Metge

Metge

Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1632) de Rembrandt
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

Un metge és la persona que té l'autorització acadèmica i legal per exercir i practicar la medicina.

• Un bon metge val per molts homes.^[1]

 — Horaci

• El metge ha de ser un auxiliar de la natura, no pas el seu enemic.^[1]

 — Paracels

• A cap metge li plau la salut, ni tan sols la dels seus amics.^[1]

 — Michel de Montaigne

• Els metges només han de receptar i cobrar; guarir-se o no, és cosa dels malalts.^[1]

 — Molière

• Tenen més vides sobre la seva consciència els metges, que no pas nosaltres els generals.^[1]

 — Napoleó Bonaparte

• Un metge ha d'estar sempre al peu del canó, ha d'anar a visitar el malalt encara que li falti un número per cantar bingo.^[2]

Doctor Caparrós, medicina general. Capítol 5, (1979). — Joan Capri

• A l'home, metge li cal. Al bou, menescal.^[3]
• Al metge, al confessor i a l'advocat, diga'ls sempre la veritat.^[4]
• Al metge, confessor i lletrat, parlar-li.^[3]
• Amb una poma cada dia, els metges s'estalviaria.^[4]
• Any de malalts, guany de metges.^[4]
• Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges.^[3]
• Dels errors dels metges n'estan plens els fossars.^[3]
• El consol del malalt és el metge.^[5]
• El metge vell i el barber, jove.^[4]

(var.) El metge vell i l'apotecari), jove.^[4]

• El millor metge és hom mateix.^[4]
• El que el metge esguerra, ho tapa la terra.^[3]
• Els metges són com els lladres: surten quan un menys s'ho pensa.^[5]
• Mal va el malalt que fa hereu el metge.^[5]
• Metge aconductat, mor de gana o rebentat.^[5]
• Metge i confessor, ben vells.^[4]

(var.) Metge i confessor, com més vells millor.^[3]

• Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora.^[3]
• Metge piadós, nafra pudenta.^[5]
• Metge vell, cirurgià jove.^[4]

(var.) Metge vell, cirurgià jove i apotecari coix.^[5]

• Ni metge novell ni advocat donzell.^[3]

(var.) Ni metge jove ni barber vell.^[5]

• No hi ha millor metge que hom mateix.^[3]
• No portes mai enganyats ni metges ni advocats.^[4]
• Peus freds i cap calent, que vingui el metge corrents.^[5]

(var.) Cap fred i peus calents, que marxi el metge corrents.^[5]

• Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metge i apotecari.^[3]
• Qui té un metge, en té un, qui en té dos, en té mig, i qui en té tres, no en té cap.^[4]
• Qui gasta fulles de setge, no necessita metge.^[4]
• Qui pixa clar, no ha de menester metge.^[5]
• Tarannina tarannana, s'ha de fer lo que el metge mana.^[5]
• Un metge cura, dos espatllen i tres maten.^[4]
• Val més pagar el forner que el metge.^[4]

• Un home més o menys sabut
  que a casa alguna vegada ve
  i, per dir-nos quatre coses,
  s'ho fa pagar molt rebé.^[6]

(var.) Un home més o menys savi
que a vegades a casa ve,
i per dir-nos quatre coses
s'ho fa pagar, però molt bé.^[7]

(var.) Un home més o menys savi,
que a casa a vegades ve,
i per dir-vos quatre coses
s'ho fa pagar molt rebé.^[8]

• Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
• Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.