vinge

• Pronúncia: /²ˈvɪŋːɛ/
• Etimologia: Cognat del danès vinge, el noruec bokmål vinge i el nynorsk veng, l'islandès vængur i el feroès vongur, tots del nòrdic antic vængr. Ensems amb l'anglès wing, del protogermànic *wēinga- / *wēingan-, probablement de l'arrel protoindoeuropea *h₂weh₁- («bufar»). Vegeu també vind.

vinge c. (plural indefinit vingar, plural definit vingarna)

1. (anatomia animal) ala

• flygel (arcaic)

• Per a més informació vegeu l'entrada ving al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada ving al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada ving al Svensk ordbok.