Vittorio Gassman

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Vittorio Gassman

Biografia
Naixement	1r setembre 1922 Gènova (Regne d'Itàlia)
Mort	29 juny 2000 (77 anys) Roma (Itàlia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri Monumental Verano
Nacionalitat	Itàlia
Formació	Acadèmia Nacional d'Art Dramàtic Silvio D'Amico
Activitat
Ocupació	director de cinema, actor de cinema, actor, actor de teatre, actor de televisió, guionista, director de teatre
Activitat	1942 - 1999
Obra
Obres destacables (1958) I soliti ignoti (1962) L'avançament (1962) March on Rome (en) (1974) Perfum de dona (1983) Life Is a Bed of Roses (en)
Família
Cònjuge	Diletta D'Andrea (1970–2000) Juliette Mayniel (1964–1968) Shelley Winters (1952–1954) Nora Ricci (1944–1952)
Fills	Paola Gassman  () Nora Ricci Alessandro Gassmann  () Juliette Mayniel Jacopo Gassman  () Diletta D'Andrea
Parents	Ugo Pagliai, gendre Sabrina Knaflitz, nora Leo Gassmann, net
Premis
(1997)  Premi Príncep d'Astúries de les Arts (16 març 1994)  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1988)  Premi Donostia (1988)  Premi Donostia (27 abril 1987)  Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1975)  Premi del Festival de Canes a la interpretació masculina, per l'obra Perfum de dona (1960)  David di Donatello  Orde al Mèrit de la República Italiana  Orde del Mèrit per la Cultura i l'Art  Medalla d'Or de l'Orde del Mèrit per la Cultura i l'Art  Premis Princesa d'Astúries  Lleó d'Or per la carrera  Conquilla de Plata al millor actor, per l'obra Brancaleone alle crociate  Festival Internacional de Cinema de Montreal  David especial  David di Donatello al millor actor protagonista, per l'obra La gran guerra, L'avançament, La congiuntura, Il tigre, Perfum de dona, Dear Father (en) , The Family  Taormina Film Fest  Nastro d'Argento al millor actor, per l'obra I soliti ignoti, L'avançament, Perfum de dona, Lo zio indegno (en)  Nastro d'Argento al millor actor no protagonista, per l'obra The Dinner (en)  Nastro d'Argento especial  Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, per l'obra Els monstres  Globo d'oro

Vittorio Gassman (Gènova, Itàlia, 1922 – Roma, 2000), conegut popularment a Itàlia com Il Mattatore, fou un actor teatral i cinematogràfic i director de cinema italià. Gassman és considerat entre els millors actors italians i reconegut com un intèrpret extraordinàriament professional, versàtil i magnètic.^[1][2]

Vittorio Gassman nasqué l'1 de setembre de 1922 a la ciutat de Gènova, sent el seu pare originari d'una rica família alemanya i la seva mare de Pisa. Es va traslladar a Roma de ben jove, on va començar els seus estudis a l'Academia Nazionale d'Arte Drammatica, on han estudiat algunes de les més importants figures del cinema i teatre italians com Paolo Stoppa, Rina Morelli, Adolfo Celi, Luigi Squarzina, Elio Pandolfi, Rossella Falk, Lea Padovani, Paolo Panelli, Nino Manfredi, Tino Buazzelli, Gianrico Tedeschi, Monica Vitti, Luca Ronconi, entre d'altres.

El seu debut es va produir a la ciutat de Milà l'any 1942, amb Alda Borelli en l'obra teatral Nemica de Niccodemi. A Roma va formar després equip artístic, que el faria famós, en el Teatre Eliseo amb Tino Carraro i Ernesto Calindri. Amb ells va actuar en una sèrie d'obres que anaven des de la comèdia burgesa fins al teatre més sofisticat intel·lectualment, sense cap aparent dificultat per a transitar entre papers tan diferents.

El 1946 va fer el seu debut en el cinema a Preludio d'amore; i a l'any següent va aparèixer ja en cinc pel·lícules. El 1948 la seva famosa interpretació en Arròs amarg, de Giuseppe De Santis, va demostrar la seva passió pel cinema i la seva capacitat per a resultar eficient tant en el teatre com en el setè art.

Amb la companyia teatral de Luchino Visconti Gassman va aconseguir el major èxit, al costat de Stoppa, Rina Morelli i Paola Borboni. Així va interpretar el personatge de Stanley Kowalski a l'obra de Tennessee Williams Un tramvia anomenat desig, i va resultar brillant en la Rosalinda de Shakespeare i en l'Oreste de Vittorio Alfieri. A continuació es va unir al Teatro Nazionale amb Tommaso Salvini, Massimo Girotti, Arnoldo Foà, per realitzar un reeixit Peer Gynt, de Henrik Ibsen.

Als anys 50 participà en la producció televisiva Il Mattatore, que li donà el seu sobrenom, i sobretot el catapultà a l'estrellat. Sense abandonar mai el teatre participà en diverses produccions cinematogràfiques de Hollywood, on va conèixer la seva segona esposa, l'actriu nord-americana Shelley Winters.

El 1997 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.^[3]

Els últims anys de la seva vida fou víctima d'una forta depressió, i va morir a Roma el 29 de juny de l'any 2000 víctima d'un atac de cor.

L'any 2010, en el desè aniversari de la mort de Vittorio Gassman, el Festival Internacional de Cinema de Venècia va retre-li un homenatge, l'1 de setembre, en que Gassman hauria fet vuitanta-vuit anys, amb l'estrena mundial de Vittorio racconta Gassman, una vita da Mattatore. El film és «un llargmetratge que reconstrueix el recorregut professional i humà del Mattatore a través de materials inèdits, de diversos repertoris, petits enregistraments familiars i, sobretot, de la veu del propi Vittorio Gassman i del seu fill Alessandro».^[4]

• Di padre in figlio (1982)
• Senza famiglia, nullatenenti cercano affetto (1972)
• L'Alibi (1969)
• Kean (1956)

Vittorio Gassman va actuar per primera vegada a Barcelona l'any 1963, en el Palau de la Música. Amb el Teatro Popolare Italiano van presentar l'espectacle Il gioco degli eroi, amb fragments d'obres del teatre universal de diverses èpoques.^[5]

El juliol de 1984 Vittorio Gassman va representar al Teatre Grec de Barcelona el seu espectacle teatral Non essere, en el qual interpretava diversos monòlegs: Informe per a una acadèmia de Frank Kafka, fragments de Kean d'Alexandre Dumas, en versió de Jean Paul Sartre, on també participava la seva filla Paola Gassman, L'home de la flor a la boca de Luigi Pirandello, i Les picardies del teatre de L. Codignola, en què hi ha una part important d'improvisació de l'actor.^[6] La funció va ser gravada per Televisió de Catalunya. Es va emetre per TV3 el 18 de gener de 1985 i està publicada al 3alacarta.^[7][8]

El gener de 1987 Gassman va tornar a Barcelona per representar al Mercat de les Flors Affabulazione de Pier Paolo Pasolini, dirigida per ell mateix, i interpretada en el principals papers per ell i el seu fill Alessandro.^[9]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vittorio Gassman

• Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de les Arts 1997 Arxivat 2007-03-09 a Wayback Machine. (castellà)