Claude Chabrol

Claude Chabrol

Biografia
Naixement	(fr) Claude Henri Jean Chabrol 24 juny 1930 10è districte de París (França)
Mort	12 setembre 2010 (80 anys) 3r districte de París (França)
Causa de mort	càncer
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 10
Residència	París
Formació	Universitat de París - farmacologia
Alçada	1,75 m
Activitat
Ocupació	portaveu de premsa (1955–), actor, actor de cinema, realitzador, crític de cinema, guionista, productor
Activitat	1956 - 2010
Ocupador	20th Century Studios Cahiers du cinéma
Moviment	Nouvelle vague
Participà en
24 juny 1977	documenta 6
Obra
Localització dels arxius	Cinémathèque Française
Família
Cònjuge	Aurore Chabrol (1983–2010), mort del cònjuge Stéphane Audran (1964–1980), divorci
Fills	Matthieu Chabrol  () Thomas Chabrol  () Stéphane Audran
Cronologia
4 desembre 1964	matrimoni
1964	divorci
26 juny 1952	matrimoni
Premis
(2003)  premi del Cinema Europeu a la trajectòria (2000)  Premi Louis Delluc, per l'obra Merci pour le chocolat (1996)  Premi de la National Society of Film Critics a la millor pel·lícula en llengua forana, per l'obra La Cérémonie (1989)  fumador de pipa de l'any  Os d'Or

Claude Chabrol (París, 24 de juny de 1930 - ibídem, 12 de setembre de 2010)^[1] fou un director de cinema francès enclavat dins del moviment de la nouvelle vague.

El seu primer acostament al món del cinema va ser per la revista Cahiers du cinéma, en què va participar com a col·laborador i crític, igual com feren els seus col·legues contemporanis Jean-Luc Godard, François Truffaut, Éric Rohmer o Jacques Rivette. En aquesta època, publicà una important obra sobre cinema d'Alfred Hitchcock, en col·laboració amb Eric Rohmer. Després d'una herència, veié la possibilitat de produir pel·lícules, algunes de seves i d'altres dels seus amics i companys de redacció en la revista.

Les seves primeres pel·lícules, Le Beau Serge i Les Cousins, són el que es pot considerar l'inici del moviment de la nouvelle vague. La seva següent pel·lícula, À double tour, l'inicià en el cinema policíac. A aquesta seguiran una sèrie de pel·lícules en les quals Chabrol esmicola el món de la petita burgesia francesa. Després dirigirà una versió d'Ophélia, basada en l'obra de William Shakespeare i una versió de la vida del famós assassí de dones Landru, que ja havia tractat el mateix Charles Chaplin en Monsieur Verdoux. No obstant això, aquestes pel·lícules no van tenir gaire èxit de públic, raó per la qual Chabrol passà a fer un cinema bastant més comercial en què, malgrat tot, aconseguí algunes obres de mèrit, sempre amb el seu particular sentit de l'humor.

Després d'aquest període, tornà a centrar-se en pel·lícules de mèrit, com Les Biches, en què abordà de manera bastant crua l'amor entre dues dones, i d'altres com Que la bête meure, Le Boucher, Màscares, Juste avant la nuit, Les Noces rouges o Les Innocents aux mains sales.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claude Chabrol