Vernor Vinge

Vernor Vinge

Biografia
Naixement	(en) Vernor Steffen Vinge 2 octubre 1944 Waukesha (Wisconsin)
Mort	20 març 2024 (79 anys) La Jolla (Califòrnia)
Professor emèrit
Nomenat per: Universitat Estatal de San Diego
Dades personals
Formació	Universitat de Califòrnia a San Diego - matemàtiques Universitat Estatal de Michigan - Graduat en Ciències Universitat de Califòrnia a San Diego - Master of Arts Universitat Estatal de San Diego
Director de tesi	Stefan Warschawski
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, ciències de la computació i literatura de ciència ficció
Ocupació	matemàtic, escriptor, escriptor de ciència-ficció, novel·lista, informàtic, professor d'universitat
Activitat	1966 - 2011
Ocupador	Universitat Estatal de San Diego (1972–2000)
Gènere	Ciència-ficció
Obra
Obres destacables (1981) Noms vertaders (1992) Un foc sobre l'abisme
Família
Cònjuge	Joan D. Vinge (1972–1979), divorci
Cronologia
1983	singularitat tecnològica
Premis
(2007)  Premi Locus a la millor novel·la de ciència-ficció, per l'obra Més enllà de l'arc de Sant Martí (2007)  Premi Hugo a la millor novel·la, per l'obra Més enllà de l'arc de Sant Martí (2004)  premi Kurd Lasswitz a la millor novel·la estrangera, per l'obra Una profunditat al cel (2004)  Premi Locus a la millor novel·la curta, per l'obra El monstre de les galetes (2004)  Premi Hugo a la millor novel·la curta, per l'obra El monstre de les galetes (2002)  Premi Hugo a la millor novel·la curta, per l'obra Fast Times at Fairmont High (en) (2000)  Premi Hugo a la millor novel·la, per l'obra Una profunditat al cel (2000)  Premi Prometheus, per l'obra Una profunditat al cel (2000)  Premi Memorial John W. Campbell, per l'obra Una profunditat al cel (1995)  premi Gigamesh, per l'obra Un foc sobre l'abisme (1995)  Premi Cosmos 2000, per l'obra Un foc sobre l'abisme (1993)  Premi Hugo a la millor novel·la, per l'obra Un foc sobre l'abisme (1992)  Premi Inkpot (1987)  Premi Prometheus, per l'obra A través del temps real

Vernor Vinge (anglès: Vernor Steffen Vinge) (Waukesha, 2 d'octubre de 1944 - La Jolla, 20 de març de 2024) va ser un expert en computació, escriptor de ciència-ficció^[1][2] i professor retirat de la Universitat de l'Estat de San Diego (SDSU).^[3]

Vernor Vinge era fill de geògrafs. La ciència i els ordinadors el van fascinar des de la infància, així que va aconseguir un doctorat en informàtica, arribant a ensenyar matemàtiques i informàtica a la Universitat de l'Estat de San Diego durant trenta anys. Va estar cassat amb Joan D. Vinge, també escriptora de ciència-ficció.

Va guanyar premis literaris amb molt de prestigi com el Premi Hugo per diverses de les seves novel·les. Va ser una figura icònica pels científics cibernètics pel seu treball gairebé visionari de la tecnologia d'internet a obres com True names, així com per la seva teoria de la singularitat tecnològica.^[3]

Vinge va publicar la seva primera història curta, "Bookworm, Run!", al 1965 a la revista Analog Science Fiction (inicialment, Astounding, i actualment, Analog) mentre el seu editor era John W. Campbell.

Vinge va ser un col·laborador habitual de revistes de ciència-ficció similars a Analog als 60 i inicis dels 70. En aquesta època va publicar també dues de les seves històries compilades en una novel·la curta: "The Witling" (1975).

Però Vinge va destacar realment l'any 1981 amb la novel·la True Names, una de les primeres històries que presenten un concepte complert del ciberespai. Això seria més tard la base pel gènere literari ciberpunk cultivat per autors com William Gibson o Neal Stephenson.

El seu següent treball, Realtime (en el qual es recopilen inicialment dues de les seves novel·les: The Peace War i Marooned in Realtime) construeix la reputació de Vinge com un autor que exploraria les idees de la ciència-ficció i les conclusions lògiques que s'extreuen. Aquesta obra, amb la ja mencionada True Names iniciaria l'interès de Vinge per la singularitat tecnològica, ja que True Names es desenvolupa en un mon ja a la cúspide de la singularitat, The Peace War mostra un món en el qual la singularitat ha estat posposada, i Marooned in Realtime tracta d'un grup de persones que aconsegueixen evitar la singularitat.

Una altra de les seves obres més rellevants es Fire Upon the Deep, on Vinge construeix una space opera típica, cosa que és estranya, ja que acostumava, com ja hem comprovat, a plasmar a les seves obres que d'una manera o d'un altre, la tecnologia per descobrir l'espai ens enviava cap a la singularitat. Aquesta obra inclou una gran quantitat d'idees, creant un complex univers, i per tant, també una història complexa.^[4]

Sèrie de ficció^[5]

• Realtime
• The Peace War (1984)
  • Serialitzacions:
  • The Peace War (Part 1 of 4) (1984)
  • The Peace War (Part 2 of 4) (1984)
  • The Peace War (Part 3 of 4) (1984)
  • The Peace War (Part 4 of 4) (1984)
• Marooned in Realtime (1986)
  • Serialitzacions:
  • Marooned in Realtime (Part 1 of 4) (1986)
  • Marooned in Realtime (Part 2 of 4) (1986)
  • Marooned in Realtime (Part 3 of 4) (1986)
  • Marooned in Realtime (Part 4 of 4) (1986)
• The Ungoverned (1985)
• Across Realtime (1986)
• Tatja Grimm
  • Grimm's Story (1968)
  • Grimm's World (1969)
  • Tatja Grimm's World (1969)
  • The Barbarian Princess (1986)
• Zones of Thought
• A Fire Upon the Deep (1992)
• A Deepness in the Sky (1999)
• The Children of the Sky (2011)
• The Blabber (1999)
• Zones of Thought (2010)

Novel·la

• The Witling (1976)
• Rainbows End (2006)

Col·lecció

• True Names ... and Other Dangers (1997)
• Threats ... and Other Promises (1999)
• The Collected Stories of Vernor Vinge (2001)

Pamflet

• True Names (1984)
• Fast Times at Fairmont High (2002)

Relat curt

• Apartness (1965)
• Bookworm, Run! (1966)
• The Accomplice (1967)
• Conquest by Default (1968)
• Bomb Scare (1970)
• The Science Fair (1971)
• Just Peace (1971) con William Rupp
• Long Shot (1972)
• Original Sin (1972)
• The Whirligig of Time (1974)
• The Peddler's Apprentice (1975) con Joan D. Vinge
• True Names (1981)
• Gemstone (1983)
• Win a Nobel Prize! (2000)
• Fast Times at Fairmont High (2001)
• The Cookie Monster (2003)
• Synthetic Serendipity (2004)
• A Preliminary Assessment of the Drake Equation, Being an Excerpt from the Memoirs of Star Captain Y.-T. Lee (2010)
• BFF's First Adventure (2015)

Assaig

• Afterword (Nightflyers) (1981)
• First Word (Omni, gener 1983) (1983)
• Afterword (Across Realtime) (1985)
• Afterword (Marooned in Real Time) (1997)
• Afterword (Marooned in Realtime) (1997) a
• Introductions (True Names ... and Other Dangers) (1997)
• Behind the Scenes of A Fire Upon the Deep (1993)
• The Coming Technological Singularity: How to Survive in the Post-Human Era (1993)
• Letter (Locus #393) (1993)
• Foreword (The Collected Stories of Vernor Vinge) (2001)
• Introduction (The Skylark of Space) (2001)
• Read This (NYRSF, març 2001) (2001)
• Introduction (True Names and the Opening of the Cyberspace Frontier) (2001)
• Introduction (Tomorrow Happens) (2003)
• On "The Cookie Monster" (2005)
• The Care and Feeding of Authors (2010)
• Introduction (Insistence of Vision) (2016)

• The Fifth Head of Cerberus (1972), Gene Wolfe, novel·la.
• Kiln People (2002), David Brin, novel·la.
• Questionable Content (2003), Jeph Jacques, webcomic.
• Accelerando (2005), Charles Stross, novel·la.
• When Machines Exceed Human Intelligence (2009), Harmonic 313, àlbum musical.
• WWW: Watch (2009), Robert J. Sawyer, novel·la.
• Star Carrier (2010-2015), Ian Douglas, saga literària.
• The Girl in the Spider's Web (2015), David Lagercrantz, novel·la.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vernor Vinge