2014 a Wayback Machine.
  124. ↑ Report of the Mega Country Health Promotion Network Meeting on Diet, Physical Activity and Tobacco ( PDF). World Health Organization – Department of Noncommunicable Disease Prevention and Health Promotion, p. 6, 26, 28. 
  125. ↑ «Choked Pipes – Sania Nishtar – Oxford University Press». Oxford University Press. Oxford University Press. [Consulta: 21 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
  126. ↑ Ebrahim, Shah «Choking on corruption—reforming Pakistan's health system». The Lancet, 376, 9748, 2010, pàg. 1213–1214. DOI: 10.1016/S0140-6736(10)61865-X.
  127. ↑ Nishtar, Sania. «Choked pipes: reforming Pakistan's mixed health system». Bulletin of the World Health Organization. World Health Organization. [Consulta: 17 febrer 2014].
  128. ↑ Nishtar, Sania. «Choked Pipes: Reforming Pakistan's Mixed Health System». Journal of Pakistan Medical Association. Journal of Pakistan Medical Association, 04-04-2010. Arxivat de l'original el 1 de gener 2014. [Consulta: 17 febrer 2014].
  129. ↑ Gauhar, Mashaal «Choked Pipes – book review Blue Chip Magazine». Blue Chip Magazine, 05-06-2013 [Consulta: 21 febrer 2014].
  130. ↑ Rizvi, Andaleeb «'Choked Pipes' for describing the health system». Daily Times, 05-05-2010 [Consulta: 21 febrer 2014]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r desembre 2020].
  131. ↑ «All stories / articles by Dr Sania Nishtar». The News (Pakistan) [Consulta: 21 febrer 2014].
  132. ↑ Nishtar, Sania. «Pakistan and Polio». Huffington Post Blog. Huffington Post, 11-05-2011. [Consulta: 17 febrer 2014].
  133. ↑ «Health Transitions in Pakistan». The Lancet. The Lancet, 17-05-2013. [Consulta: 21 febrer 2014].
  134. ↑ Horton, Richard «Pakistan: Health is an opportunity to be seized». The Lancet, 381, 9884, 2013, pàg. 2137–2138. DOI: 10.1016/S0140-6736(13)60946-0. PMID: 23684251.
  135. ↑ «Commonwealth Secretariat – New publication: 'Commonwealth Health Ministers Book 2007'». Secretariat.thecommonwealth.org. [Consulta: 13 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
  136. ↑ «Profile of Sania Nishtar on NCD Alliance website» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2018].
  137. ↑ «Grants | Centennial». Centennial.rockefellerfoundation.org. Arxivat de l'original el 3 de maig 2012. [Consulta: 13 febrer 2014].
  138. ↑ «Sania Nishtar: 100 Years of Innovation | Centennial». Centennial.rockefellerfoundation.org. Arxivat de l'original el 27 d’abril 2012. [Consulta: 13 febrer 2014].
  139. ↑ «The Medical Mission Hall of Fame Foundation». The Medical Mission Hall of Fame Foundation, 09-04-2011. Arxivat de l'original el 1 de gener 2014. [Consulta: 13 febrer 2014].
  140. ↑ «The Medical Mission Hall of Fame Foundation». The Medical Mission Hall of Fame Foundation. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2014. [Consulta: 13 febrer 2014].
  141. ↑ «Muslim-Science.Com's List of Twenty Most Influential Women in Science in the Islamic World». Muslim-Science.Com, 13-01-2014. [Consulta: 13 febrer 2014].
  142. ↑ «BBC 100 Women 2020: Who is on the list this year?» (en anglès). BBC News, 23-11-2020 [Consulta: 23 novembre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sania_Nishtar&oldid=33764958»