Vila closa
Una vila closa és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs. És un tipus de població típic de l'edat antiga i de l'edat medieval. Algunes viles, ciutats o barris que eren fortificats es coneixien amb el nom de La Força. A Catalunya, els millors exemples de viles closes que han romàs intactes, sense creixement modern, són els pobles de Montfalcó Murallat (Segarra), Peratallada (Baix Empordà) o Peramea (Pallars Sobirà) entre altres. Les poblacions de Batea (Terra Alta), de Valls (Alt Camp) i de la Selva del Camp (Baix Camp) també tenen part del seu nucli dins l'antiga vila closa, i actualment es pot percebre la diferència entre l'interior i l'exterior de les antigues muralles. A la fotografia es pot veure el cas de Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, on és perfectament recognoscible el nucli de la vila closa, a partir del qual ha anat creixent la vila, més modernament. Aquest creixement se solia donar a partir de l'edificació de cases fora murs al llarg dels camins de sortida del poble; aquests nous nuclis o barris solien rebre el nom de raval. La majoria de les viles closes de la Catalunya Nova corresponen a pobles castrals, nascuts arran d'un procés d'encastellament.
També esdevingueren viles closes alguns pobles eclesials, fortificats a la darreria de l'edat mitjana, o bé alguns pobles de muntanya (com Santa Creu de Llagunes o algunes forces pallareses[1] com la de Vilella, del terme municipal de Sarroca de Bellera).[2]
Estructura
[modifica]
Les viles closes tenen un o més portals per on s'hi entra i surt, es poden contraposar aquestes viles closes amb els pobles oberts. La majoria de viles closes tenen una torre i una església, la torre pot compartir nom amb la vila. L'església es situa a l'exterior de la vila tot i que també es poden trobar casos en els que les esglésies estan dintre de la vila si aquesta creix. A l'interior, depenent de l'estructura de la vila, pot haver un carrer principal que s'accedeix directament des del portal. Aquest carrer pot ser l'únic com n'és el cas de la vila closa de Sant Climenç. També hi ha casos com Granyanella en els que la vila es desenvolupa al voltant d'una plaça o un cercle d'habitatges on a l'interior hi ha la torre o castell. Els carrers són estrets i s'adapten a la topografia.
Creació
[modifica]Normalment les viles es formaven al voltant de torres de vigilància per a major seguretat en front a atacs d'àrabs o delinqüents. Les torres de vigilància es feien dalt de turons o a llocs estratègics per a respondre millor als atacs. És per això que una gran part dels pobles medievals estan situats als turons, al costat o al voltant d'una torre o castell. Depenent de la topografia o altres factors la vila s'anava distribuint radial o longitudinalment tancant poc a poc el perímetre.
Viles closes dels Països Catalans
[modifica]A continuació es mostren les viles closes que existeixen als Països Catalans i la seva relació de béns culturals, tant pel que fa als declarats com a Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN), com aquells que tenen rang municipal com a Béns Culturals d'Interès Local (BCIL):
_-_5.jpg)
.jpeg)
.jpg)
_-_1.jpg)
Algunes poblacions com Mollerussa, Sallent o La Secuita tenien un nucli medieval clos però l'únic indici que en queda és el nom d'algun carrer.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ BOLÒS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV), pàg. 262. Barcelona: Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284). ISBN 84-297-4706-0
- ↑ Codina, Antoni Egea «El recinte murallat de la Força de Llers». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17, 11-01-1984, pàg. 359–379. ISSN: 2014-8291.